Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Curiositats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Curiositats. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 d’agost del 2011

Les vacances del blog...

Desde el mes de gener cada vegada que obro l'ordinador i se m’obre el blog apereixen la mateixa imatge i lletres, el Rovira caminant cap a Lo Cogulló de Turb, i cada vegada em faig la mateixa pregunta… Què no has fet res d’interessant aquests darrers temps?

Ahir va ser un dia especial. Els meus dies especials son aquells en que me n’adono, que d’una forma natural i com no podía ser d’una altre manera, el temps per a mi també passa i amb el seu pas em faig cada dia una mica més gran, i és gràcies a aquests dies que aprenc a conviure amb qui soc… els que em conegueu bé sabreu que no sempre és fàcil jejejje!

Potser ha estat la tranquil·litat que estic retrobant que m’ha permès aturar-me avui i respondre’m la pregunta… Si que he fet coses interessants darrerament, de fet algunes d’elles les recordaré per anys que passin!

Recordo Tignes i els seus riures, la preparació per la oposició, els dies i dies dedicats a la Mezzalama i el dia de la cursa, el curs de l’ACNA, les freqüents esquiades a Masella, alguna que altre cursa amb esquis, les caminades per Andorra, els grans dinars i sopars, la familia, les escalades amb els amics de les que n’estic gaudint com mai, les clavijas de Cotatuero i d’altres moments que ara no arribo a recordar.


… tots i cada moment viscut han estat realment importants, ja no pel que feia sinó per amb qui podia compartir-los.

dimecres, 12 de maig del 2010

Torno a escriure

Em sorprèn que encara hi hagi algú que entri al blog després de tant de temps sense escriure’n res… és però el que em motiva a tornar a explicar-vos com he viscut aquests darrers mesos i els propers que vindran… i ho faig amb moltes ganes!

Després de les festes de nadal (que vaig treballar de valent), no vaig parar de moure’m amunt i avall per la neu d’Andorra, l’Alt Urgell i Pallars, de fet vaig trobar-m’hi tant que vaig decidir-me per unes Dyna, uns Pierramenta i les Shia que vaig adquirir a la cursa de la Vall Fosca… per cert un gran dia.


.
Vaig començar a projectar (ho faig sovint) amb qui i quines curses faria, em feia molta il·lusió fer els 3000 metres de desnivell de la cursa de Conangles amb la Tineta, però no va poder ser…

El dia 05 de març mentre feia unes practiques d’autodetenció en un curs de medicina de muntanya la meva espatlla va queixar-se de valent… subluxació recidivant!


.
La resta ja us la podeu imaginar… tres setmanes immobilitzat, ressonància magnètica amb contrast, traumatòlegs i rehabilitació que encara faig. El resultat lesió de Hill Sachs i Brankart : (
He decidit no operar-me malgrat m’han dit que hauria de pensar en fer-ho, cal que cregui en mi i en el que puc fer al gimnàs per la meva espatlla, de ben segur que aviat tornaré a escalar… i és clar ens veure’m en les fotos!

diumenge, 20 de desembre del 2009

Víctima d'un allau...

Per més coses que ens expliquin dels allaus, i formació rebem en referència a aquests, res pot ser més explícit i enriquidor que poder veure unes imatges com les d’aquest vídeo. 

La filmació és del tot fortuïta, però ens permet veure i escoltar (feu-ho amb atenció), el abans, el durant i el després de l’experiència agònica d’un esquiador sorprès per un allau de placa. 

La localització de la víctima va ser duta a terme pels seus propis companys, en poc més de quatre minuts. Queda doncs clar, que la ràpida intervenció dels acompanyants i formació d’aquests, és determinant per aconseguir que la recerca i localització sigui exitosa o no... pensem en això tots els que en alguna ocasió o altre hem anat més enllà d’on hauríem d’haver anat, i aprofitem per aprendre’n...

Avalanche Skier POV Helmet Cam Burial & Rescue in Haines, Alaska from Chappy on Vimeo.

diumenge, 2 d’agost del 2009

El primer raid d'en Marcel

Vaig comentar-li al Jordi (el meu cunyat) la idea d'endur-me al Marcel (el més gran dels meu nebots) uns dies de Barcelona, i pujar-lo a Aravell. Va estar encantat amb la proposta, és per tothom conegut que tot el relacionat amb la muntanya al Marcel el pot!

La idea inicial era emplenar tots els moments del dia amb diferents activitats que el fessin gaudir i tenir noves experiències... i si quedava ben cuit millor que millor.
La meva germana em va comentar dies abans que en Marcel anava comentant per aquí i per allà els dies que l’esperaven al Pirineu.... va arribar a dir que faria paracaigudisme! Clar ell és un nen i la seva imaginació inmesuraaaaaaaaaaable!
.


.
La veritat és que el temps no ens va acompanyar gaire, van ser dies amb tardes plujoses, però l’important era estar plegats.
.
........

El primer dia vam fer una combinació de kaiac al Parc del Segre i una pujadeta passada per aigua des d'Estana a Prat de Cadí. Ell mentre estigui entre arbres, tolls d’aigua i pugui anar recollint i menjant maduixes silvestres no necessita res més.


.
El matí del segon dia vam tenir problemes logístics, i vam haver de conformar-nos amb una pedalada amb btt des de la Seu d’Urgell i fins a l’ermita de Les Peces a Alàs. Va aprendre com anaven les velocitats de la seva bici... “clar, el papa no m’ho ha ensenyat això!” i va fer una curta però bonica ascensió que aquest cop si, el va deixar ben tou!
.


Ell va aprendre coses noves, però nosaltres més... ara sabem que es fot les barretes energètiques com l’aigua, que li encanta l'Aquarius, que podria dormir fins al migdia, i que es pot agafar amb la mà el peix taronja que hi ha al safareig d’Estana per més ràpid que aquest vagi... ell ho ha fet ; )

dijous, 15 de gener del 2009

Recerca en allaus

Fa uns dies i com molts d'altres ens vam aderçar amb el Ramonet a Masella, aquest dia però em va donar l'oportunitat de poder filmar el video que teniu més avall...una molt bona experiència!

Va ser el Subi, conegut per tots els amants de la muntanya per les seves incomptables i excel·lents aportacions en tot allò relacionat amb la seguretat i medicina de muntanya, que al arribar a l'estació ens va comentar que per Coma Oriola s'estaven desenvolupant unes jornades pràctiques que es fan anualment al Pirineu Català. Aquestes es desenvolupen i es centren en tot el referent a la recerca de víctimes d'allaus, i en les que els gossos tenen un paper tant important i sovint poc conegut.



En aquestes jornades hi van intervenir grups de socors del Pirineu Català, Francès i del país veí d'Andorra.


L'activitat consistia en la localització de varies víctimes en una zona delimitada a efectes de simular un allau. La recerca es feia amb gossos encinistrats a tal efecte i amb la supervisó dels seus guies, els quals donaven les indicacions pertinents a l'animal en el moment que aquest ja havia localitzat a una víctima perquè continués el seu treball fins a la localització de la totalitat de les víctimes.

En la pràctica es van poder veure varies races de gossos. El que més em va sorpendre per la seva activitat i motivació va ser un Border Collie que recentment s'ha estat formant a França i que si no tinc mal entès està treballant amb el seu guia i amo en una estació d'esquí d'Andorra.



Jo m'ho vaig passar molt bé, però en sé d'un que es desviuria per poder dedicar-s'hi amb el seu Border Collie...un gos que per cert es diu Drap!

divendres, 14 de novembre del 2008

Per als nostàlgics...

Gaston Rebuffat i Emilio Comici... aquests són noms que hem sentit en un moment o altre tots aquells que a banda de gaudir de les activitats a la muntanya també ho fem llegint la seva literatura.
.
Vaig fullejar per primera vegada alguna cosa d'en Gaston Rebuffat a la ja malauradament tancada llibreria La Pleta de Barcelona. Aquest personatge Francès revoluciona entre els anys 40 i 50 juntament amb d'altres escaladors les tècniques de l'alpinisme. Als 25 anys ja forma part de la Companyia de Guies de Chamonix. Destaquen les seves ascensions a l'Espolon Walker de les Jorasses, la Nord del mític Eiger, al Drú i Cervino. Asensió que s'exposa al vídeo. Mor als 64 anys d'edat de mort natural.
.

De n'Emilio Comici no n'havia sentit a parlar fins que vaig veure aquest vídeo. Arran d'això, i mogut per la curiositat i admiració vaig buscar i ... És tractà d'un personatge més recent que en Rebuffat. Aquest és original d'Itàlia amb una visió d'escalada especial que incidia molt en la vessant estètica i del moviment. Destaquen les seves asensions a Dolomites i el sistema de ràpel que porta el seu nom, una variant del conegut sistema Dülfer. Aquest va morir als 39 anys d'edat mentre realitzava un ràpel amb el seu sistema en una escola d'escalada.



Vaig trobar la sorpresa... van ser com molts d'altres, uns avançats dels seus temps. Gaudiu-ne!

dimarts, 10 de juny del 2008

Petites i grans bestioles

Aquest vespre mentre organitzava i endreçava fotos, m’he adonat que en moltes de les activitats que faig sempre trobo un moment per immortalitzar alguna bestiola... potser hauria d’haver estat veterinari!
Totes elles acompanyen moments importants, moments que han esdevingut curiositat, sorpresa, emoció, tendresa i riures!
La trobada amb la salamandra em va fer molta il·lusió donat que va anar acompanyada d’interessants explicacions d’un entès en la matèria.
La papallona la vaig trobar a terra extasiada, potser acabava de tenir un encontre amorós amb ella mateixa...
El vedell xuclant-li la vida a la seva mare la vaig fer mentre feia la pedals de foc, una imatge que parla per si sola.
La serp la vam trobar baixant de Perles, mentre la fèiem fora de la carretera per evitar-li un ensurt vam poder veure uns dels instints més animals, el de la defensa.
I amb el que vaig riure de debò va ser amb el bou desganat, creieu-me quan us dic que no va treure el cap del menjador abans ni després de fer la fotografia, de fet potser encara hi és...
Cal aprendre a gaudir de totes aquestes bestioles, mentre mirem els altres éssers que ens envolten deixem de mirar-nos el nostre melic...

dimecres, 28 de maig del 2008

Curiositats per als que gaudiu de les furgos

Sovint ens movem per la complexa xarxa que representa internet amb més o menys interès, moguts per la curiositat i amb el desig i la necessitat que té l’ésser humà de ser sorprès... i fa uns dies vaig topar-me amb una pàgina que em va sorprendre... furgovw

Els humans tendim a trobar nexes d’unió entre nosaltres per tal de sentir-nos part d’alguna cosa... pot ser un esport, afició a la lectura, el col·leccionar quelcom d’estrany que als demés ens pot costar d’entendre, o un vehicle...

Desconec si hi ha algun club que veneri el Seat 127 o li caigui la baba mirant-se el seu Ford Fiesta... si que passa amb algun dels mítics vehicles de la marca Volkswagen. Malgrat el VW Escarbat ha estat venerat i personatge en alguna pel·lícula (coneguda per aquells que ja en tenim més de trenta), el vehicle estrella per als membres d’aquest foro, del qual ja en sóc soci, és i serà la furgoneta VW. Es igual que et desplacis amb una T1 o que hagis hagut d’ampliar la hipoteca per a comprar-te una California T5, el que realment conta és que pots compartir, aprendre, gaudir i a moments flipar amb les capacitats que tenen alguns membres d’aquest foro per crear, un deu per a molts d’ells!

Com a mi em passaria si algú em parles de col·leccionar o desviurés pels sobres de sucre o xapes de cola, potser no entendreu el perquè... vaig trobar la sorpresa, i això ha estat l’important...