diumenge, 30 d’agost de 2009

Els finals dels estius

Com cada any, i des de ja fa massa temps, veig passar els estius amb el regust de no haver-los aprofitat prou... potser ells són massa curts o jo he perdut ja la capacitat d’organitzar-me amb tot allò que tinc ganes de fer en i amb la meva vida!

Com sempre tard i a deshora, però a les acaballes d’aquest estiu m'he plantejat batre’m en un pols amb mi mateix i començar a fer totes aquelles activitats que per una cosa i altra he deixat de fer d’ençà que estic per la Seu... i qui sap, potser caminant sol per aquestes muntanyes trobo el camí que avui dia crec haver deixat de trepitjar, o qui sap, potser voldré desfer el camí fet volent tornar enrera, o qui sap... bé, de fet a dia d’avui ja no em preocupa saber o no saber, l’únic que desitjo és començar a caminar, i si pot ser cara amunt millor que millor...

Aquests dies he començat a fer uns tastets per seccions que no coneixia de la Cavalls del Vent i Estanys Amagats... ja m’he posat els deures i ara ja només cal creure i començar a caminar...uns dies sol i d’altres acompanyat, ens veiem a les fotos, que de ben segur que n’hi haurà!



.

diumenge, 9 d’agost de 2009

Mitja marató per Martinet

Havia fet aquesta volta circular amb l'Alfons en més d'una ocasió. De totes elles recordo amb claredat la penúltima vegada i el contingut del que vam estar xerrant mentre caminàvem... de ben segur que ell també ho recordarà, a veure si aquest any el fruit del nostre treball és valorat d'una altre manera ; )

Totes les vegades havíem fet la volta caminant, de fet fins a l'últim moment vaig tenir seriosos dubtes de poder-la fer corrent en la seva totalitat, però com diu el guide encara no coneixo les meves limitacions... sembla que té més confiança en mi mateix ell que no pas jo!

La volta s'inicía a la zona dels bunquers de Martinet per començar a pujar per un corriol ben marcat fins a la carretera que puja a Bèixec. Un cop en aquesta la seguirem en direcció al poble per acabar trencant a l'esquerra per una pista just abans d'arribar-hi. Aquesta pista ens durà a tocar d'Estana tot passant pel Coll del Serrat de la Font.

Abans d'arribar a Estana trencarem a l'esquerra on hi ha les indicacions de la Font del Pouet , i seguirem ara ja per un corriolet (perdedor si no es coneix) que ens durà al Santuari de Bastanist tot passant per la Borda del Basté i Borda del Poncí. En aquest tram de la volta ja comencem a trobar-nos amb les marques del GR-150 que ens acompanyaran fins a la població de Montellà.

Un cop al santuari ens adreçarem cap a Can Valls, per posteriorment, passar per sota d' Escas i el Turó de la Canal on ja tot és baixada fins a arribar a la població de Montellà. Des d'aquest punt ja només ens caldrà baixar per darrera la població i fins al punt de sortida a tocar de Martinet.

Havíem fet corrent en dues hores i mitja, un total de 21 quilòmetres i 900 metres de desnivell. Les rampes més dures es troben després del Santuari (per primer cop vaig sentir bufar al Roger de debò jua, jua, jua). Com diria en Ansotano un que jo em sé... "ista ye una volta de puya y baixa..."

diumenge, 2 d’agost de 2009

El primer raid d'en Marcel

Vaig comentar-li al Jordi (el meu cunyat) la idea d'endur-me al Marcel (el més gran dels meu nebots) uns dies de Barcelona, i pujar-lo a Aravell. Va estar encantat amb la proposta, és per tothom conegut que tot el relacionat amb la muntanya al Marcel el pot!

La idea inicial era emplenar tots els moments del dia amb diferents activitats que el fessin gaudir i tenir noves experiències... i si quedava ben cuit millor que millor.
La meva germana em va comentar dies abans que en Marcel anava comentant per aquí i per allà els dies que l’esperaven al Pirineu.... va arribar a dir que faria paracaigudisme! Clar ell és un nen i la seva imaginació inmesuraaaaaaaaaaable!
.


.
La veritat és que el temps no ens va acompanyar gaire, van ser dies amb tardes plujoses, però l’important era estar plegats.
.
........

El primer dia vam fer una combinació de kaiac al Parc del Segre i una pujadeta passada per aigua des d'Estana a Prat de Cadí. Ell mentre estigui entre arbres, tolls d’aigua i pugui anar recollint i menjant maduixes silvestres no necessita res més.


.
El matí del segon dia vam tenir problemes logístics, i vam haver de conformar-nos amb una pedalada amb btt des de la Seu d’Urgell i fins a l’ermita de Les Peces a Alàs. Va aprendre com anaven les velocitats de la seva bici... “clar, el papa no m’ho ha ensenyat això!” i va fer una curta però bonica ascensió que aquest cop si, el va deixar ben tou!
.


Ell va aprendre coses noves, però nosaltres més... ara sabem que es fot les barretes energètiques com l’aigua, que li encanta l'Aquarius, que podria dormir fins al migdia, i que es pot agafar amb la mà el peix taronja que hi ha al safareig d’Estana per més ràpid que aquest vagi... ell ho ha fet ; )