Via de l’Alpec 6c (o 6a Ae) Paret del Grau (Coll de Nargó)

El passat mes d’octubre, aprofitant que tenim a sobre el II Aplec d’escaladors de l’Alt Urgell, vam acabar d’equipar aquesta via de tres llargs, de tall esportiu i que ens farà gaudir d’un últim llarg de 5c prou guapo. De fet vaig voler equipar la via perquè cada vegada que feia la PQP veia aquella placa… ja la provareu!

Ressenya de la via

La via està totalment equipada amb parabolts. Les reunions no son rapelables i ens caldrà, un cop acabem l’últim llarg, anar a buscar a la dreta els rapels de la via Cainejo.

En l’equipament hi van treballar el meu cunyat el Pitu, el Guilla, el Xavi Grané (sempre és una aposta segura) i jo.

Un servidor foradant el desplom

La UEU ens va facilitar el material necessari per a l’equipament, la colla que estem equipant ultimament per l’Alt Urgell ja hem fet net amb la comanda d’aquest any, l’any vinent haurem de ser més previsors jejejje!

"Mano a mano" amb el Xavi Grané

El primer llarg de la via té una primera secció fàcil que farem per un diedre, per després sortir amb algun pas fí sota el desplom. En la sortida del desplom està concentrada la dificultat de la via, son dos passos d’apretar i un xapatge on la inflada de braços serà determinant per fer-lo o no. Aquesta seqüència es pot fer en Ae sense problemes.

Vam voler col·locar la primera reunió (dos argolles) prou alta per si s’acabava fent només com a un primer llarg i així evitar el rossament de la corda.

El segon llarg un cinquè d’anar fent i sempre amb bon canto pels xapatges. Ens pensavem que seria un nyap i encara va quedar prou bé, de tràmit però bé.

 La Gema sortint de la primera reunió

El tercer i últim llarg llàstima que no tingui quinze metres més, calari boníssim i canto a dojo. A mig llarg hem de mirar bé on anem i triar l’itinerari més franc…

Enllestint l'última reunió

Material: 11 cintes exprés, es pot fer amb corda simple ja que els rapels de la Cainejo son 25 + 25.

El Xavi Grané va anar-hi molt ben acompanyat uns dies després i va donar el seu vist i plau, apa ja podeu escalar-la!

Via Sioux Connection 265 metres 6a+/Ae

Ja feia temps que volia fer aquesta via, però mirant blogs per la xarxa no deixaven gaire bé la qualitat de la seva roca tipus crocanti, el Xavi Grané en la seva ressenya del 2009 posava un Atenció: Roca descomposta…  Mirant darrerament per internet vaig veure una piulada de l’octubre passat que deia que en les cinc primeres tirades la paret ja s’havia sanejat força a causa de les moltes repetcions, i que la roca no condicionava gens l’escalada.

El Nacho la setmana passada em va dir per anar a escalar plegats i ja només era qüestió de posar-s’hi.

L’accés és fa per la pista que surt a la dreta just a l’entrada de l’Hotel Can Boix de Peramola (Alt Urgell), és la mateixa pista que duu al sector de moda dels “elegidos” en això d’emparrar-se per les parets. Poc després de passar el sector esportiu del contrafort de Rumbau trobaren un petit aparcament a la dreta (per dos/tres vehicles) d’on se surt per un corriol que en deu minuts ens deixarà a peu de via.

En Nacho al primer llarg 

La via està sobradament equipada per apurar en lliure (18 cintes exprés). Reunions còmodes, però molt recomanable anar amb casc per si de cas. Té set llargs, els dos últims de tràmit per sortir per dalt i de rocam més precari. Nosaltres vam fer els cinc primers i després avall, els llargs guapos ja estaven fets.

Arribant a la segona reunió

Si es va amb cordes de 60 els rapels es poden enllaçar de la següent manera: de la 5a reunió a la 4a, d’aquesta a la 2ona i després a terra. Una de les nostres cordes era de mida indeterminada i vam fer un rapel més del compte jejejje!

Començant el tercer llarg

A destacar que la paret està prou neta si mires bé per on passes (no se’ns va trencar res) però com vagis una mica a lo garrulo encara pots fotre alguna llastra avall. 

Arribant a la quarta reunió

El 2on i quart llarg molt bons, 6a+ i 6a respectivament, alguna ressenya parla de més. El cinqué llarg encadenat amb corda per dalt i no crec que sigui més de 6b+, algun pas llarg i la roca més precaria de tota la via. Ens veiem a les fotos!

L'horta d'Oliana i el pantà de Rialb

Ens acabaven de donar una bona notícia per wats... bye, bye!

Voie Blue i Aiguillete d'Argentiere

Aquests dies de pluja, que ja fa massa que duren, no només porten aigua sino també van acompanyats de renecs. Ciclistes, corredors, escaladors, la creme de la creme del voley Alt Urgellenc i d’altres usuaris dels espais a l’aire lliure, n’estem ben farts!

Jo sóc un d’aquests usuaris, que recenment i en més d’una ocasió, he fotut el crit al cel fart de que l’aigua em condicionés tant els dies de festa… He arribat a pensar que no fos una estratègia de les adminsitracions per desviar la nostra atenció, o potser ara que no se sap si acabarem cobrant les pensions, els nostres governants ens donen aigua (altre cosa no poden) i així tenint-nos tancats a casa potser fomenten l’augment de la natalitat. Qui ho sap?

D’una manera o una altra la Seta m’ha fet veure’n la part positiva, i amb el seu castellà de Beren em va dir que aprofités per fer tot allò que em vingués de gust, frase que va acabar amb un: Al mal tiempo buena cara. I jo que sóc de creure, m’he tornat a trobar amb el blog…

Aquestes dues vies les vam fer ja fa un temps en unes vacances als Alps, les dues estan a la zona de Les Chéserys i s’hi accedeix des del Col des Montets a peu i amb unes explèndides vistes del massís del Montblanc.

Aiguillete d’Argentiere – La Biscante 

Aquesta via no té altre interés que accedir al cim de l’agulla en quatre llargs i gaudir de les vistes, està molt equipada amb químics, i per baixar-ne farem un rapel de 25 metres.

http://www.camptocamp.org/routes/276031/fr/aiguillette-d-argentiere-arete-ne-integrale-la-biscante

Voie Blue

De la Blue ja en vam gaudir més. Son cinc llargs prou equipats amb parabolts, menys en el darrer, i la baixada la vam fer en tres rapels.  A la guia que teniem feia esment que als anys 60 el diedre de la segona tirada havia fet de filtre per “a nombreux prétendants au diplôme d’aspirant-guide… en grosses chausseres”.  Jo el vaig fer amb gats i em veig amb el deure moral de dir-vos que a mi m’haguessin catejat segur! Ens veiem a les fotos ; ) 

http://www.camptocamp.org/routes/172650/en/les-cheserys-dalle-de-la-bleue

Bloc a Cubells

Fa ja uns dies i moguts per la baixada de temperatures el Ramonet i jo vam decidir apropar-nos a la zona de bloc de Cubells, sense ressenyes i amb la única intenció de tastar l'arenisca d'aquestes contrades... com sempre va valdre la pena!

Els caos de blocs els trobem passats cinc quilòmetres de la població de Cubells (Noguera), i en direcció a Balaguer. Aquests són ben visibles al costat dret de la carretera i s'hi accedeix per uns camps que segons l'època de l'any poden no estar segats, i cal respectar.

La qualitat de la pedra és bona, no obstant segur que a l'hivern els romos serien més agraïts, vaja que costava quedar-s'hi! Vam començar escalfant amb uns blocs curts però amb passos tècnics de peus, per acabar amb el que vam gaudir més... els llençaments a una i dos mans, mireu les seqüències de fotos del Ramonet!

Les ressenyes estan publicades amb format pdf al blog del Ferran Guerrero però malgrat es puguin descarregar costa de veure res. Sembla que aquestes són d'alguna revista especialitzada.

Per a aquells que allà on caguen deixen la merda, penseu en els altres i seguiu tibant però sense matalassos vells abandonats a la seva sort. Caldria ser més curós amb l'entorn per, amb el temps, poder seguir gaudint-ne..

Narieda amb express!

Via No ho se tio! 85 metres 6a/6a/6c+ (6c obligat)

El passat mes de setembre i després d'adonar-nos que amb la calor que feia tant sols ens podíem adreçar a la fresca de la cara oest de Narieda, el Xavi i jo vàrem decidir-nos per aquesta via, en la que només calia dur un bon grapat de cintes express.

La via té tres llargs de bon calcari, totalment equipats amb parabolts, las reunions estan amb parabolts sense anella, aquests però anusats amb algun bageto ( en la 2ª reunió vàrem deixar un cordino nou, el que hi havia ja havia suportat molt de les inclemències del temps...)

El primer llarg és un 6a ben posat de més de 30 metres, discorre per una placa exel.lent i tècnica, però que cal mirar-se donada la seva continuïtat.

El segon llarg també de 6a, de poc menys de 25 metres, és menys exigent que el primer però amb unes bones apretades en el desplom d'entrada a la reunió.

El tercer i últim llarg de la via està de 6c+ expo a la ressenya del Luichy, malgrat els parabolts semblaven estar al seu lloc vam decidir no fer-lo, a l'esmentada ressenya parla de 6c obligat i una mica exposat...(agrairia si algú l'ha fet recentment ens comentés alguna cosa al respecte).

Amb el Xavi parlàvem de que estaria bé canviar les xapes dels parabolts de les reunions i posar-les amb anelles donat que s'ha de rapelar per la mateixa via. Siau i a tibar-li!

Coll de Nargó

Sector Uriundu

Va ser amb el Ramonet amb qui vaig estar per primer cop al sector, era quan els accessos, vegetació i alguna llastra que altre feia difícil preveure que amb el temps, ganes i molta il·lusió allà hi podríem equipar les vuit vies de les que avui dia alguns ja n’hem pogut gaudir.
Es tracta d’un sector orientat al sud-est amb vuit vies d’entre 14-16 metres d’alçada i un grau que va del 5b al 6b+, equipades amb parabolts i reunions amb anella, les assegurances de les vies van entre 6 i 7 seguros per via. Vàrem equipar-les amb la intenció d’evitar convertir el sector en una agència de viatges amb grans excursions... és un sector apte per a prudents!
Cal agrair la col·laboració de l’Alfons en l’equipament d’una de les vies (Irina mon Amour) i la del Xavi per les valiosissimes tasques de neteja fetes en companyia del seu inseparable xerrac.
Per accedir-hi es pot fer a peu des de Coll Piquer tot seguint la Paret del Grau en direcció al Sector Tranquil i en aproximadament vint minuts hi serem, aconsellable si mai heu estat sota aquesta majestuosa paret ni al Sector Tranquil, aquest últim encara pot donar molt de si... I pels que disposeu de vehicle tot terreny, cal agafar la pista que dur a Montanisell i deixar-lo després del coll en una petita zona per aparcar que es troba a l’esquerra d’aquesta. Ja tant sols ens cal seguir a peu pel corriol sense deixar les marques grogues i fites i en cinc minuts serem al sector.

Curs entrenament escalada esportiva

A finals de juny es va celebrar a la Sala Climbat de Bcn el primer curs d'entrenament d'escalada esportiva organitzat per la EEAM, amb la intenció d'apropar al col·lectiu d'escaladors la possibilitat de formar-se en el complex mon dels plans d'entrenament. L'encarregat de impartir el curs va ser David Macià, escalador llicenciat en INEF i conegut per tothom per ser l'entrenador personal d'escaladors i escaladores de renom en el mon de l'escalada esportiva.
Amb el desig de conèixer més sobre el tema i un cop havia engrescat al Guilla vam inscriure'ns plegats, cadascú mogut per les seves inquietuds i realitats, una manera més d'assolir els objectius desitjats...
Ens va sorprendre al arribar a la sala que dels onze cursetistes tant sols en fóssim tres de catalans! La resta eren de llocs diversos de la geografia espanyola, un andalús, dos murcians, tres de madrilenys, un manyo i de l'altre no me n'en recordo! A títol personal i sense cap interès particular aconsello a qui se senti atret per l'escalada esportiva i els seus mètodes d'entrenament valori la possiblitat de realitzar alguna del les futures edicions d'aquest curs, cal aprofitar els conèxements i els anys de treball de docents professionals com en David, val molt la pena!

Nou Sector d'escalada a Coll de Nargó!

Per fi i després de dies de feina, calor, riures i bons moments, el Ramonet i jo hem acabat l'equipament del Sector Uriundu de Nargo. Cal agrair la col.laboració de l'Alfons en l'equipament d'una de les vies (Irina mon amour 6b), i la del Xavi especialista en neteja i treballs de jardineria varis.

En breu i quan aquest últim s'hi posi penjaré les ressenyes de les vies, accessos i demés relacionat. Siau!

Via UES 600 m 5c Ae

El passat estiu, i com d'altres vegades amb la grata companyia del Xavi Grané (també conegut com Antoniu), varem anar a escalar, i també com d'altres vegades me'n recordaré d'aquell dia com tants d'altres que he escalat amb ell, aquest cop va ser per la manca d'aigua!

La Via UES és un itinerari de calcari de bona qualitat equipat amb parabolts, amb gairebé 600 metres de recorregut i quinze llargs, amb un grau obligat de 5c i Ae. Aquesta està diferenciada en dos trams i separats per una feixa, el primer més senzill i rampós i el segon on trobarem la dificultat de la via sent el 9e, 10e i 11e llargs els que presenten la possibilitat de Ae si no es vol o no es pot apurar en lliure, la resta de la via gratificant (si es porta aigua). El descens es realitza per la baixada de la ferrada Regina, caminar i caminar... eviteu en el descens de beure aigua de els tolls plens de sabaters que hi trobareu. Salut!

Via Punsola Reniu A1e 6b (màx. obligat 5º)

El passat estiu i després d'un seguit d'activitats que vam començar plegats i que avui en dia encara es repeteixen el Ramonet i jo varem decidir anar a fer el Cavall Bernat a Montserrat, ell entès i coneixedor de la zona em va aconsellar fer la Punsola, una via que discorre per la cara nord d'aquest impressionant monòlit de conglomerat, anomenat arreu i conegut per tot català amant de la muntanya.

La via transcorre per la dreta de la Puigmal (un altre itinerari interessant però de dificultat superior), la Punsola està equipada íntegrament amb parabolts i algun spit, els seus 9 llargs tenen una dificultat ascendent que va des de el 3º grau i fins al 6b en la seva part més vertical, els quals poden fer-se en A0-A1. Cal destacar l'impressionant 8º llarg de 6a on l'ambient es fa present d'una forma majestuosa.

Un cop al cim fotos, riures i satisfacció per l'activitat realitzada, i com no felicitats al Ramonet per la seva tenacitat!

El ràpel es fa per la via Normal del Cavall, impressionant també el immens pitó de ferrer que hi ha en uns dels llargs d'aquesta ultima! Siau!