dimarts, 10 de juny del 2008

Petites i grans bestioles

Aquest vespre mentre organitzava i endreçava fotos, m’he adonat que en moltes de les activitats que faig sempre trobo un moment per immortalitzar alguna bestiola... potser hauria d’haver estat veterinari!
Totes elles acompanyen moments importants, moments que han esdevingut curiositat, sorpresa, emoció, tendresa i riures!
La trobada amb la salamandra em va fer molta il·lusió donat que va anar acompanyada d’interessants explicacions d’un entès en la matèria.
La papallona la vaig trobar a terra extasiada, potser acabava de tenir un encontre amorós amb ella mateixa...
El vedell xuclant-li la vida a la seva mare la vaig fer mentre feia la pedals de foc, una imatge que parla per si sola.
La serp la vam trobar baixant de Perles, mentre la fèiem fora de la carretera per evitar-li un ensurt vam poder veure uns dels instints més animals, el de la defensa.
I amb el que vaig riure de debò va ser amb el bou desganat, creieu-me quan us dic que no va treure el cap del menjador abans ni després de fer la fotografia, de fet potser encara hi és...
Cal aprendre a gaudir de totes aquestes bestioles, mentre mirem els altres éssers que ens envolten deixem de mirar-nos el nostre melic...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt original això dels animalons... el que més m'agrada és el del bou menjant... bé, més que menjant, deborant la palla!!!
Molt bona la foto...

Apa, siau!!!
Laia

TRanki ha dit...

Ei RICARD,

MOltes gracies per guardar-me el gat GAIREBË UN ANY !!!

Ens veiem, espero que no tinguis gaire curro i que sempre que ens veiem no sigui per feina eh? hehehe!

Dew bou, salut !

Alfonso Gaston ha dit...

tu si que ets una bestiola o millor dit una bestia parda.
cuida't lagarto.

gaston.

Anònim ha dit...

ueeeeeee! bonic post.
Jo també tinc fixació per les bestioles...una temporada col·leccionava vaques...fins que me'n vaig afartar i ara odio les col·leccions, no les vaques!
...tinc fòbia a les serps i molt bon record amb les salamandres, quan vivia a Cerdanya i anava a plegar cargols el millor premi era trobar-ne una en algun racó, m'havien explicat que allà on n'hi havia una el lloc i l'aigua eren realment purs i això em facisnava.
salut i animalades!!!

Lluïsa