A manca d’altres activitats més interessants, i per no donar per “finiquitat” el blog us penjo uns ca-cos. Aquests dies m’he dedicat a córrer cara amunt, córrer és de les poques coses que puc fer ara sense jugar-me el físic, ja tinc el cap als peus del Cadí... i em costa tenir-lo a altre lloc!
La Seu, entre d’altres coses molt interessants, té el que qualsevol amant de la muntanya pot desitjar, pistes i corriols que et duen a llocs coneguts i d’altres que encara em resta per conèixer. A Vilanova de Banat hi havia pujat en moltes ocasions... en bicicleta per fer la volta a Lletó, a peu per la pista que passa per Cal Marquet i Banat o corrents pel GR amb l’Alfonsito. Aquest cop vaig fer una combinació de totes elles.
La Seu, entre d’altres coses molt interessants, té el que qualsevol amant de la muntanya pot desitjar, pistes i corriols que et duen a llocs coneguts i d’altres que encara em resta per conèixer. A Vilanova de Banat hi havia pujat en moltes ocasions... en bicicleta per fer la volta a Lletó, a peu per la pista que passa per Cal Marquet i Banat o corrents pel GR amb l’Alfonsito. Aquest cop vaig fer una combinació de totes elles.
L’endemà amb ganes de seguir relaxant-me i deixar de costat tot el que ara omple els meus pensaments, vaig endinsar-me pels corriols que cada any fan gaudir als participants de la pedalada que és fa per l’Escanyabocs. Va ser diferent viure’ls a peu, de fet vaig gaudir-los molt més. Els moments que et fan sentir bé es gaudeixen de veritat visquent-los a poc a poc... o així hauria de ser.
1 comentari:
eis machine!et vaig veure molt bé fent de relacions públiques a la carpa del "tupedala"...crec que et podries treure un sobresou!!aaa fuuuulll!!!
Publica un comentari a l'entrada