dimarts, 15 de juny del 2010

Camí dels Enginyers

La setmana passada vam estar amb el Ramonet i Roger pel Ripollès, és una comarca que conec una mica pel meu pare. El gran dels Cabré hi viu des de ja fa molts anys.

El Roger, com el meu pare, parla del Ripollès i rodalies com a la setena maravella del món, i part de raó tenen jejejje! La volta la va proposar el Ramonet, i tant a ell com a mi ens va semblar de les més boniques que havíem fet en moooooooolt de temps, si podeu no deixeu d’anar-hi…

El recorregut no té pèrdua i està degudament marcat. S’incicia a la zona coneguda com a Daió de Baix, a tocar dels Maristes de Queralbs. Des d’aquest punt iniciem un ascens realment preciós que ens durà al refugi de Coma de Vaca passant per les Gorgues del Freser i les Marrades. En aquesta darrera zona cal vigilar si es fa el recorregut sense material adequat a la primavera, per la presència de congestes de neu en alguns trams del corriol. Quins records…


.
Un cop al refugi de Coma de Vaca i després de gaudir de les vistes que ens regala l’entorn, cal agafar el GR- 11-7 (que ve del Coll de la Marrana i que passa per sobre el mateix refugi), per adreçar-se a Núria pel molt anomenat camí dels Enginyers.


.
Aquest camí és un magnífic recorregut que passa per sota el cim del Torreneules, la coma de Gispert i refugi forestal de les Pedrisses. Pel voltant d’aquest refugi tenim unes impressionants vistes de les roques de Totlomón.


.
Poc després d’aquest refugi i seguint l’esmentat GR apareix davant nostre la silueta del alberg del Pic de l’Àliga, alberg proper a l’estació d’esquí de la Vall de Núria. Ja només ens cal baixar els poc més de cent metres de desnivell que ens separen del Santuari de Núria.


.
El Roger ens va ensenyar i explicar sobre la imatge de Sant Bernat d’Aosta patró d’esquiadors i muntanyencs. En podreu gaudir a l’interior del Santuari.

A partir d’aquest punt ens adrecem a la part dreta de la presa, d’on agafarem el GR-11 que ens durà en sentit descendent per les Gorgues de Núria a Queralbs. Nosaltres vam agafar un camí marcat que passa per sota les roques de Totlomón i que ens va dur directes a Daió de Baix, on teníem el cotxe.
.
.
Un dia esplèndid… isards descarats, bona companyia, 24 quilòmetres de muntanya de la de veritat i 1500 metres de desnivell. Ens veiem a les fotos ; )

2 comentaris:

TINA ha dit...

quina cara de dolent en Ramonet!!!

Ricard ha dit...

jejejeje! Ens ho vam passar teta, una bona terra el Ripollès... portavem guia i tot ; )

A cuidar-se!