diumenge, 3 d’octubre de 2010

Travessant el Cadí

L'hivern passat ja en parlàvem a la feina de creuar el Cadí d'est a oest, la idea inicial era fer-ho amb esquís, però aprofitant les moltes hores d’activitat d’aquest estiu, la proposta del Ramonet i els projectes comuns que tenim per l’any vinent ens hi vam engrescar fa uns dies!

Vam quedar a Bor ben aviat (la “meca” del Border Collie i les seques amb botifarra negre jejeje) per pujar amb cotxe fins a sota de coll de Trapa, d’on començaríem a caminar. Amb prou feines eren les nou del matí quan entre riures, fotos i els temes calents de la setmana marxàvem a peu en direcció a coll de Pendís, lloc on deixaríem la pista per començar a trepitjar el GR-150.
.


Un cop en l’esmentat coll vam adreçar-nos tot seguint les marques del GR en direcció al pic del Comabona, tot passant pel coll de Tancalaporta. Anàvem amb la idea de en la mesura del possible fer tot el recorregut per l’aresta de la serra. Un cop al Comabona vam començar a trotar aprofitant la baixada fins al pas dels Gosolans.


Des del pas dels Gosolans vam seguir amb els cacos fins poc després del pas de la Roca Plana, on a falta d’un motor amb més prestacions vam començar a caminar per pujar per un terreny força emprenyador fins al cim del Costa Cabirolera, en aquest punt ja estàvem més que calents...



A partir d’aquí els cacos es van anar succeint mentre les nostres cames anàvem acumulant metres i metres de puja i baixa envoltats d’un paisatge realment bonic... sempre dic el mateix quan descobreixo un lloc nou jejejje!



... puig de la Canal del Cristall, pic Vulturó i fins on trenquen les aigües per devallar per la canal del Migdia, on vam deixar el GR-150 per seguir trepitjant un PR prou marcat que ens va acabar duent a la Torre de Cadí i al Cap de la Fresa.


Un cop al Cap de la Fresa i després de fer uns rectes avall per tallar la pista a mode "d'orientación al fallo", vam seguir corrents, un punt per sobre del que ho havíem fet fins el moment, els 15 quilòmetres de pista que ens mancaven per arribar a la cruïlla d’Adraen. On com una benedicció després de la nostre arribada va aparèixer l’Alfons per tal de baixar-nos amb cotxe a la Seu.
.
Vam reconèixer el recorregut per poder tornar-hi a l’hivern amb esquís, i vam gaudir de l’entorn i companyia les gairebé set hores, més 37 quilòmetres i 2200 metres de desnivell positiu... per poc que pugueu aneu-hi! Ens veiem a les fotos ; )