Canal de l'Ordiguer

Recordo que tot dinant l'Alfons va començar a fer propostes de les seves: un voluntari per anar a fer la canal de l'Àliga, el Ramonet va començar a riure mentre em mirava, i jo, que a vegades sóc com sóc m'hi apunto voluntari... i mira que em van dir a la mili que voluntari enlloc, eh!

.

Vam sortir d'Estana "sin prisa pero sin pausa" i en tres quarts d'hora ja érem a prat de Cadí... i en tres quarts d'hora més ja estàvem al peu de la canal de l'Àliga. Gaire bé no estava...my first va voler provar-ho però estava molt just i com que el seny ens pot, vam decidir deixar-ho estar, però clar ja que hi érem no podíem marxar de buit!

Tornem a Prat de Cadí i amunt de nou per anar a trobar el peu de la canal de l'Ordiguer. La variant encara no estava formada. Un cop feta la normal i després de fer algunes fotos tornem en direcció a Prat de Cadí baixant aquest cop per la canal del Cristall!

.......

Fent aquesta vaig disfrutar més del que ho hagués fet a la de l'Àliga, que amb aquestes eines metàl.liques només m'hi entenia quan treballava al taller picant xapa. Total, sis horetes de puja i baixa... encara recordo quan em va dir tot somrient "Cabré hoy vas a hacer alpinismo".Ens veiem a les fotos!

Pic de la Carbassa

El primer cop que vaig ser-hi va ser per temes de feina i amb les presses que la situació comportava... això sí tant llavors com ara amb la companyia del Lion the pyreenes.

.

Aquest cop ens hi vam adreçar per gaudir d'aquesta fàcil ascenció amb esquis, erem el Ramonet i els seus... o sigui que no hi havia ningú dels "otros"!

.

Va caler anar amb el cotxe per la pista que passa per el bosc de Meranges i va fins a la zona coneguda com a Roca Escorxada, on poc abans ja ens varem calçar els esquis. En aquest punt varem fer fa temps aquestes fotos encuriosits per les incripcions que en una de les roques hi varem trobar. Vam consultar a un entès d'aquests temes i ens va comentar que res de res... nosaltres que pensavem que estavem davant d'una creu dels Templers!

.

.

Ens vam posar en marxa seguint una pista de desbrossar que passa per el bosc de Pla de Matons, on aniriem pujant en direcció nord i fins al Turó de Clots. Ja en aquest punt i després de fer unes fotos més tant sols ens quedava superar els ultims metres per assolir el cim de la Carbassa.

.

.

Vam riure, un que no diré ens va posar al dia de Ventdelplà i ens vam fotre alguna galeta que altre fins a arribar al cotxe... ens veiem a les fotos!

.

Per als nostàlgics...

Gaston Rebuffat i Emilio Comici... aquests són noms que hem sentit en un moment o altre tots aquells que a banda de gaudir de les activitats a la muntanya també ho fem llegint la seva literatura.

.

Vaig fullejar per primera vegada alguna cosa d'en Gaston Rebuffat a la ja malauradament tancada llibreria La Pleta de Barcelona. Aquest personatge Francès revoluciona entre els anys 40 i 50 juntament amb d'altres escaladors les tècniques de l'alpinisme. Als 25 anys ja forma part de la Companyia de Guies de Chamonix. Destaquen les seves ascensions a l'Espolon Walker de les Jorasses, la Nord del mític Eiger, al Drú i Cervino. Asensió que s'exposa al vídeo. Mor als 64 anys d'edat de mort natural.

.

De n'Emilio Comici no n'havia sentit a parlar fins que vaig veure aquest vídeo. Arran d'això, i mogut per la curiositat i admiració vaig buscar i ... És tractà d'un personatge més recent que en Rebuffat. Aquest és original d'Itàlia amb una visió d'escalada especial que incidia molt en la vessant estètica i del moviment. Destaquen les seves asensions a Dolomites i el sistema de ràpel que porta el seu nom, una variant del conegut sistema Dülfer. Aquest va morir als 39 anys d'edat mentre realitzava un ràpel amb el seu sistema en una escola d'escalada.

Vaig trobar la sorpresa... van ser com molts d'altres, uns avançats dels seus temps. Gaudiu-ne!