dimecres, 13 de novembre de 2013

Entre Andorra i Catalunya

Quan amb la Seta vam proposar-li al Ton fer l'excursió aviat va dir que si. No era un problema si la sortida tenia cinc quilòmetres amunt o avall, el meu sogre porta ja més d'una edició als peus de la Matagalls-Montserrat, la Circular al Pantà d'Oliana i la Ruta dels Castells de la Segarra. 

Ell és d'idees fixes, vol fer una cosa i la fa! Aquest estiu va voler fer la Cavalls al vent i se n'hi va anar tot sol... i com que se li va posar bé unes setmanes després se'n va anar cap al Parc Nacional a fer la Carros de Foc, pim pam!

Un cop havia tornat de la Carros i en parlavem tot dinant em deia: allò si que és un mal terreno (referint-se a la Carros), la Cavalls reeee, només caminar. Al Contraix en algun punt t'hi havies d'agafar amb les mans. jejejejeje!

La sortida d'andorra va acabar tenint una longuitud d'uns 21 quilòmetres amb 1200 metres de desnivell positiu. A tenir en compte el pas pel Coll de la Barra, sempre venta de valent.

En la primera part del recorregut es va a cavall entre la frontera Andorrana i Catalana. Es poden visitar diversos bunquers pertanyents a la Linea P (linia entre el Cap de Creus i el Pais Basc que contava amb uns 10.000 bunquers). 

Sota la Serra de la Múria un també se n'adona de que la zona va ser un lloc calent pel que fa al contraban que passava d'Andorra a l'Alt Urgell, les restes de vehicles n'han deixat emprenta.

És una sortida que aquest any miraré de fer amb esquís si la neu ens ho permet, apa ens veiem a les fotos!

El Pic Negre

Arribant al Pic Negre

De camí al Monturull 

El Perafita o Tossal de la Truita

Dalt del Monturull

Dalt del Monturull

El Coll de la Barra

Pare i filla arribant a la Collada de Pimes

Un dels bunquers



dijous, 30 de maig de 2013

Voie Blue i Aiguillete d'Argentiere


Aquests dies de pluja, que ja fa massa que duren, no només porten aigua sino també van acompanyats de renecs. Ciclistes, corredors, escaladors, la creme de la creme del voley Alt Urgellenc i d’altres usuaris dels espais a l’aire lliure, n’estem ben farts!

Jo sóc un d’aquests usuaris, que recenment i en més d’una ocasió, he fotut el crit al cel fart de que l’aigua em condicionés tant els dies de festa… He arribat a pensar que no fos una estratègia de les adminsitracions per desviar la nostra atenció, o potser ara que no se sap si acabarem cobrant les pensions, els nostres governants ens donen aigua (altre cosa no poden) i així tenint-nos tancats a casa potser fomenten l’augment de la natalitat. Qui ho sap?

D’una manera o una altra la Seta m’ha fet veure’n la part positiva, i amb el seu castellà de Beren em va dir que aprofités per fer tot allò que em vingués de gust, frase que va acabar amb un: Al mal tiempo buena cara. I jo que sóc de creure, m’he tornat a trobar amb el blog…

Aquestes dues vies les vam fer ja fa un temps en unes vacances als Alps, les dues estan a la zona de Les Chéserys i s’hi accedeix des del Col des Montets a peu i amb unes explèndides vistes del massís del Montblanc.

Aiguillete d’Argentiere – La Biscante 

Aquesta via no té altre interés que accedir al cim de l’agulla en quatre llargs i gaudir de les vistes, està molt equipada amb químics, i per baixar-ne farem un rapel de 25 metres.










Voie Blue

De la Blue ja en vam gaudir més. Son cinc llargs prou equipats amb parabolts, menys en el darrer, i la baixada la vam fer en tres rapels.  A la guia que teniem feia esment que als anys 60 el diedre de la segona tirada havia fet de filtre per “a nombreux prétendants au diplôme d’aspirant-guide… en grosses chausseres”.  Jo el vaig fer amb gats i em veig amb el deure moral de dir-vos que a mi m’haguessin catejat segur! Ens veiem a les fotos ; )