Els finals dels estius

Com cada any, i des de ja fa massa temps, veig passar els estius amb el regust de no haver-los aprofitat prou... potser ells són massa curts o jo he perdut ja la capacitat d’organitzar-me amb tot allò que tinc ganes de fer en i amb la meva vida!

Com sempre tard i a deshora, però a les acaballes d’aquest estiu m'he plantejat batre’m en un pols amb mi mateix i començar a fer totes aquelles activitats que per una cosa i altra he deixat de fer d’ençà que estic per la Seu... i qui sap, potser caminant sol per aquestes muntanyes trobo el camí que avui dia crec haver deixat de trepitjar, o qui sap, potser voldré desfer el camí fet volent tornar enrera, o qui sap... bé, de fet a dia d’avui ja no em preocupa saber o no saber, l’únic que desitjo és començar a caminar, i si pot ser cara amunt millor que millor...

Aquests dies he començat a fer uns tastets per seccions que no coneixia de la Cavalls del Vent i Estanys Amagats... ja m’he posat els deures i ara ja només cal creure i començar a caminar...uns dies sol i d’altres acompanyat, ens veiem a les fotos, que de ben segur que n’hi haurà!

.