dilluns 1 d’agost de 2011

Les vacances del blog...

Desde el mes de gener cada vegada que obro l'ordinador i se m’obre el blog apereixen la mateixa imatge i lletres, el Rovira caminant cap a Lo Cogulló de Turb, i cada vegada em faig la mateixa pregunta… Què no has fet res d’interessant aquests darrers temps?

Ahir va ser un dia especial. Els meus dies especials son aquells en que me n’adono, que d’una forma natural i com no podía ser d’una altre manera, el temps per a mi també passa i amb el seu pas em faig cada dia una mica més gran, i és gràcies a aquests dies que aprenc a conviure amb qui soc… els que em conegueu bé sabreu que no sempre és fàcil jejejje!

Potser ha estat la tranquil·litat que estic retrobant que m’ha permès aturar-me avui i respondre’m la pregunta… Si que he fet coses interessants darrerament, de fet algunes d’elles les recordaré per anys que passin!

Recordo Tignes i els seus riures, la preparació per la oposició, els dies i dies dedicats a la Mezzalama i el dia de la cursa, el curs de l’ACNA, les freqüents esquiades a Masella, alguna que altre cursa amb esquis, les caminades per Andorra, els grans dinars i sopars, la familia, les escalades amb els amics de les que n’estic gaudint com mai, les clavijas de Cotatuero i d’altres moments que ara no arribo a recordar.


… tots i cada moment viscut han estat realment importants, ja no pel que feia sinó per amb qui podia compartir-los.

dimecres 19 de gener de 2011

Lo cogulló de Turp

El primer cop que vaig sentir a parlar d’aquest curiós cim va ser de la mà d’en Pere de Nargó, i en va parlar com si fos una pujada de les bones que es poden fer a l’Alt Urgell… avui dia i després d’haver-hi anat en dues ocasions n’estic segur que és la pujada més bonica que és pot fer per les alçades de l’Alt Urgell.

El primer cop hi vaig anar de descoberta amb en David, i com que estàvem per la Seu em tocava decidir a mi, ell ja ha de triar prou quan anem per la Cerdanya!

El segon cop el vaig viure amb mooooolta més intensitat (anant amb el Gaston i el Paquitu ja se sap), vam sortir trotant amb la incertesa de fins on arribaríem … i corre que correràs em vaig trobar de quatre grapes fent els darrers metres que hi ha abans no es corona el cim del Cogulló de Turp, van ser 68 minuts d’esbufegades i algun que altre “ma deu” entre inspiració i expiració jejeje!


L’activitat s’inicia en el punt quilomètric 4 de la carretera que puja a Perles, lloc on haurem de deixar el vehicle. Des d’aquest punt ens caldrà baixar a peu per una pista fins a trobar el curs del riu de Perles, punt d’on ja començem a guanyar alçada. El desnivell total és de 1060 metres que és fan per un corriol prou ben marcat, només cal anar seguint les fites de pedres i les senyalitzacions verticals de fusta. L’únic tram de pista l’agafem al coll de la Travessa i el deixem al coll de la coma de Turp, ben bé sota el cim.



Em va resultar realment curiosa l’escala de troncs que van ingeniar per salvar un petit desnivell proper a la pista, una bona feina! Aprofiteu algun dia dels tontos per anar a treure-hi el cap i gaudir de les vistes, de ben segur que tindreu la certesa d’haver-vos guanyat el dinar ; )


Track del recorregut

diumenge 3 d’octubre de 2010

Travessant el Cadí

L'hivern passat ja en parlàvem a la feina de creuar el Cadí d'est a oest, la idea inicial era fer-ho amb esquís, però aprofitant les moltes hores d’activitat d’aquest estiu, la proposta del Ramonet i els projectes comuns que tenim per l’any vinent ens hi vam engrescar fa uns dies!

Vam quedar a Bor ben aviat (la “meca” del Border Collie i les seques amb botifarra negre jejeje) per pujar amb cotxe fins a sota de coll de Trapa, d’on començaríem a caminar. Amb prou feines eren les nou del matí quan entre riures, fotos i els temes calents de la setmana marxàvem a peu en direcció a coll de Pendís, lloc on deixaríem la pista per començar a trepitjar el GR-150.
.


Un cop en l’esmentat coll vam adreçar-nos tot seguint les marques del GR en direcció al pic del Comabona, tot passant pel coll de Tancalaporta. Anàvem amb la idea de en la mesura del possible fer tot el recorregut per l’aresta de la serra. Un cop al Comabona vam començar a trotar aprofitant la baixada fins al pas dels Gosolans.


Des del pas dels Gosolans vam seguir amb els cacos fins poc després del pas de la Roca Plana, on a falta d’un motor amb més prestacions vam començar a caminar per pujar per un terreny força emprenyador fins al cim del Costa Cabirolera, en aquest punt ja estàvem més que calents...



A partir d’aquí els cacos es van anar succeint mentre les nostres cames anàvem acumulant metres i metres de puja i baixa envoltats d’un paisatge realment bonic... sempre dic el mateix quan descobreixo un lloc nou jejejje!



... puig de la Canal del Cristall, pic Vulturó i fins on trenquen les aigües per devallar per la canal del Migdia, on vam deixar el GR-150 per seguir trepitjant un PR prou marcat que ens va acabar duent a la Torre de Cadí i al Cap de la Fresa.


Un cop al Cap de la Fresa i després de fer uns rectes avall per tallar la pista a mode "d'orientación al fallo", vam seguir corrents, un punt per sobre del que ho havíem fet fins el moment, els 15 quilòmetres de pista que ens mancaven per arribar a la cruïlla d’Adraen. On com una benedicció després de la nostre arribada va aparèixer l’Alfons per tal de baixar-nos amb cotxe a la Seu.
.
Vam reconèixer el recorregut per poder tornar-hi a l’hivern amb esquís, i vam gaudir de l’entorn i companyia les gairebé set hores, més 37 quilòmetres i 2200 metres de desnivell positiu... per poc que pugueu aneu-hi! Ens veiem a les fotos ; )