
Ahir va ser un dia especial. Els meus dies especials son aquells en que me n’adono, que d’una forma natural i com no podía ser d’una altre manera, el temps per a mi també passa i amb el seu pas em faig cada dia una mica més gran, i és gràcies a aquests dies que aprenc a conviure amb qui soc… els que em conegueu bé sabreu que no sempre és fàcil jejejje!
Potser ha estat la tranquil·litat que estic retrobant que m’ha permès aturar-me avui i respondre’m la pregunta… Si que he fet coses interessants darrerament, de fet algunes d’elles les recordaré per anys que passin!
Recordo Tignes i els seus riures, la preparació per la oposició, els dies i dies dedicats a la Mezzalama i el dia de la cursa, el curs de l’ACNA, les freqüents esquiades a Masella, alguna que altre cursa amb esquis, les caminades per Andorra, els grans dinars i sopars, la familia, les escalades amb els amics de les que n’estic gaudint com mai, les clavijas de Cotatuero i d’altres moments que ara no arribo a recordar.
… tots i cada moment viscut han estat realment importants, ja no pel que feia sinó per amb qui podia compartir-los.