dimarts, 24 de juny de 2008

Pedals de vi al Priorat

Fins a les orelles de vi anaven els que van fer l’escrit d’aquesta pedalada al Vertex... “com pot ser que encara no arribem si portem deu quilometres més del que marca la ruta” (aquesta va ser una de les frases que més vam dir el primer dia)...però calia arribar abans que es fes fosc...

El Xavi i en Pere ... fruita lleig! ..........Res a dir, això es ben sabut...
Vaig trobar aquesta pedalada en un dels últims Vertex, animat pel que els autors exposaven vam decidir juntament amb el Xavi i l’Alfons escapar-nos cap al Priorat quan la feina ens ho permetés. I així va ser que amb la companyia d’en Pere vam marxar cap a Morera de Montsant, l’Alfons i cia ho farien un dia després.

Jo creuo i el Pere marxa... ...............Les besties per la trialera de el Lloar

De l’itinerari cal dir que no està marcat i que ens va caldre fer mans i mànigues per poder dur el collage de mapes que el nostre guia l’ Antoniu va preparar curosament. Ens va caldre un 1:50000 del Priorat, un 1:20000 de la Serra de Prades i l’1:20000 de la Serra de Lleberia, i potser algun d’altre que ara no recordo! Pels que penseu que ens hagués estat més fàcil anar-hi amb els tracks de la ruta que parla el Vertex, dir-vos que aquests fan referència a terres Gironines...


Patrocinador oficial de l'activitat ! ......Aquest padrí no va entendre res!

El primer dia vam començar a pedalar tard, massa tard. Hem d’entendre que els que tenen fills tenen unes obligacions que a vegades els fan no arribar a l’hora... (el Pere i jo no t’ho tenim en compte Antoniu!) Total 76 quilòmetres i 9 horetes de btt... al arribar a un quart de deu a Falset se’m sentien picar les bieles!

El Pere i jo donant-li suport... .............El padrí mostrant el camí al Xavi

Sort de l’altre part del grup: la Tineta, la Gema, l’Oriol i l’Alfons que devien veure’ns la cara torta al arribar per la atenta manera amb que ens van tractar, una bona dutxa, un sopar esplèndid i un llit que ens va anar de meravella, per cert el Xavi i en Pere van voler dormir junts...


Sense GPS no és ningú, perduts! .........Sol i abandonat pedala sense rumb...

A l’endemà és va fer palès que n’hi havia que estaven més frescos que d’altres i al cap d’uns quilòmetres més d’un ho vam pagar... Vam anar plegats fins a Siurana, lloc on els més forts van decidir continuar per tal d’aprofitar el dia, els mortals vam haver de jeure una estona i menjar quelcom que ens permetés acabar els dia amb cara i ulls. Vam dinar al càmping de Siurana, records d’escalades amb gent d’Andorra, i xerrada entretinguda amb el Toni Arbonés, tot un personatge del món de l’escalada a Catalunya.
Uns a la Nargona i d'altres a Siurana .....La trista despedida...
Encara vam haver de pedalar després de Siurana fins a fer un total de 75 quilòmetres en aproximadament 8 hores de btt... potser el que ens va faltar va ser omplir els botellins de la bici amb un bon vi del Priorat, doncs la bona companyia i l’entorn idíl·lic ja hi era... Salut a tots i ens veiem a les fotos!

Un moment important a recordar! .......Ja no hi ha respecte per res!

dimarts, 10 de juny de 2008

Petites i grans bestioles

Aquest vespre mentre organitzava i endreçava fotos, m’he adonat que en moltes de les activitats que faig sempre trobo un moment per immortalitzar alguna bestiola... potser hauria d’haver estat veterinari!
Totes elles acompanyen moments importants, moments que han esdevingut curiositat, sorpresa, emoció, tendresa i riures!
La trobada amb la salamandra em va fer molta il·lusió donat que va anar acompanyada d’interessants explicacions d’un entès en la matèria.
La papallona la vaig trobar a terra extasiada, potser acabava de tenir un encontre amorós amb ella mateixa...
El vedell xuclant-li la vida a la seva mare la vaig fer mentre feia la pedals de foc, una imatge que parla per si sola.
La serp la vam trobar baixant de Perles, mentre la fèiem fora de la carretera per evitar-li un ensurt vam poder veure uns dels instints més animals, el de la defensa.
I amb el que vaig riure de debò va ser amb el bou desganat, creieu-me quan us dic que no va treure el cap del menjador abans ni després de fer la fotografia, de fet potser encara hi és...
Cal aprendre a gaudir de totes aquestes bestioles, mentre mirem els altres éssers que ens envolten deixem de mirar-nos el nostre melic...