Pedals de vi al Priorat

Fins a les orelles de vi anaven els que van fer l’escrit d’aquesta pedalada al Vertex... “com pot ser que encara no arribem si portem deu quilometres més del que marca la ruta” (aquesta va ser una de les frases que més vam dir el primer dia)...però calia arribar abans que es fes fosc...

El Xavi i en Pere ... fruita lleig! ..........Res a dir, això es ben sabut...

Vaig trobar aquesta pedalada en un dels últims Vertex, animat pel que els autors exposaven vam decidir juntament amb el Xavi i l’Alfons escapar-nos cap al Priorat quan la feina ens ho permetés. I així va ser que amb la companyia d’en Pere vam marxar cap a Morera de Montsant, l’Alfons i cia ho farien un dia després.

Jo creuo i el Pere marxa... ...............Les besties per la trialera de el Lloar

De l’itinerari cal dir que no està marcat i que ens va caldre fer mans i mànigues per poder dur el collage de mapes que el nostre guia l’ Antoniu va preparar curosament. Ens va caldre un 1:50000 del Priorat, un 1:20000 de la Serra de Prades i l’1:20000 de la Serra de Lleberia, i potser algun d’altre que ara no recordo! Pels que penseu que ens hagués estat més fàcil anar-hi amb els tracks de la ruta que parla el Vertex, dir-vos que aquests fan referència a terres Gironines...

Patrocinador oficial de l'activitat ! ......Aquest padrí no va entendre res!

El primer dia vam començar a pedalar tard, massa tard. Hem d’entendre que els que tenen fills tenen unes obligacions que a vegades els fan no arribar a l’hora... (el Pere i jo no t’ho tenim en compte Antoniu!) Total 76 quilòmetres i 9 horetes de btt... al arribar a un quart de deu a Falset se’m sentien picar les bieles!

El Pere i jo donant-li suport... .............El padrí mostrant el camí al Xavi

Sort de l’altre part del grup: la Tineta, la Gema, l’Oriol i l’Alfons que devien veure’ns la cara torta al arribar per la atenta manera amb que ens van tractar, una bona dutxa, un sopar esplèndid i un llit que ens va anar de meravella, per cert el Xavi i en Pere van voler dormir junts...

Sense GPS no és ningú, perduts! .........Sol i abandonat pedala sense rumb...

A l’endemà és va fer palès que n’hi havia que estaven més frescos que d’altres i al cap d’uns quilòmetres més d’un ho vam pagar... Vam anar plegats fins a Siurana, lloc on els més forts van decidir continuar per tal d’aprofitar el dia, els mortals vam haver de jeure una estona i menjar quelcom que ens permetés acabar els dia amb cara i ulls. Vam dinar al càmping de Siurana, records d’escalades amb gent d’Andorra, i xerrada entretinguda amb el Toni Arbonés, tot un personatge del món de l’escalada a Catalunya.

Uns a la Nargona i d'altres a Siurana .....La trista despedida...

Encara vam haver de pedalar després de Siurana fins a fer un total de 75 quilòmetres en aproximadament 8 hores de btt... potser el que ens va faltar va ser omplir els botellins de la bici amb un bon vi del Priorat, doncs la bona companyia i l’entorn idíl·lic ja hi era... Salut a tots i ens veiem a les fotos!

Un moment important a recordar! .......Ja no hi ha respecte per res!

Petites i grans bestioles

Aquest vespre mentre organitzava i endreçava fotos, m’he adonat que en moltes de les activitats que faig sempre trobo un moment per immortalitzar alguna bestiola... potser hauria d’haver estat veterinari!
Totes elles acompanyen moments importants, moments que han esdevingut curiositat, sorpresa, emoció, tendresa i riures!
La trobada amb la salamandra em va fer molta il·lusió donat que va anar acompanyada d’interessants explicacions d’un entès en la matèria.
La papallona la vaig trobar a terra extasiada, potser acabava de tenir un encontre amorós amb ella mateixa...
El vedell xuclant-li la vida a la seva mare la vaig fer mentre feia la pedals de foc, una imatge que parla per si sola.
La serp la vam trobar baixant de Perles, mentre la fèiem fora de la carretera per evitar-li un ensurt vam poder veure uns dels instints més animals, el de la defensa.
I amb el que vaig riure de debò va ser amb el bou desganat, creieu-me quan us dic que no va treure el cap del menjador abans ni després de fer la fotografia, de fet potser encara hi és...
Cal aprendre a gaudir de totes aquestes bestioles, mentre mirem els altres éssers que ens envolten deixem de mirar-nos el nostre melic...

Curiositats per als que gaudiu de les furgos

Sovint ens movem per la complexa xarxa que representa internet amb més o menys interès, moguts per la curiositat i amb el desig i la necessitat que té l’ésser humà de ser sorprès... i fa uns dies vaig topar-me amb una pàgina que em va sorprendre... furgovw

Els humans tendim a trobar nexes d’unió entre nosaltres per tal de sentir-nos part d’alguna cosa... pot ser un esport, afició a la lectura, el col·leccionar quelcom d’estrany que als demés ens pot costar d’entendre, o un vehicle...

Desconec si hi ha algun club que veneri el Seat 127 o li caigui la baba mirant-se el seu Ford Fiesta... si que passa amb algun dels mítics vehicles de la marca Volkswagen. Malgrat el VW Escarbat ha estat venerat i personatge en alguna pel·lícula (coneguda per aquells que ja en tenim més de trenta), el vehicle estrella per als membres d’aquest foro, del qual ja en sóc soci, és i serà la furgoneta VW. Es igual que et desplacis amb una T1 o que hagis hagut d’ampliar la hipoteca per a comprar-te una California T5, el que realment conta és que pots compartir, aprendre, gaudir i a moments flipar amb les capacitats que tenen alguns membres d’aquest foro per crear, un deu per a molts d’ells!

Com a mi em passaria si algú em parles de col·leccionar o desviurés pels sobres de sucre o xapes de cola, potser no entendreu el perquè... vaig trobar la sorpresa, i això ha estat l’important...

1º Open Traça Muga

Esquí Alpinisme

El passat diumenge 9 de març es va celebrar a l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa (Cerdanya), el primer Open d'Esquí Alpinisme Traça Muga. Aquest va estar organitzat d'una forma curosa i amb molta il·lusió per la Unió Excursionista Urgellenca

.

Les condicions meteorològiques dels dies anteriors a la cursa feien preveure el pitjor per les males condicions de la neu, però unes moderades però benvingudes nevades van permetre que la prova es realitzés malgrat els inconvenients que van anar sortint...

.

Amb ganes d'assistir i donar el nostre suport el Xavi i jo vam decidir pocs dies abans córrer junts, ens haviem pres el pols a Certascan dies abans i l'ocasió s'ho valia.

.

El recorregut va ser de 850 metres positius que vam recorrer majoritariament pels boscos d'Aransa fins fer un tram de pista de fons que ens va dur al Coll de la Pera, lloc on novament vam entrar al bosc per adreçar-nos a una bonica canal que ens deixar sota el pic del Coll de la Barra, on després de fer cim baixavem en direcció a Pollineres i ... després de patinar una mica i tornar a posar pells arribavem de nou al Coll de la Pera i ja només quedava pista per a l'arribada... bé, pista i pedres!!!

Malgrat que el mateix dia se celebrava a Núria el ralli del CEC, a la prova hi van assistir parelles prou valentes com per assegurar una lluita que va fer quedar palesa des d'un principi la primera i segona posició, però que va estar prou disputada per als 3r i 4ts classificats fins als minuts finals de la cursa...

Consulta de resultats a la pàgina de la feec

Gel al Pedraforca

Columna del Verdet

Amb ganes d’aprofitar el poc que deixarà aquest anticicló que fa dies que ens acompanya, l’Alfons els Xavi’s i jo vàrem decidir apropar-nos a la majestuosa cara nord del Pedra per tal d’escalar dos dels itineraris més repetits de la zona: Somni d’Il.lusions i Il.lusions d’hivern. En aquests dos torrents i si les baixes temperatures de l’hivern ho permeten, es formen diferents ressalts de glaç amb una dificultat que no supera el IIIº grau i d’un desnivell aproximat de 150 metres, però que permet als mortals gaudir d’una escalada distreta, divertida i molt recomanable per a tots aquells que gaudeixen del glaç i la muntanya.
Després d’acabar el primer itinerari vaig tenir la grata sorpresa de veure per primer cop la molt anomenada columna del Verdet, 15 metres de gel i d’una dificultat de IIIº, aquesta estava prou formada com per considerar-la el regal del dia... o a mi m’ho va semblar.
Hi ha dies, i aquest va ser un d’aquests, que es recorden pel viscut... molts riures, superació, fotos i bona companyia!

Narieda amb express!

Via No ho se tio! 85 metres 6a/6a/6c+ (6c obligat)

El passat mes de setembre i després d'adonar-nos que amb la calor que feia tant sols ens podíem adreçar a la fresca de la cara oest de Narieda, el Xavi i jo vàrem decidir-nos per aquesta via, en la que només calia dur un bon grapat de cintes express.

La via té tres llargs de bon calcari, totalment equipats amb parabolts, las reunions estan amb parabolts sense anella, aquests però anusats amb algun bageto ( en la 2ª reunió vàrem deixar un cordino nou, el que hi havia ja havia suportat molt de les inclemències del temps...)

El primer llarg és un 6a ben posat de més de 30 metres, discorre per una placa exel.lent i tècnica, però que cal mirar-se donada la seva continuïtat.

El segon llarg també de 6a, de poc menys de 25 metres, és menys exigent que el primer però amb unes bones apretades en el desplom d'entrada a la reunió.

El tercer i últim llarg de la via està de 6c+ expo a la ressenya del Luichy, malgrat els parabolts semblaven estar al seu lloc vam decidir no fer-lo, a l'esmentada ressenya parla de 6c obligat i una mica exposat...(agrairia si algú l'ha fet recentment ens comentés alguna cosa al respecte).

Amb el Xavi parlàvem de que estaria bé canviar les xapes dels parabolts de les reunions i posar-les amb anelles donat que s'ha de rapelar per la mateixa via. Siau i a tibar-li!

Coll de Nargó

Sector Uriundu

Va ser amb el Ramonet amb qui vaig estar per primer cop al sector, era quan els accessos, vegetació i alguna llastra que altre feia difícil preveure que amb el temps, ganes i molta il·lusió allà hi podríem equipar les vuit vies de les que avui dia alguns ja n’hem pogut gaudir.
Es tracta d’un sector orientat al sud-est amb vuit vies d’entre 14-16 metres d’alçada i un grau que va del 5b al 6b+, equipades amb parabolts i reunions amb anella, les assegurances de les vies van entre 6 i 7 seguros per via. Vàrem equipar-les amb la intenció d’evitar convertir el sector en una agència de viatges amb grans excursions... és un sector apte per a prudents!
Cal agrair la col·laboració de l’Alfons en l’equipament d’una de les vies (Irina mon Amour) i la del Xavi per les valiosissimes tasques de neteja fetes en companyia del seu inseparable xerrac.
Per accedir-hi es pot fer a peu des de Coll Piquer tot seguint la Paret del Grau en direcció al Sector Tranquil i en aproximadament vint minuts hi serem, aconsellable si mai heu estat sota aquesta majestuosa paret ni al Sector Tranquil, aquest últim encara pot donar molt de si... I pels que disposeu de vehicle tot terreny, cal agafar la pista que dur a Montanisell i deixar-lo després del coll en una petita zona per aparcar que es troba a l’esquerra d’aquesta. Ja tant sols ens cal seguir a peu pel corriol sense deixar les marques grogues i fites i en cinc minuts serem al sector.