dilluns, 21 de setembre del 2009

Ruta Estanys amagats

La setmana passada vaig posar fil a la agulla i en dos dies no consecutius vaig fer un recorregut a peu que feia dies em rondava... la ruta dels Estanys amagats.
.
La idea inicial era fer-la tota sense parar, però un dia que vaig anar a fer-ne un petit tastet per la zona de Coborriu de la Llosa, vaig adonar-me que em seria millor conèixer bé el recorregut abans de fer-la tota seguida.
.
El primer dia que m'hi vaig posar de debò vaig anar-hi amb en Roger (ara Ceretà d'adpció), va voler acompanyar-me, doncs li va semblar una activitat prou interessant de fer. El que cap dels dos ens imaginavem és que no faria ni un quilòmetre del recorregut... ben bé sota de Meranges sento un crit i me'l trobo a terra amb una cara que no l'havia vist mai... normal el pobre s'acabava de trencar els lligaments del turmell!

Després d'acompanyar-lo un tros cap a Meranges on tenia el cotxe, vaig iniciar de nou el recorregut en direcció a l'estació d'esquí de fons d'Arànser, lloc on acabaria el primer dia de la ruta.


El recorregut va ser Meranges- Eller- Ordèn- Talltendre- La Bastida- Coborriu de la Llosa- Molí del Salt- Viliella- estació d'esquí de Lles i estació d'esquí d'Arànser ... van acabar sortint 35 quilòmetres i 1500 metres de desnivell en cinc hores i mitja de ca-cos.

Va ser un dia de plaers, deixanat anar la ment mentre caminava sol, trobant-me amb racons nous i d'altres que recordava de temps enrerra... no havia de fer altre cosa que caminar, i córrer quan la pendent m'ho permetia, tant senzill i alhora gratificant.



Un parell de dies després i acompanat de l'Antoniu (també conegut com a Toñejo), vam adreçar-nos a l'estació d'esquí d'Arànser lloc on volíem començar la segona, i molt més maca, part de la ruta... aquest cop l'acabaríem a Meranges.

El recorregut va ser Arànser- Refugi dels Estanys de la Pera- Coll de Perafita- Collada de la Maiana- Refugi de l'Illa- Coll de Vallcibera- Cabana d'Esparvers- Portella d'Engorgs- Refugi Folch i Girona- Refugi de Malniu i Meranges... total 34 quilòmetres i 2030 metres de desnivell poitiu en gairebé 8 horetes de caminar.


El dia va donar per a molt... vam veure eugues, poltres, marmotes, i fins i tot ens vam atrevir a deixar de collir un cep dels que se'n veuen pocs, tot això amanit amb riures i algun taco que altre fruit del cansament.
.
Ara ja tant sols cadrà esperar de nou el bon temps, i amb la lliçó ben apresa provar de fer-ne de tots dos dies un de sol, ens veiem a les fotos!

divendres, 4 de setembre del 2009

Btt per sobre casa

Feia dies que tenia ganes de passar de la cruïlla de l'antena que hi ha al Coll de Burbe, i endinsar-me en el bosc que duu el mateix nom per acabar arribant al refugi de Ras de Conques. Engrescar al Guilla va costar poc. Recordo que només em va dir: T'encarregues tu dels mapes no? jua, jua, jua!

La sortida la vam iniciar a Aravell per començar a pujar en direcció al Coll de Burbe, passant per la Torre de Sant Climent, cruïlla del poble abandonat de Sallent i fins a arribar a l'esmentat coll. En aquesta primera part ja ens haviem posat a la butxaca els primers 1ooo metres de desnivell.

Un cop al Coll de Burbe ja només calia seguir pujant en direcció al Coll del Pou i Coll de l'Estalella, punt des d'on ja començariem a baixar fins a arribar al refugi de Ras de Conques. En aquest últim tram vam haver de treure l'animal que duiem dintre per seguir pujant...els riures havien fet ja acte de presència!

Un cop al refugi esmorzem, quatre fotos i ens adrecem de nou al coll que et duu a Santa Magdalena, per des d'aquest punt començar el tram més curiós de la sortida en direcció al Pic de les Mongetes.

En aquesta zona havia estat l'any passat  amb una bona colla de Tupedales en una sortida que vam fer sortint de Sant Joan Fumat.

Un cop sota el Pic de les Mongetes vam adreçar-nos al Coll de Solanell... i vam fer un seguit de puja i baixa mentre carenavem en direcció a Sant Joan de l'Erm. No m'hi extendré gaire en aquest tram doncs se'ns faria massa llaaaaaaaaarg!

Vam arribar a Sant Joan de l'Erm passant pel Coll de Seix i  baixant pel Pla d'en Guillemet. Ja al refugi demanem pa amb tomàquet i botifarra mentre decidim per on fem la tant desitjada baixada fins a Castellbó... Ja que hi som, farem la baixada pel camí Vell de Castellbó. Realment brutal, una baixada assequible de 12,8 quilòmetres i gairebé 1000 metres de desnivell que ens va fer gaudir de valent, vam fer una molt bona tria!

Un cop a Castellbó ja només ens calia seguir pedalant per carretera fins a arribar de nou a Aravell, on al arribar vam seure a terra mirant-nos rient, satisfets i contents... ens havien sortit 58 quilòmetres d'autèntica btt i 1500 metres de desnivell en gairebé sis hores de pedalar... ens veiem a les fotos!