dijous, 26 de novembre de 2009

La Coma d'Arcalís

Moguts per les ganes que tenia el Gaston per començar a fer pells, i aprofitant que els súper guerrers del Guilla i el Joanet volien anar a prendre una mica el sol a Arcalís, vam carregar la furgo i cap a Andorra!

Vam quedar prou aviat amb el Joanet a Ordino per poder parar a fer el meu cafè de rigor... així i tot n’hi va haver un que va fer un amago de “fruncir el ceño”... s’ha de dir que un cop s’hi posa, el seu croissant de xocolata i cafè amb llet no li treu ningú jua, jua, jua!

Un cop sobre la neu i després de que el Joanet ens ensenyés les seves noves i flamants botes Dynafit, vam començar a tirar amunt entre les primeres fotos, riures i algun que altre comentari que em va fer entre veure com aniria el matí...


.
La cosa estava prou clara doncs en aquella sortida hi havia: els molts anys d’experiència del Gaston, el també llarg bagatge del xerraire del Joanet i per últim l'empenta, trempera i ganes de donar el salt del Guilla (salt que aquest any donarà) ... tota la carn estava a les graelles i es començava a coure!


.
Jo, com que hi places en les que no puc torejar els vaig deixar fer... s’ha de dir que quan van començar a fer les primeres series cara amunt, la imatge d’aquests tres Power Rangers en fila fent lliscar els esquís, feia goig de veritat!


.
Després d’unes quantes apretades de les de debò el Gaston va tornar a aparèixer al meu costat i els va deixar fer... els dos plegats vam encarar-nos més amunt de les pistes i després de unes quantes conversions i treure’ns els esquís per seguir a peu vam fer el cim del Cataperdis... que bé que s’hi estava allà a dalt gaudint de la muntanya. Mentre, jo sentia una veu al meu costat que no em parava de dir:

- Ostres aquí a Andorra s’hi poden fer bones excursions, mira puges per aquella pala et treus els esquís i amunt per aquella canal, després baixes per l’altre costat i segur que...

Si mai deixes de mostrar aquest desig i ganes de moure’s per la muntanya pesaria que està malalt... ens veiem a les fotos!

2 comentaris:

Alfonso Gaston ha dit...

ricardu, soc la veu de la teva conciencia,je,je. ja saps que no parlo en broma, aquest hivern pujarem a ordino a fer alguna d'aquelles excursions que et deia. salut i ... ja saps.

Ricard ha dit...

jua, jua, jua! ... t'escolto, saps que sempre t'escolto o veu de la meva consciència ; )

Cap problema, fem el cafè i croaisant en aquell forn que tant et va agradar, i a buscar canals, pales, colls i el que calgui... Siau trempat!