dissabte, 13 de setembre de 2008

Pedres de Cadí

El passat 30 d'agost la Laia i jo juntament amb un bon grapat de tupedalins i tupedalines, vam adreçar-nos als majestuosos peus del Cadí, ens donarien aquestes contrades cap satisfacció més a banda de gaudir del paisatge... Part d'aquesta ruta l'havia fet ja fa uns anys amb la Rosó, el Xavi Grané i el Jordi Farré... alguns però no ho recorden, deu ser la paternitat!

Vam començar a pedalar des del pont de la Palanca a les nou del matí, com sempre vam arribar ben just. Ens vam adreçar a Artedó per la carretera asfaltada que hi puja. Poc abans d'arribar-hi trencariem a la dreta per una pista de terra en direcció al Coll de Vanses. Va ser una ascensió per asfalt que a una que jo em se li va semblar un dels ports de categoria especial dels que es corren al Tour de França...

Pedalant per la pista de terra que passa pel bosc de Bentanacs tot va agafar un altre caire. Calia relaxar les cames i començar amb les fotografies i relacions socials, no és això part de l'encant que tenen aquestes sortides?
Un cop al Coll de Vanses i després d'una bonica ascensió, ens trobem amb les pistes que van en direcció a la collada de Lletó passant sota el Tossal de Lletó , i la que tancada per una barrera del Parc Natural s'adreça a la Molina de Lletó o si ens hi enfilem més amunt a Pedres de Cadí. Aquesta seria la pista que seguiriem nosaltres després de reposar forces i fer-la petar una estona.

Uns quilòmetres després de passar la tanca del Parc Natural, ens trobem a l'esquerra amb la pista que s'adreça a la molt anomenada Molina de Lletó pels avistaments d'una óssa i els seus dos cadells... l'Eva devia voler tornar-hi doncs va tirar avall seguida per algun altre tupedalí també força despistat!
Va caldre pujar encara una mica més, fins a arribar per sobre dels 1900 metres lloc on ens esperava l'aigua fresca d'una font propera i la foto oficial de grup. La Rosó va aprofitar per explicar-nos en l'esmentada font el lligam que hi havia entre les flors d'aquesta vessant del Cadí i les empreses de suavitzants...

Un cop a dalt de tot i per sota el Coll de Pradell, ja només calia deixar-se anar per la pista de Sant Salvador fins a arribar a la carretera que puja a Tuixén i a tocar del mirador de la Trava. I ja per asfalt vam tirar avall fins a passat el Ges, on els coneixedors de la zona ens van deleitar amb un magnífic descens per unes trialeres que van dur-nos fins a les rodalies de la carretera de Cerc, i poc després la Seu.... sense veure l'ós però satisfets pel viscut!

2 comentaris:

Pere :-) ha dit...

Ei, Ricard!! quines fotos tant xules! uf! m'haguès agradat venir, però no és pot estar a tot arreu!! A veure si l'any que ve puc venir-hi!!
Suposo que llavors ja m'hauré tornat a posar en forma!! je, je...desprès de les vacances se'm farà molt dur tornar a pedalar...a reveure!!

Xavi ha dit...

Bona sortida i divertida. Com sempre amb un bon descens pels magnífics corriols de la comarca.