La Coma d'Arcalís

Moguts per les ganes que tenia el Gaston per començar a fer pells, i aprofitant que els súper guerrers del Guilla i el Joanet volien anar a prendre una mica el sol a Arcalís, vam carregar la furgo i cap a Andorra!

Vam quedar prou aviat amb el Joanet a Ordino per poder parar a fer el meu cafè de rigor... així i tot n’hi va haver un que va fer un amago de “fruncir el ceño”... s’ha de dir que un cop s’hi posa, el seu croissant de xocolata i cafè amb llet no li treu ningú jua, jua, jua!

Un cop sobre la neu i després de que el Joanet ens ensenyés les seves noves i flamants botes Dynafit, vam començar a tirar amunt entre les primeres fotos, riures i algun que altre comentari que em va fer entre veure com aniria el matí...

.

La cosa estava prou clara doncs en aquella sortida hi havia: els molts anys d’experiència del Gaston, el també llarg bagatge del xerraire del Joanet i per últim l'empenta, trempera i ganes de donar el salt del Guilla (salt que aquest any donarà) ... tota la carn estava a les graelles i es començava a coure!

.

Jo, com que hi places en les que no puc torejar els vaig deixar fer... s’ha de dir que quan van començar a fer les primeres series cara amunt, la imatge d’aquests tres Power Rangers en fila fent lliscar els esquís, feia goig de veritat!

.

Després d’unes quantes apretades de les de debò el Gaston va tornar a aparèixer al meu costat i els va deixar fer... els dos plegats vam encarar-nos més amunt de les pistes i després de unes quantes conversions i treure’ns els esquís per seguir a peu vam fer el cim del Cataperdis... que bé que s’hi estava allà a dalt gaudint de la muntanya. Mentre, jo sentia una veu al meu costat que no em parava de dir:

- Ostres aquí a Andorra s’hi poden fer bones excursions, mira puges per aquella pala et treus els esquís i amunt per aquella canal, després baixes per l’altre costat i segur que...

Si mai deixes de mostrar aquest desig i ganes de moure’s per la muntanya pesaria que està malalt... ens veiem a les fotos!

Lo Cogulló

Res pot haver de millor després d’una nit d’acordió, que començar a caminar des del poble del Vilar... Montanissell, Montanisell... lalalalalalala!

Poc em pensava ahir vespre que avui faria amb tanta empenta una caminadeta de tres hores i uns 900 metres de desnivell. La veritat és que a manca de neu i per aprofitar la per mi una mica desconeguda zona d’Organyà, ha estat una molt bona tria.

No ens ha costat decidir-nos amb l’Alfons per aprofitar el sol que hi havia a la solana d’Organyà, un lloc molt interessant, de fet ja hem cavil·lat sobre la possibilitat de pujar amb bici per la pista de l’Obaga de Fontanella, per després gaudir de valent baixant els 900 metres de desnivell del corriol... haurem de parlar amb els Tupedalins per l’any vinent!

.

La pujada no té gaire pèrdua, però si que és cert que en general s’hi hauria de fer una neteja important. Un cop passat el poble del Vilar (Organyà) i seguint les indicacions d’un barri, “de cuyo nombre no puedo acordarme...”, anirem a buscar la llera del riu de Cabó que creuarem per un pont. Ja en aquest punt només ens caldrà seguir la pista uns centenars de metres fins a trobar un corriol que marxa a la dreta, el qual ens durà cap al poble abandonat d’Ares.

La pujada és prou còmode per poder mirar el paisatge ; ) Un cop al poble, i després de gaudir del les esplèndides vistes, tant sols ens caldrà anar a buscar la collada d’Ares, punt des d’on iniciarem un curt però més exigent tram per la carena, que ens durà fins al cim de lo Cogulló.

.

Avui, l’hi he comentat a l’Alfons de la quantitat d’hores que ens passem parlant, de fet no hem deixat de fer-ho en les tres hores que hem caminat, escoltant i parlant sobre la vida i les relacions, un pot aprendre sempre coses noves... ens veiem a les fotos!