dilluns, 1 d’agost del 2011

Les vacances del blog...

Desde el mes de gener cada vegada que obro l'ordinador i se m’obre el blog apereixen la mateixa imatge i lletres, el Rovira caminant cap a Lo Cogulló de Turb, i cada vegada em faig la mateixa pregunta… Què no has fet res d’interessant aquests darrers temps?

Ahir va ser un dia especial. Els meus dies especials son aquells en que me n’adono, que d’una forma natural i com no podía ser d’una altre manera, el temps per a mi també passa i amb el seu pas em faig cada dia una mica més gran, i és gràcies a aquests dies que aprenc a conviure amb qui soc… els que em conegueu bé sabreu que no sempre és fàcil jejejje!

Potser ha estat la tranquil·litat que estic retrobant que m’ha permès aturar-me avui i respondre’m la pregunta… Si que he fet coses interessants darrerament, de fet algunes d’elles les recordaré per anys que passin!

Recordo Tignes i els seus riures, la preparació per la oposició, els dies i dies dedicats a la Mezzalama i el dia de la cursa, el curs de l’ACNA, les freqüents esquiades a Masella, alguna que altre cursa amb esquis, les caminades per Andorra, els grans dinars i sopars, la familia, les escalades amb els amics de les que n’estic gaudint com mai, les clavijas de Cotatuero i d’altres moments que ara no arribo a recordar.


… tots i cada moment viscut han estat realment importants, ja no pel que feia sinó per amb qui podia compartir-los.

dimecres, 19 de gener del 2011

Lo cogulló de Turp

El primer cop que vaig sentir a parlar d’aquest curiós cim va ser de la mà d’en Pere de Nargó, i en va parlar com si fos una pujada de les bones que es poden fer a l’Alt Urgell… avui dia i després d’haver-hi anat en dues ocasions n’estic segur que és la pujada més bonica que és pot fer per les alçades de l’Alt Urgell.

El primer cop hi vaig anar de descoberta amb en David, i com que estàvem per la Seu em tocava decidir a mi, ell ja ha de triar prou quan anem per la Cerdanya!

El segon cop el vaig viure amb mooooolta més intensitat (anant amb el Gaston i el Paquitu ja se sap), vam sortir trotant amb la incertesa de fins on arribaríem … i corre que correràs em vaig trobar de quatre grapes fent els darrers metres que hi ha abans no es corona el cim del Cogulló de Turp, van ser 68 minuts d’esbufegades i algun que altre “ma deu” entre inspiració i expiració jejeje!


L’activitat s’inicia en el punt quilomètric 4 de la carretera que puja a Perles, lloc on haurem de deixar el vehicle. Des d’aquest punt ens caldrà baixar a peu per una pista fins a trobar el curs del riu de Perles, punt d’on ja començem a guanyar alçada. El desnivell total és de 1060 metres que és fan per un corriol prou ben marcat, només cal anar seguint les fites de pedres i les senyalitzacions verticals de fusta. L’únic tram de pista l’agafem al coll de la Travessa i el deixem al coll de la coma de Turp, ben bé sota el cim.



Em va resultar realment curiosa l’escala de troncs que van ingeniar per salvar un petit desnivell proper a la pista, una bona feina! Aprofiteu algun dia dels tontos per anar a treure-hi el cap i gaudir de les vistes, de ben segur que tindreu la certesa d’haver-vos guanyat el dinar ; )


Track del recorregut