dijous, 30 de maig del 2013

Voie Blue i Aiguillete d'Argentiere


Aquests dies de pluja, que ja fa massa que duren, no només porten aigua sino també van acompanyats de renecs. Ciclistes, corredors, escaladors, la creme de la creme del voley Alt Urgellenc i d’altres usuaris dels espais a l’aire lliure, n’estem ben farts!

Jo sóc un d’aquests usuaris, que recenment i en més d’una ocasió, he fotut el crit al cel fart de que l’aigua em condicionés tant els dies de festa… He arribat a pensar que no fos una estratègia de les adminsitracions per desviar la nostra atenció, o potser ara que no se sap si acabarem cobrant les pensions, els nostres governants ens donen aigua (altre cosa no poden) i així tenint-nos tancats a casa potser fomenten l’augment de la natalitat. Qui ho sap?

D’una manera o una altra la Seta m’ha fet veure’n la part positiva, i amb el seu castellà de Beren em va dir que aprofités per fer tot allò que em vingués de gust, frase que va acabar amb un: Al mal tiempo buena cara. I jo que sóc de creure, m’he tornat a trobar amb el blog…

Aquestes dues vies les vam fer ja fa un temps en unes vacances als Alps, les dues estan a la zona de Les Chéserys i s’hi accedeix des del Col des Montets a peu i amb unes explèndides vistes del massís del Montblanc.

Aiguillete d’Argentiere – La Biscante 

Aquesta via no té altre interés que accedir al cim de l’agulla en quatre llargs i gaudir de les vistes, està molt equipada amb químics, i per baixar-ne farem un rapel de 25 metres.










Voie Blue

De la Blue ja en vam gaudir més. Son cinc llargs prou equipats amb parabolts, menys en el darrer, i la baixada la vam fer en tres rapels.  A la guia que teniem feia esment que als anys 60 el diedre de la segona tirada havia fet de filtre per “a nombreux prétendants au diplôme d’aspirant-guide… en grosses chausseres”.  Jo el vaig fer amb gats i em veig amb el deure moral de dir-vos que a mi m’haguessin catejat segur! Ens veiem a les fotos ; )