dilluns, 21 de setembre de 2009

Ruta Estanys amagats

La setmana passada vaig posar fil a la agulla i en dos dies no consecutius vaig fer un recorregut a peu que feia dies em rondava... la ruta dels Estanys amagats.
.
La idea inicial era fer-la tota sense parar, però un dia que vaig anar a fer-ne un petit tastet per la zona de Coborriu de la Llosa, vaig adonar-me que em seria millor conèixer bé el recorregut abans de fer-la tota seguida.
.
El primer dia que m'hi vaig posar de debò vaig anar-hi amb en Roger (ara Ceretà d'adpció), va voler acompanyar-me, doncs li va semblar una activitat prou interessant de fer. El que cap dels dos ens imaginavem és que no faria ni un quilòmetre del recorregut... ben bé sota de Meranges sento un crit i me'l trobo a terra amb una cara que no l'havia vist mai... normal el pobre s'acabava de trencar els lligaments del turmell!

Després d'acompanyar-lo un tros cap a Meranges on tenia el cotxe, vaig iniciar de nou el recorregut en direcció a l'estació d'esquí de fons d'Arànser, lloc on acabaria el primer dia de la ruta.


El recorregut va ser Meranges- Eller- Ordèn- Talltendre- La Bastida- Coborriu de la Llosa- Molí del Salt- Viliella- estació d'esquí de Lles i estació d'esquí d'Arànser ... van acabar sortint 35 quilòmetres i 1500 metres de desnivell en cinc hores i mitja de ca-cos.

Va ser un dia de plaers, deixanat anar la ment mentre caminava sol, trobant-me amb racons nous i d'altres que recordava de temps enrerra... no havia de fer altre cosa que caminar, i córrer quan la pendent m'ho permetia, tant senzill i alhora gratificant.



Un parell de dies després i acompanat de l'Antoniu (també conegut com a Toñejo), vam adreçar-nos a l'estació d'esquí d'Arànser lloc on volíem començar la segona, i molt més maca, part de la ruta... aquest cop l'acabaríem a Meranges.

El recorregut va ser Arànser- Refugi dels Estanys de la Pera- Coll de Perafita- Collada de la Maiana- Refugi de l'Illa- Coll de Vallcibera- Cabana d'Esparvers- Portella d'Engorgs- Refugi Folch i Girona- Refugi de Malniu i Meranges... total 34 quilòmetres i 2030 metres de desnivell poitiu en gairebé 8 horetes de caminar.


El dia va donar per a molt... vam veure eugues, poltres, marmotes, i fins i tot ens vam atrevir a deixar de collir un cep dels que se'n veuen pocs, tot això amanit amb riures i algun taco que altre fruit del cansament.
.
Ara ja tant sols cadrà esperar de nou el bon temps, i amb la lliçó ben apresa provar de fer-ne de tots dos dies un de sol, ens veiem a les fotos!