diumenge, 20 de juny del 2010

Volta a Lletó a peu

Va ser cap a l’any 2000, quan vaig pujar a treballar a la Seu que vaig començar a fer una mica d’activitat... abans em movia amb la moto per tot arreu. Aquell mateix any i amb ganes de conèixer coses noves vaig comprar-me la meva primera btt, una bonica Cannondale CAAD 2 verd oliva, quins records!

Doncs va ser amb la meva nova i flamant bicicleta, que un matí em va donar per a fer la volta a Lletó, per a mi era un repte que em va costar lo meu d’assolir, recordo la llarga paradeta a Benat per recuperar forces.

A la feina hi havia un company d’Oliana, en Marc Regada, que se sabia que la feia amb el plat gran per entrenar, em semblava molt al·lucinant. I amb el temps l’Oscar Rodriguez, un altre company i també bon amic, va atrevir-se amb una colla d’agosarats a fer la volta corrent des de la Seu... això ja si que em va semblar de bojos! De fet crec recordar que només l’Oscar i algú altre la va acabar dels molts que hi anaven.
.

Doncs amb el temps, i suposo que mogut per aquesta fal.lera de fer coses, que amb els anys no fa altre cosa que augmentar-me, dissabte passat me n’hi vaig anar jo a fer la volta a Lletó corrent. Vaig sortir del parc del Segre amb molt bones sensacions, sensacions que es feien més gratificants segons m’acostava a Lletó. El dia acompanyava i les cames també, van ser un total de gairebé 31 quilòmetres i 1060 metres de desnivell positiu en 03:45 minuts. Ara penso, en si amb els anys assoliré objectius que avui dia em semblen al·lucinants o només aptes per a bojos... desitjo que sigui així ; )

dimarts, 15 de juny del 2010

Camí dels Enginyers

La setmana passada vam estar amb el Ramonet i Roger pel Ripollès, és una comarca que conec una mica pel meu pare. El gran dels Cabré hi viu des de ja fa molts anys.

El Roger, com el meu pare, parla del Ripollès i rodalies com a la setena maravella del món, i part de raó tenen jejejje! La volta la va proposar el Ramonet, i tant a ell com a mi ens va semblar de les més boniques que havíem fet en moooooooolt de temps, si podeu no deixeu d’anar-hi…

El recorregut no té pèrdua i està degudament marcat. S’incicia a la zona coneguda com a Daió de Baix, a tocar dels Maristes de Queralbs. Des d’aquest punt iniciem un ascens realment preciós que ens durà al refugi de Coma de Vaca passant per les Gorgues del Freser i les Marrades. En aquesta darrera zona cal vigilar si es fa el recorregut sense material adequat a la primavera, per la presència de congestes de neu en alguns trams del corriol. Quins records…


.
Un cop al refugi de Coma de Vaca i després de gaudir de les vistes que ens regala l’entorn, cal agafar el GR- 11-7 (que ve del Coll de la Marrana i que passa per sobre el mateix refugi), per adreçar-se a Núria pel molt anomenat camí dels Enginyers.


.
Aquest camí és un magnífic recorregut que passa per sota el cim del Torreneules, la coma de Gispert i refugi forestal de les Pedrisses. Pel voltant d’aquest refugi tenim unes impressionants vistes de les roques de Totlomón.


.
Poc després d’aquest refugi i seguint l’esmentat GR apareix davant nostre la silueta del alberg del Pic de l’Àliga, alberg proper a l’estació d’esquí de la Vall de Núria. Ja només ens cal baixar els poc més de cent metres de desnivell que ens separen del Santuari de Núria.


.
El Roger ens va ensenyar i explicar sobre la imatge de Sant Bernat d’Aosta patró d’esquiadors i muntanyencs. En podreu gaudir a l’interior del Santuari.

A partir d’aquest punt ens adrecem a la part dreta de la presa, d’on agafarem el GR-11 que ens durà en sentit descendent per les Gorgues de Núria a Queralbs. Nosaltres vam agafar un camí marcat que passa per sota les roques de Totlomón i que ens va dur directes a Daió de Baix, on teníem el cotxe.
.
.
Un dia esplèndid… isards descarats, bona companyia, 24 quilòmetres de muntanya de la de veritat i 1500 metres de desnivell. Ens veiem a les fotos ; )

diumenge, 6 de juny del 2010

Cacos de la Seu d'Urgell a Martinet

Després de dies de córrer i caminar esperitat cara amunt a l’Arruix de Santa Fe, vertical Quiri i cronoescalada de Meranges, em va venir de gust trobar-me de nou amb el meu ritme de creuer (el wikipedia defineix creuer com a un viatge de plaer). I així va ser com d’un dia per l’altre vaig decidir-me per sortir a peu de la Seu i arribar fins a Martinet, lloc on em recolliria la Laia per tornar-me a la Seu en cotxe (ella és la meva assistència quan faig ruqueries com aquesta jejejeje).

Vaig preparar quatre fotocopies de mapes a mode de llibre de ruta i el gps per poder fer el track del recorregut. A grans trets l’itinerari triat va ser la Seu d’Urgell- Llirt (poble abandonat)- la Colomina- Estamariu- Bescaran- bordes de Carcolze- Aristot i per últim Martinet de Cerdanya, combinant corriols, pistes i algun petit tram d’asfalt per creuar la població de Bescaran i Aristot.

Els càlculs inicials no van ser gaire acurats... el recorregut total que vaig fer va ser de 42 quilòmetres i 2375 metres de desnivell positiu de cacos (caminar i córrer) pel nord de l’Alt Urgell. Per als que vulgueu fer el recorregut, he fet dues variacions en els trams més perdedors, ja que trenquen el ritme de l’activitat per el mal estat i dificultat de circular-hi i orientar-se. Aquestes dues variacions estan reflectides en la fotografia del track en color groc.



Els parcials aproximats van ser els següents: 09:20 La Seu d’Urgell, 10:15 Llirt, 10:44 les Colomines, 11:20 Estamariu, 12:15 Bescaran, 13:15 bordes de Carcolze, 14:37 Aristot, 16:45 Martinet.

És una bona activitat per a fer en un dia fent parada a Bescaran o Aristot per a dinar. Gaudiu-ne i ens veiem a les fotos!