Pic de la Carbassa

El primer cop que vaig ser-hi va ser per temes de feina i amb les presses que la situació comportava... això sí tant llavors com ara amb la companyia del Lion the pyreenes.

.

Aquest cop ens hi vam adreçar per gaudir d'aquesta fàcil ascenció amb esquis, erem el Ramonet i els seus... o sigui que no hi havia ningú dels "otros"!

.

Va caler anar amb el cotxe per la pista que passa per el bosc de Meranges i va fins a la zona coneguda com a Roca Escorxada, on poc abans ja ens varem calçar els esquis. En aquest punt varem fer fa temps aquestes fotos encuriosits per les incripcions que en una de les roques hi varem trobar. Vam consultar a un entès d'aquests temes i ens va comentar que res de res... nosaltres que pensavem que estavem davant d'una creu dels Templers!

.

.

Ens vam posar en marxa seguint una pista de desbrossar que passa per el bosc de Pla de Matons, on aniriem pujant en direcció nord i fins al Turó de Clots. Ja en aquest punt i després de fer unes fotos més tant sols ens quedava superar els ultims metres per assolir el cim de la Carbassa.

.

.

Vam riure, un que no diré ens va posar al dia de Ventdelplà i ens vam fotre alguna galeta que altre fins a arribar al cotxe... ens veiem a les fotos!

.

Per als nostàlgics...

Gaston Rebuffat i Emilio Comici... aquests són noms que hem sentit en un moment o altre tots aquells que a banda de gaudir de les activitats a la muntanya també ho fem llegint la seva literatura.

.

Vaig fullejar per primera vegada alguna cosa d'en Gaston Rebuffat a la ja malauradament tancada llibreria La Pleta de Barcelona. Aquest personatge Francès revoluciona entre els anys 40 i 50 juntament amb d'altres escaladors les tècniques de l'alpinisme. Als 25 anys ja forma part de la Companyia de Guies de Chamonix. Destaquen les seves ascensions a l'Espolon Walker de les Jorasses, la Nord del mític Eiger, al Drú i Cervino. Asensió que s'exposa al vídeo. Mor als 64 anys d'edat de mort natural.

.

De n'Emilio Comici no n'havia sentit a parlar fins que vaig veure aquest vídeo. Arran d'això, i mogut per la curiositat i admiració vaig buscar i ... És tractà d'un personatge més recent que en Rebuffat. Aquest és original d'Itàlia amb una visió d'escalada especial que incidia molt en la vessant estètica i del moviment. Destaquen les seves asensions a Dolomites i el sistema de ràpel que porta el seu nom, una variant del conegut sistema Dülfer. Aquest va morir als 39 anys d'edat mentre realitzava un ràpel amb el seu sistema en una escola d'escalada.

Vaig trobar la sorpresa... van ser com molts d'altres, uns avançats dels seus temps. Gaudiu-ne!

Primers metres a la Tossa d'Alp

A Tignes ja parlàvem de si al tornar trobaríem la neu per les nostres muntanyes, i ha estat així hem fet els primers metres i les primeres conversions de casa nostra a Masella.

És curiós com al trobar-te de nou amb la neu també ho fas amb d'altres persones que a l'estiu no veus tant... l'Albert del Niu, l' Imma, l'Enric Nadal, el Miquel de G-DOS i molts d'altres que saps que hi són doncs els seus vehicles al pàrquing els delaten!

Aquest any les tardes de dijous ja que la Laia té festa, les dedicarem a disfrutar de la neu tot el que puguem... i també de les meves fideuàs!

..................

La tranquil.litat i la pau ha durat poc, doncs aquest cap de setmana Masella, i una mica a la desesperada (paraules d'algun treballador eh), ha obert portes. Haurem de buscar la tranquil.itat en d'altres paratges que ben segur que trobarem...

Estage a Tignes

Quan recordo els dies que van precedir el viatge a Tignes i la incertesa que va acompanyar-los... mmm... no diré res que després tot se sap. L'important és que vaig poder anar-hi malgrat els malgrats!

Recordo amb molta il.lusió el primer viatge als Alps que vaig fer amb el Joanet el setembre de 2006, l'any següent van marxar el Joanet i el Guilla sols, em va ser impossible acompanyar-los!
.

Aquest any no volia perdre'm-ho i cap a Tignes! El Xavi va estar dies abans mirant-se la meteo i la veritat és que pintaven bastos... al final no va ser per tant.

.

El dissabte vam marxar el Joanet, el Xavi, el Gerard i jo. El Guilla i la Olga vindrien l'endemà. Cal a dir que el lloc on varem instal.lar-nos va ajudar molt el dia a dia ... lavabos i aigua calenta.

Els primers dies haviem de fer a peu els primers 700 metres fins a poder calçar-nos els esquís. Vaig fer aproximadament 5000 metres en els quatre dies que vam fer pells, un dels dies vam fer esquí de fons que a 3000 metres ja vam aprofitar prou!



Les tardes eren realment profitoses ... piscina (amb tubogans eh), wellness i més wellness i més...
Algun vespre vam amanir-lo amb alguna pizza amb conexió wifi... riures, anècdotes i frases que quedaran en el record... ens veiem a les fotos!

Avenc en algun lloc de la vall de Boi

Malgrat això dels forats no sigui sant de la meva devoció, quan aquests estan en entorns com aquest i la companyia s'ho val tot és una altre cosa...

Cal a dir que hi ha a la zona una regulació especifica pel que fa a la realització d'activitats ludico/esportives que cal respectar si no tens una autorització especifica per a la realització d'aquestes.

.

La precarietat dels equipaments es fa palesa aviat... després de des grimpar pels blocs de l'entrada trobem la primera instal.lació, un únic spit ben rovellat d'on es realitza el primer ràpel en la foscor... sort del carbur!

Seguim avall des grimpant per arribar al segon ràpel, el qual es reforça amb un pont de roca, doncs la instal.lació existent de cordinos és prou precària... aquest ràpel ens durà a uns sala que resseguirem fins al tercer ràpel.

....

Aquest tercer i ultim ràpel es en un pou vertical amb un merlet que també va caler reforçar, un cop realitzat ens trobarem en la gran sala on s'hi pot arribar també triant altres itineraris.



En aquesta sala ens trobem de nou amb el curs d'aigua que havíem deixat a l'entrada de l'avenc, i ja només cal seguir-lo per passos estrets i creuar una curta gatera per arribar a la ultima sala de la cova. En aquest punt un se n'adona de la capacitat d'erosió que té l'aigua en l'entorn per la quantitat de llastres despreses dels sostre. Fem alguna foto més i sortim per trobar-nos amb les magnifiques vistes de l'entorn.

Ha estat prou interessant, mai passaràs un dia sense aprendre una cosa nova... el Loren i el Yeti són uns pous de saviesa!