De nou al Pedraforca

Després de l’última sortideta amb la gent de Vielha vaig adonar-me que no trigaria en comprar els piolets, em va costar decidir-me... els X-Monster, els Nomic o uns Quark. Coneixent-me em pensava que caurien els Nomic però al final com vaig comprar amb seny em vaig decidir per els Quark, segur que em sobrarà piolet i podré fer més coses amb ells.

Vam adreçar-nos a la nord del Pedraforca sense saber que aquell dia allò semblaria la rambla, hi havia més de quatre cordades. Fins i tot ens vam trobar una assidu de la zona que ja és el segon any que ens vol instruir en la picada que tenen els piolets e-climb. El Gaston se’l mirava i com que ja el conec segur que devia pensar “que el garbo se demuestra andando”.

Vam començar el Xavi i jo fent Il.lusions d’Hivern on vam haver de fer una mica de cua doncs hi havia una parella d'Igualada que havien matinat més que nosaltres i s'hi havien posat abans. L’Alfons també va començar per aquesta cascada però sense fer cua... doncs anava com molts de nosaltres dormim aquelles caloroses nits d’estiu, a pelo!

Al segon llarg ens van deixar avançar-los i vam anar compartint llargs amb el Xavi, per acabar a la sempre agraïda però molt picada columna del Verdet. Mentre assegurava al Xavi i després de una horeta vaig veure com el Lion of the Pyrenees pujava com un sputnik per la via Somnis d'hivern, arriba amb el somriure característic que fa quan se sent fusfatinat...qui el coneix ja sap de que parlo. Després de les fotos a peu avall i tornem-hi!

Aquest cop triem l’itinerari anomenat cascada de l’Arbret fem el primer ressalt com quan dormim les nits caloroses d’estiu...uns amb més convenciment que d’altres. De nou el Xavi i jo ens encordem plegats i ell lliure com un ocell, a aquest noi no li agraden els lligams... Aquesta via té un segon llarg més difícil que l’anterior però igual de disfrutona. Els piolets nous m’han fet quedar més que bé! Ens veiem a les fotos...

Primers dies de dry tooling

Vam aprofitar una de tantes visites a Pont de Suert per adreçar-nos a ... lloc on com es veu a les fotos vam gaudir de valent jugant amb els piolets!

El primer cop que vaig veure res similar va ser a Bagergue, on el David va montar un tinglado xulo de veritat, aquest noi està ben connectat!

.

De riures no en van faltar, el Xavi i el Ramonet se'n van fer un fart mentre montava el meu primer M4. Vaig treure les dragoneres dels piolets (els bons ho fan no?) i amunt! Si mai us hi poseu feu-ho amb uns crampons mono punta... Al final però encadenat sense gaires problemes.

.

.

Després ens vam posar a tibar de veritat en les vies que els entesos havien montat, realment disfrutón. Això sí, vigileu que si deixes un piolet per traccionar amb l'altre aquest pot volar avall... l'Antoniu ho sap prou.

.

.

N'hi va haver un que és més puta que bonic que em va dir en l'idioma de la mare patria "Dentro de nada te veo con unos Nomic"... mira que em coneix aquest cabró eh!

.

.

Com veureu a les fotos n'hi va haver de molt agosarats... i d'altres que confonien els troncs amb les seves parelles. De res va servir dir-li al Xavi o al Gaston que era un tronc i no la Oliva ni la Tineta jua, jua, jua!!! Ens veiem a les fotos.

Canal de l'Ordiguer

Recordo que tot dinant l'Alfons va començar a fer propostes de les seves: un voluntari per anar a fer la canal de l'Àliga, el Ramonet va començar a riure mentre em mirava, i jo, que a vegades sóc com sóc m'hi apunto voluntari... i mira que em van dir a la mili que voluntari enlloc, eh!

.

Vam sortir d'Estana "sin prisa pero sin pausa" i en tres quarts d'hora ja érem a prat de Cadí... i en tres quarts d'hora més ja estàvem al peu de la canal de l'Àliga. Gaire bé no estava...my first va voler provar-ho però estava molt just i com que el seny ens pot, vam decidir deixar-ho estar, però clar ja que hi érem no podíem marxar de buit!

Tornem a Prat de Cadí i amunt de nou per anar a trobar el peu de la canal de l'Ordiguer. La variant encara no estava formada. Un cop feta la normal i després de fer algunes fotos tornem en direcció a Prat de Cadí baixant aquest cop per la canal del Cristall!

.......

Fent aquesta vaig disfrutar més del que ho hagués fet a la de l'Àliga, que amb aquestes eines metàl.liques només m'hi entenia quan treballava al taller picant xapa. Total, sis horetes de puja i baixa... encara recordo quan em va dir tot somrient "Cabré hoy vas a hacer alpinismo".Ens veiem a les fotos!