dimecres, 30 de desembre de 2009

Treballant els "Yaniros"...

... a aquest dia només li va faltar el croissant de xocolata que el Gaston acostuma a menjar-se últimament per esmorzar, i no perquè no n’hi hagués, sinó perque ell les coses que no convenen vol compartir-les... i jo, ara que estic en 65 quilos de croissants ja no en menjo jejejejjejeje!

Durant el matí, dues horetes d’esquí de muntanya per la Vall en bona companyia, i per la tarda el plat fort... preses de resina i fusta, els piolets e-climb del David i la meva camera de fotos... els riures estaven més que assegurats!


Per aquest plafó ja fa dies que hi passa gent que li tiba de debò, però clar, res comparat amb Alfonso alias “Yaniro” amb botes Aku i els seus setanta i pico quilos llaaaaaargs... resultat: preses arrencades i girades davant la mirada atònita del Friky, l’amfitrió i artífex del plafó.

.
Si mai voleu saber o provar si algun material serà prou resistent i durador, feu-li arribar un correu electronic a http://www.pruebasderesistencia@ansotano.com/ segur que el vostre negoci us ho agrairà jua, jua, jua! Ens veiem a les fotos ; )

diumenge, 20 de desembre de 2009

Víctima d'un allau...

Per més coses que ens expliquin dels allaus, i formació rebem en referència a aquests, res pot ser més explícit i enriquidor que poder veure unes imatges com les d’aquest vídeo. 

La filmació és del tot fortuïta, però ens permet veure i escoltar (feu-ho amb atenció), el abans, el durant i el després de l’experiència agònica d’un esquiador sorprès per un allau de placa. 

La localització de la víctima va ser duta a terme pels seus propis companys, en poc més de quatre minuts. Queda doncs clar, que la ràpida intervenció dels acompanyants i formació d’aquests, és determinant per aconseguir que la recerca i localització sigui exitosa o no... pensem en això tots els que en alguna ocasió o altre hem anat més enllà d’on hauríem d’haver anat, i aprofitem per aprendre’n...

Avalanche Skier POV Helmet Cam Burial & Rescue in Haines, Alaska from Chappy on Vimeo.

dijous, 26 de novembre de 2009

La Coma d'Arcalís

Moguts per les ganes que tenia el Gaston per començar a fer pells, i aprofitant que els súper guerrers del Guilla i el Joanet volien anar a prendre una mica el sol a Arcalís, vam carregar la furgo i cap a Andorra!

Vam quedar prou aviat amb el Joanet a Ordino per poder parar a fer el meu cafè de rigor... així i tot n’hi va haver un que va fer un amago de “fruncir el ceño”... s’ha de dir que un cop s’hi posa, el seu croissant de xocolata i cafè amb llet no li treu ningú jua, jua, jua!

Un cop sobre la neu i després de que el Joanet ens ensenyés les seves noves i flamants botes Dynafit, vam començar a tirar amunt entre les primeres fotos, riures i algun que altre comentari que em va fer entre veure com aniria el matí...


.
La cosa estava prou clara doncs en aquella sortida hi havia: els molts anys d’experiència del Gaston, el també llarg bagatge del xerraire del Joanet i per últim l'empenta, trempera i ganes de donar el salt del Guilla (salt que aquest any donarà) ... tota la carn estava a les graelles i es començava a coure!


.
Jo, com que hi places en les que no puc torejar els vaig deixar fer... s’ha de dir que quan van començar a fer les primeres series cara amunt, la imatge d’aquests tres Power Rangers en fila fent lliscar els esquís, feia goig de veritat!


.
Després d’unes quantes apretades de les de debò el Gaston va tornar a aparèixer al meu costat i els va deixar fer... els dos plegats vam encarar-nos més amunt de les pistes i després de unes quantes conversions i treure’ns els esquís per seguir a peu vam fer el cim del Cataperdis... que bé que s’hi estava allà a dalt gaudint de la muntanya. Mentre, jo sentia una veu al meu costat que no em parava de dir:

- Ostres aquí a Andorra s’hi poden fer bones excursions, mira puges per aquella pala et treus els esquís i amunt per aquella canal, després baixes per l’altre costat i segur que...

Si mai deixes de mostrar aquest desig i ganes de moure’s per la muntanya pesaria que està malalt... ens veiem a les fotos!

diumenge, 22 de novembre de 2009

Lo Cogulló

Res pot haver de millor després d’una nit d’acordió, que començar a caminar des del poble del Vilar... Montanissell, Montanisell... lalalalalalala!

Poc em pensava ahir vespre que avui faria amb tanta empenta una caminadeta de tres hores i uns 900 metres de desnivell. La veritat és que a manca de neu i per aprofitar la per mi una mica desconeguda zona d’Organyà, ha estat una molt bona tria.

No ens ha costat decidir-nos amb l’Alfons per aprofitar el sol que hi havia a la solana d’Organyà, un lloc molt interessant, de fet ja hem cavil·lat sobre la possibilitat de pujar amb bici per la pista de l’Obaga de Fontanella, per després gaudir de valent baixant els 900 metres de desnivell del corriol... haurem de parlar amb els Tupedalins per l’any vinent!

.
La pujada no té gaire pèrdua, però si que és cert que en general s’hi hauria de fer una neteja important. Un cop passat el poble del Vilar (Organyà) i seguint les indicacions d’un barri, “de cuyo nombre no puedo acordarme...”, anirem a buscar la llera del riu de Cabó que creuarem per un pont. Ja en aquest punt només ens caldrà seguir la pista uns centenars de metres fins a trobar un corriol que marxa a la dreta, el qual ens durà cap al poble abandonat d’Ares.



La pujada és prou còmode per poder mirar el paisatge ; ) Un cop al poble, i després de gaudir del les esplèndides vistes, tant sols ens caldrà anar a buscar la collada d’Ares, punt des d’on iniciarem un curt però més exigent tram per la carena, que ens durà fins al cim de lo Cogulló.

.
Avui, l’hi he comentat a l’Alfons de la quantitat d’hores que ens passem parlant, de fet no hem deixat de fer-ho en les tres hores que hem caminat, escoltant i parlant sobre la vida i les relacions, un pot aprendre sempre coses noves... ens veiem a les fotos!

dimarts, 20 d’octubre de 2009

A peu pels meus voltants

A manca d’altres activitats més interessants, i per no donar per “finiquitat” el blog us penjo uns ca-cos. Aquests dies m’he dedicat a córrer cara amunt, córrer és de les poques coses que puc fer ara sense jugar-me el físic, ja tinc el cap als peus del Cadí... i em costa tenir-lo a altre lloc!

La Seu, entre d’altres coses molt interessants, té el que qualsevol amant de la muntanya pot desitjar, pistes i corriols que et duen a llocs coneguts i d’altres que encara em resta per conèixer. A Vilanova de Banat hi havia pujat en moltes ocasions... en bicicleta per fer la volta a Lletó, a peu per la pista que passa per Cal Marquet i Banat o corrents pel GR amb l’Alfonsito. Aquest cop vaig fer una combinació de totes elles.



L’endemà amb ganes de seguir relaxant-me i deixar de costat tot el que ara omple els meus pensaments, vaig endinsar-me pels corriols que cada any fan gaudir als participants de la pedalada que és fa per l’Escanyabocs. Va ser diferent viure’ls a peu, de fet vaig gaudir-los molt més. Els moments que et fan sentir bé es gaudeixen de veritat visquent-los a poc a poc... o així hauria de ser.

dilluns, 21 de setembre de 2009

Ruta Estanys amagats

La setmana passada vaig posar fil a la agulla i en dos dies no consecutius vaig fer un recorregut a peu que feia dies em rondava... la ruta dels Estanys amagats.
.
La idea inicial era fer-la tota sense parar, però un dia que vaig anar a fer-ne un petit tastet per la zona de Coborriu de la Llosa, vaig adonar-me que em seria millor conèixer bé el recorregut abans de fer-la tota seguida.
.
El primer dia que m'hi vaig posar de debò vaig anar-hi amb en Roger (ara Ceretà d'adpció), va voler acompanyar-me, doncs li va semblar una activitat prou interessant de fer. El que cap dels dos ens imaginavem és que no faria ni un quilòmetre del recorregut... ben bé sota de Meranges sento un crit i me'l trobo a terra amb una cara que no l'havia vist mai... normal el pobre s'acabava de trencar els lligaments del turmell!

Després d'acompanyar-lo un tros cap a Meranges on tenia el cotxe, vaig iniciar de nou el recorregut en direcció a l'estació d'esquí de fons d'Arànser, lloc on acabaria el primer dia de la ruta.


El recorregut va ser Meranges- Eller- Ordèn- Talltendre- La Bastida- Coborriu de la Llosa- Molí del Salt- Viliella- estació d'esquí de Lles i estació d'esquí d'Arànser ... van acabar sortint 35 quilòmetres i 1500 metres de desnivell en cinc hores i mitja de ca-cos.

Va ser un dia de plaers, deixanat anar la ment mentre caminava sol, trobant-me amb racons nous i d'altres que recordava de temps enrerra... no havia de fer altre cosa que caminar, i córrer quan la pendent m'ho permetia, tant senzill i alhora gratificant.



Un parell de dies després i acompanat de l'Antoniu (també conegut com a Toñejo), vam adreçar-nos a l'estació d'esquí d'Arànser lloc on volíem començar la segona, i molt més maca, part de la ruta... aquest cop l'acabaríem a Meranges.

El recorregut va ser Arànser- Refugi dels Estanys de la Pera- Coll de Perafita- Collada de la Maiana- Refugi de l'Illa- Coll de Vallcibera- Cabana d'Esparvers- Portella d'Engorgs- Refugi Folch i Girona- Refugi de Malniu i Meranges... total 34 quilòmetres i 2030 metres de desnivell poitiu en gairebé 8 horetes de caminar.


El dia va donar per a molt... vam veure eugues, poltres, marmotes, i fins i tot ens vam atrevir a deixar de collir un cep dels que se'n veuen pocs, tot això amanit amb riures i algun taco que altre fruit del cansament.
.
Ara ja tant sols cadrà esperar de nou el bon temps, i amb la lliçó ben apresa provar de fer-ne de tots dos dies un de sol, ens veiem a les fotos!

divendres, 4 de setembre de 2009

Btt per sobre casa

Feia dies que tenia ganes de passar de la cruïlla de l'antena que hi ha al Coll de Burbe, i endinsar-me en el bosc que duu el mateix nom per acabar arribant al refugi de Ras de Conques. Engrescar al Guilla va costar poc. Recordo que només em va dir: T'encarregues tu dels mapes no? jua, jua, jua!

La sortida la vam iniciar a Aravell per començar a pujar en direcció al Coll de Burbe, passant per la Torre de Sant Climent, cruïlla del poble abandonat de Sallent i fins a arribar a l'esmentat coll. En aquesta primera part ja ens haviem posat a la butxaca els primers 1ooo metres de desnivell.

Un cop al Coll de Burbe ja només calia seguir pujant en direcció al Coll del Pou i Coll de l'Estalella, punt des d'on ja començariem a baixar fins a arribar al refugi de Ras de Conques. En aquest últim tram vam haver de treure l'animal que duiem dintre per seguir pujant...els riures havien fet ja acte de presència!

Un cop al refugi esmorzem, quatre fotos i ens adrecem de nou al coll que et duu a Santa Magdalena, per des d'aquest punt començar el tram més curiós de la sortida en direcció al Pic de les Mongetes.

En aquesta zona havia estat l'any passat  amb una bona colla de Tupedales en una sortida que vam fer sortint de Sant Joan Fumat.

Un cop sota el Pic de les Mongetes vam adreçar-nos al Coll de Solanell... i vam fer un seguit de puja i baixa mentre carenavem en direcció a Sant Joan de l'Erm. No m'hi extendré gaire en aquest tram doncs se'ns faria massa llaaaaaaaaarg!

Vam arribar a Sant Joan de l'Erm passant pel Coll de Seix i  baixant pel Pla d'en Guillemet. Ja al refugi demanem pa amb tomàquet i botifarra mentre decidim per on fem la tant desitjada baixada fins a Castellbó... Ja que hi som, farem la baixada pel camí Vell de Castellbó. Realment brutal, una baixada assequible de 12,8 quilòmetres i gairebé 1000 metres de desnivell que ens va fer gaudir de valent, vam fer una molt bona tria!

Un cop a Castellbó ja només ens calia seguir pedalant per carretera fins a arribar de nou a Aravell, on al arribar vam seure a terra mirant-nos rient, satisfets i contents... ens havien sortit 58 quilòmetres d'autèntica btt i 1500 metres de desnivell en gairebé sis hores de pedalar... ens veiem a les fotos!

diumenge, 30 d’agost de 2009

Els finals dels estius

Com cada any, i des de ja fa massa temps, veig passar els estius amb el regust de no haver-los aprofitat prou... potser ells són massa curts o jo he perdut ja la capacitat d’organitzar-me amb tot allò que tinc ganes de fer en i amb la meva vida!

Com sempre tard i a deshora, però a les acaballes d’aquest estiu m'he plantejat batre’m en un pols amb mi mateix i començar a fer totes aquelles activitats que per una cosa i altra he deixat de fer d’ençà que estic per la Seu... i qui sap, potser caminant sol per aquestes muntanyes trobo el camí que avui dia crec haver deixat de trepitjar, o qui sap, potser voldré desfer el camí fet volent tornar enrera, o qui sap... bé, de fet a dia d’avui ja no em preocupa saber o no saber, l’únic que desitjo és començar a caminar, i si pot ser cara amunt millor que millor...

Aquests dies he començat a fer uns tastets per seccions que no coneixia de la Cavalls del Vent i Estanys Amagats... ja m’he posat els deures i ara ja només cal creure i començar a caminar...uns dies sol i d’altres acompanyat, ens veiem a les fotos, que de ben segur que n’hi haurà!



.

diumenge, 9 d’agost de 2009

Mitja marató per Martinet

Havia fet aquesta volta circular amb l'Alfons en més d'una ocasió. De totes elles recordo amb claredat la penúltima vegada i el contingut del que vam estar xerrant mentre caminàvem... de ben segur que ell també ho recordarà, a veure si aquest any el fruit del nostre treball és valorat d'una altre manera ; )

Totes les vegades havíem fet la volta caminant, de fet fins a l'últim moment vaig tenir seriosos dubtes de poder-la fer corrent en la seva totalitat, però com diu el guide encara no coneixo les meves limitacions... sembla que té més confiança en mi mateix ell que no pas jo!

La volta s'inicía a la zona dels bunquers de Martinet per començar a pujar per un corriol ben marcat fins a la carretera que puja a Bèixec. Un cop en aquesta la seguirem en direcció al poble per acabar trencant a l'esquerra per una pista just abans d'arribar-hi. Aquesta pista ens durà a tocar d'Estana tot passant pel Coll del Serrat de la Font.

Abans d'arribar a Estana trencarem a l'esquerra on hi ha les indicacions de la Font del Pouet , i seguirem ara ja per un corriolet (perdedor si no es coneix) que ens durà al Santuari de Bastanist tot passant per la Borda del Basté i Borda del Poncí. En aquest tram de la volta ja comencem a trobar-nos amb les marques del GR-150 que ens acompanyaran fins a la població de Montellà.

Un cop al santuari ens adreçarem cap a Can Valls, per posteriorment, passar per sota d' Escas i el Turó de la Canal on ja tot és baixada fins a arribar a la població de Montellà. Des d'aquest punt ja només ens caldrà baixar per darrera la població i fins al punt de sortida a tocar de Martinet.

Havíem fet corrent en dues hores i mitja, un total de 21 quilòmetres i 900 metres de desnivell. Les rampes més dures es troben després del Santuari (per primer cop vaig sentir bufar al Roger de debò jua, jua, jua). Com diria en Ansotano un que jo em sé... "ista ye una volta de puya y baixa..."

diumenge, 2 d’agost de 2009

El primer raid d'en Marcel

Vaig comentar-li al Jordi (el meu cunyat) la idea d'endur-me al Marcel (el més gran dels meu nebots) uns dies de Barcelona, i pujar-lo a Aravell. Va estar encantat amb la proposta, és per tothom conegut que tot el relacionat amb la muntanya al Marcel el pot!

La idea inicial era emplenar tots els moments del dia amb diferents activitats que el fessin gaudir i tenir noves experiències... i si quedava ben cuit millor que millor.
La meva germana em va comentar dies abans que en Marcel anava comentant per aquí i per allà els dies que l’esperaven al Pirineu.... va arribar a dir que faria paracaigudisme! Clar ell és un nen i la seva imaginació inmesuraaaaaaaaaaable!
.


.
La veritat és que el temps no ens va acompanyar gaire, van ser dies amb tardes plujoses, però l’important era estar plegats.
.
........

El primer dia vam fer una combinació de kaiac al Parc del Segre i una pujadeta passada per aigua des d'Estana a Prat de Cadí. Ell mentre estigui entre arbres, tolls d’aigua i pugui anar recollint i menjant maduixes silvestres no necessita res més.


.
El matí del segon dia vam tenir problemes logístics, i vam haver de conformar-nos amb una pedalada amb btt des de la Seu d’Urgell i fins a l’ermita de Les Peces a Alàs. Va aprendre com anaven les velocitats de la seva bici... “clar, el papa no m’ho ha ensenyat això!” i va fer una curta però bonica ascensió que aquest cop si, el va deixar ben tou!
.


Ell va aprendre coses noves, però nosaltres més... ara sabem que es fot les barretes energètiques com l’aigua, que li encanta l'Aquarius, que podria dormir fins al migdia, i que es pot agafar amb la mà el peix taronja que hi ha al safareig d’Estana per més ràpid que aquest vagi... ell ho ha fet ; )

dimecres, 27 de maig de 2009

Ruta del Corb

Ja fa dies que vam fer aquesta excursió amb el Xavi, va ser en aquells dies en que els ànims començaven a fer aigües i ens fèiem preguntes uns a altres sense saber ben bé que respondre'ns... Aquest cap de setmana i també avui he estat de nou amb ell, i ens hem fet un fart de riure plegats... el molt cabró no ha perdut l'humor "insert coins" jua, jua, jua!


La ruta del Corb surt del hotel Can Boix (Peramola) i està totalment marcada amb fites de fusta. Té un recorregut molt assequible de gairebé set quilòmetres i 335 metres de desnivell positiu.



El primer tram el fem seguint el torrent de Font viva, per després començar a pujar més dret en direcció a les roques de Sant Honorat, on abans d'arribar-hi agafarem un corriol a l'esquerra que ens durà sota les mateixes roques de Sant Honorat.


En aquest punt ja hem fet gairebé tot el desnivell de la sortida, ja només ens caldrà obrir força els ulls i la ment per poder mirar i gaudir del paisatge i entorn. Realment impressionants les vistes a la vall, el Sentinella, barranc de Sant Honorat i l'agulla dels Tres Ponts.



Seguirem caminant en direcció a la Roca Llarga i Coll de Mu, punt on trobarem un cable que ens facilitarà, si ho necessitem, el creuar la zona més complexe del recorregut. I en uns metres ja ens trobarem a la pista que passa per sota la Roca del Corb i Agulla del Corb. En aquesta agulla farà un parell d'anys vaig escalar una vieta curiosa amb el Xavi, la Via Anazasi.



I ja només ens caldrà seguir avall per la mateixa pista i sempre amb tendència a l'esquerra. Ens veiem a les fotos ; )