divendres, 28 de març del 2014

Pic de Norís 2826 metres


La setmana passada, i amb unes temperatures que feien pensar que la temporada d’esquí s’acostava a la seva fi, vam adreçar-nos amb el Xavi cap a la Vall Ferrera a fer el Pic de Norís. Era posible que haguessim de sortir amb esquis desde la Farga per la presència de neu a la pista que puja al Pla de la Selva … i així va ser, la activitat és va allargar, pel meu peu una mica massa...


Només sortir de l’aparcament i agafar la pista, ens enfilem a peu per la dreta tot seguint un corriol amb marques del GR-11, aquest ens durà al Pla de la Selva passant per la borda Cremada. Fins a aquesta borda vam anar a peu amb els esquis a l’esquena, la neu hi era i no hi era. Passada aquesta borda ja vam posar-nos els esquís als peus fins gairebé el Pla de la Selva.

El Norís

Un cop al Pla de la Selva ja deixem de seguir el GR-11, aquest va cap al Pont de la Molinassa on hi ha l’aparcament per anar al refugi de la Vall Ferrera. I seguim per pista, i pista i més pista fins poc abans de la Pleta dels Frares, on de nou podem tallar-la mentre anem guanyant alçada. En aquesta pleta està situat el darrer aparcament si la neu ens ha permès pujar fins aquí amb vehicle.

Cim del Monteixo

Seguim pujant deixant el riu d’Aixeus a la nostre esquerra i ja gairebé ens plantem a l’Estany d’Aixeus, abans però haurem de fer unes conversions dretes entre arbres on ens caldrà prestar atenció si la neu està molt dura.

 Allau de fusió sota el Sentinella

En aquest punt ja es veu el cim del Norís. Vorejem l’estany per l’esquerra i passem per sota la cara oest del Pic de Sentinella, hem de guanyar alçada per aquesta vessant. Cal anar amb compte en aquesta orientació amb les allaus de fusió quan la calor comença a apretar.

La última pala

Un cop al coll mirant a l’est tenim a la vista terres andorranes, un espectacle. Ja només en quedarà pujar la última pala, nosaltres els darrers metres els vam fer a peu, el vent havia fet feina dies abans.

La Vall Ferrera

Un cop al cim aquest ens regala unes bones vistes de la cara nordoest del Pic de Saloria, i de la cara est del Monteixo la qual tenim a tocar.

Pic de Saloria

La baixada encara prou bé pel que podia haver estat amb tanta calor, tinc clar però que la temporada vinent buscaré unes espatules més amples per als meus esquis… les espatules d’uns bon Mestre!

El Monteixo i l'Aneto al fons

Es una sortida d’esquí de muntanya que s’ha de deixar per més entrada la primavera o ens juguem haver de fer els 16 quilòmetres i 1300 metres que ens separen del vehicle si l’hem hagut de deixar a la Farga…

diumenge, 16 de març del 2014

A Beren s’hi ha d’anar amb gana


El títol no té gaire a veure amb el que escric, de fet no és per gana que corro, ho faig perquè no puc fer altra cosa… el colze ha dit prou, mentre, reposa embolcallat en un taiping negre.

A principis de setmana vaig haver de tocar de peus a terra i fer un canvi de plans, les molèsties es feien presents amb actes tant senzills com agafar un got d’aigua o posar-me un jersei. És el que té no ser un virtuós en quant a estructura musculo-esquelètica.


Si no puc escalar, ni anar al rocòdrom, ni  anar amb bici, ni fer pells només em queda córrer, i a córrer s’ha dit!

El sogre hi ha anat més d’un cop a peu desde La Seu a Beren, ell coneix bé la zona i hi va per Gramós, jo vaig preferir assegurar “el tiro” i fer un camí que va paral·lel al Segre fins a trobar les Valls d’Aguilar.

Sortint d'Adrall

Sortint de la Seu vaig anar a buscar els plans de Benavarre, passant per sota la Torre de Solsona. Un cop aquí, vaig agafar el rec dels Quatre Pobles fins a l’antiga farinera de Montferrer. De la farinera vaig anar cap a la serradora, desde la qual tornem a agafar un altre tram del rec que discorre per sota l’aeroport i que ens durà fins a la població d’Adrall. Un cop a Adrall ens adrecem al cementiri, per on creuarem la carretera i ens trobarem les bordes situades al Planell de la Parroquia. En aquest tram ja trobem marques blaves i grogues del camí de l’Escribà de Balaguer. Marques que anirem trobant mentre passem pels Prats del Mestre, els Emprius i el Pla de la Borda, on passem a tocar de Cal Pallarès. Des d’aquest punt, i ja amb vistes a Noves de Segre, només ens quedarà creuar uns prats per evitar la carretera i anar a buscar el carrer del cementiri que en un obrir i tancar d’ulls ens durà al centre de la població. 

Arribant a la plaça de Sant Quiri

Un cop a Noves cal anar a buscar la plaça de l’ajuntament per encarar de dret la pujada a Sant Quiri, en aquest punt el córrer es va acabar per donar pas a un caminar per gaudir de l’entorn… vaja, que dic això per no dir que si pujant intento córrer no arribo a dinar jejeje!

El Roc

Mentre pujava, poc abans d’arribar a la pista que porta a la borda del Castellins, vaig pensar que ja anava una mica apajarat, doncs no recordava aquell tram de pujada, però no era això, sembla que han canviat una mica el recorregut per evitar passar per uns prats que darrerament els llauren per sembrar.

La mestressa

Trepitjant algun tram de neu vaig arribar al cim, em vaig acabar el cul d’aigua que em quedava i avall a trobar a la Seta que pujava amb els gossos a buscar-me a la plaça de Sant Quiri.

El gran Pascuali 



Un cop a taula, riures, menjar, beure i de postres descarregar tres carretades de fems amb el Pascuali. La Seta ja ho diu que a aquest poble s’hi puja a pencar, i ja té raò ja!

divendres, 28 de febrer del 2014

Via de l’Alpec 6c (o 6a Ae) Paret del Grau (Coll de Nargó)


El passat mes d’octubre, aprofitant que tenim a sobre el II Aplec d’escaladors de l’Alt Urgell, vam acabar d’equipar aquesta via de tres llargs, de tall esportiu i que ens farà gaudir d’un últim llarg de 5c prou guapo. De fet vaig voler equipar la via perquè cada vegada que feia la PQP veia aquella placa… ja la provareu!

Ressenya de la via

La via està totalment equipada amb parabolts. Les reunions no son rapelables i ens caldrà, un cop acabem l’últim llarg, anar a buscar a la dreta els rapels de la via Cainejo.

En l’equipament hi van treballar el meu cunyat el Pitu, el Guilla, el Xavi Grané (sempre és una aposta segura) i jo.

Un servidor foradant el desplom

La UEU ens va facilitar el material necessari per a l’equipament, la colla que estem equipant ultimament per l’Alt Urgell ja hem fet net amb la comanda d’aquest any, l’any vinent haurem de ser més previsors jejejje!

"Mano a mano" amb el Xavi Grané

El primer llarg de la via té una primera secció fàcil que farem per un diedre, per després sortir amb algun pas fí sota el desplom. En la sortida del desplom està concentrada la dificultat de la via, son dos passos d’apretar i un xapatge on la inflada de braços serà determinant per fer-lo o no. Aquesta seqüència es pot fer en Ae sense problemes.

Vam voler col·locar la primera reunió (dos argolles) prou alta per si s’acabava fent només com a un primer llarg i així evitar el rossament de la corda.

El segon llarg un cinquè d’anar fent i sempre amb bon canto pels xapatges. Ens pensavem que seria un nyap i encara va quedar prou bé, de tràmit però bé.

 La Gema sortint de la primera reunió

El tercer i últim llarg llàstima que no tingui quinze metres més, calari boníssim i canto a dojo. A mig llarg hem de mirar bé on anem i triar l’itinerari més franc…

Enllestint l'última reunió

Material: 11 cintes exprés, es pot fer amb corda simple ja que els rapels de la Cainejo son 25 + 25.

El Xavi Grané va anar-hi molt ben acompanyat uns dies després i va donar el seu vist i plau, apa ja podeu escalar-la!

dimarts, 25 de febrer del 2014

Via Sioux Connection 265 metres 6a+/Ae


Ja feia temps que volia fer aquesta via, però mirant blogs per la xarxa no deixaven gaire bé la qualitat de la seva roca tipus crocanti, el Xavi Grané en la seva ressenya del 2009 posava un Atenció: Roca descomposta…  Mirant darrerament per internet vaig veure una piulada de l’octubre passat que deia que en les cinc primeres tirades la paret ja s’havia sanejat força a causa de les moltes repetcions, i que la roca no condicionava gens l’escalada.


El Nacho la setmana passada em va dir per anar a escalar plegats i ja només era qüestió de posar-s’hi.

L’accés és fa per la pista que surt a la dreta just a l’entrada de l’Hotel Can Boix de Peramola (Alt Urgell), és la mateixa pista que duu al sector de moda dels “elegidos” en això d’emparrar-se per les parets. Poc després de passar el sector esportiu del contrafort de Rumbau trobaren un petit aparcament a la dreta (per dos/tres vehicles) d’on se surt per un corriol que en deu minuts ens deixarà a peu de via.


En Nacho al primer llarg 

La via està sobradament equipada per apurar en lliure (18 cintes exprés). Reunions còmodes, però molt recomanable anar amb casc per si de cas. Té set llargs, els dos últims de tràmit per sortir per dalt i de rocam més precari. Nosaltres vam fer els cinc primers i després avall, els llargs guapos ja estaven fets.

Arribant a la segona reunió

Si es va amb cordes de 60 els rapels es poden enllaçar de la següent manera: de la 5a reunió a la 4a, d’aquesta a la 2ona i després a terra. Una de les nostres cordes era de mida indeterminada i vam fer un rapel més del compte jejejje!


Començant el tercer llarg

A destacar que la paret està prou neta si mires bé per on passes (no se’ns va trencar res) però com vagis una mica a lo garrulo encara pots fotre alguna llastra avall. 


Arribant a la quarta reunió

El 2on i quart llarg molt bons, 6a+ i 6a respectivament, alguna ressenya parla de més. El cinqué llarg encadenat amb corda per dalt i no crec que sigui més de 6b+, algun pas llarg i la roca més precaria de tota la via. Ens veiem a les fotos!

L'horta d'Oliana i el pantà de Rialb

Ens acabaven de donar una bona notícia per wats... bye, bye!