diumenge, 2 d’agost del 2009

El primer raid d'en Marcel

Vaig comentar-li al Jordi (el meu cunyat) la idea d'endur-me al Marcel (el més gran dels meu nebots) uns dies de Barcelona, i pujar-lo a Aravell. Va estar encantat amb la proposta, és per tothom conegut que tot el relacionat amb la muntanya al Marcel el pot!

La idea inicial era emplenar tots els moments del dia amb diferents activitats que el fessin gaudir i tenir noves experiències... i si quedava ben cuit millor que millor.
La meva germana em va comentar dies abans que en Marcel anava comentant per aquí i per allà els dies que l’esperaven al Pirineu.... va arribar a dir que faria paracaigudisme! Clar ell és un nen i la seva imaginació inmesuraaaaaaaaaaable!
.


.
La veritat és que el temps no ens va acompanyar gaire, van ser dies amb tardes plujoses, però l’important era estar plegats.
.
........

El primer dia vam fer una combinació de kaiac al Parc del Segre i una pujadeta passada per aigua des d'Estana a Prat de Cadí. Ell mentre estigui entre arbres, tolls d’aigua i pugui anar recollint i menjant maduixes silvestres no necessita res més.


.
El matí del segon dia vam tenir problemes logístics, i vam haver de conformar-nos amb una pedalada amb btt des de la Seu d’Urgell i fins a l’ermita de Les Peces a Alàs. Va aprendre com anaven les velocitats de la seva bici... “clar, el papa no m’ho ha ensenyat això!” i va fer una curta però bonica ascensió que aquest cop si, el va deixar ben tou!
.


Ell va aprendre coses noves, però nosaltres més... ara sabem que es fot les barretes energètiques com l’aigua, que li encanta l'Aquarius, que podria dormir fins al migdia, i que es pot agafar amb la mà el peix taronja que hi ha al safareig d’Estana per més ràpid que aquest vagi... ell ho ha fet ; )

dimecres, 27 de maig del 2009

Ruta del Corb

Ja fa dies que vam fer aquesta excursió amb el Xavi, va ser en aquells dies en que els ànims començaven a fer aigües i ens fèiem preguntes uns a altres sense saber ben bé que respondre'ns... Aquest cap de setmana i també avui he estat de nou amb ell, i ens hem fet un fart de riure plegats... el molt cabró no ha perdut l'humor "insert coins" jua, jua, jua!


La ruta del Corb surt del hotel Can Boix (Peramola) i està totalment marcada amb fites de fusta. Té un recorregut molt assequible de gairebé set quilòmetres i 335 metres de desnivell positiu.



El primer tram el fem seguint el torrent de Font viva, per després començar a pujar més dret en direcció a les roques de Sant Honorat, on abans d'arribar-hi agafarem un corriol a l'esquerra que ens durà sota les mateixes roques de Sant Honorat.


En aquest punt ja hem fet gairebé tot el desnivell de la sortida, ja només ens caldrà obrir força els ulls i la ment per poder mirar i gaudir del paisatge i entorn. Realment impressionants les vistes a la vall, el Sentinella, barranc de Sant Honorat i l'agulla dels Tres Ponts.



Seguirem caminant en direcció a la Roca Llarga i Coll de Mu, punt on trobarem un cable que ens facilitarà, si ho necessitem, el creuar la zona més complexe del recorregut. I en uns metres ja ens trobarem a la pista que passa per sota la Roca del Corb i Agulla del Corb. En aquesta agulla farà un parell d'anys vaig escalar una vieta curiosa amb el Xavi, la Via Anazasi.



I ja només ens caldrà seguir avall per la mateixa pista i sempre amb tendència a l'esquerra. Ens veiem a les fotos ; )

diumenge, 26 d’abril del 2009

Aizkorri

Quan vàrem començar a preparar les vacances de Setmana Santa, i mentre miràvem els llocs per on ens voliem deixar caure, vaig veure que passariem a prop de Zegama i per tant del seu emblemàtic Aizkorri. Recordava haver llegit alguna cosa d'aquest massís en les cròniques que es fan de la marató de muntanya de Zegama... i ja que hi érem perquè no pujar-hi?

De les variants per assolir aquest cim vam triar la del Santuari d'Arantzazu, semblava que era una de les millors opcions per la quantitat de informació que hi vam trobar. El pic està situat en un massís muntanyós que porta el seu mateix nom. Em va recordar una mica al Cadí i amb una cara nord també amb força ambient.



El dia estava tapat però semblava que encara aguantaria. Vam sortir a peu des del Santuari d'Arantzazu i en direcció a les campes de Urbia per una pista/corriol que estava més que trillat, no hi havia pèrdua. Un cop a les campes d'Urbia la Laia va decidir quedar-se al refugi... sempre no es pot arribar a dalt.



Des d'aquest refugi hi ha unes vistes que mereixen dedicar-hi el seu temps, jo vaig gaudir-ne mentre pujava en direcció a les "xabolas de Arbelar", lloc on la cosa es posa més dreta per un corriol de calcari que en poc més de mitja hora, i seguint les marques de pintura groga, em duria a un refugi de la federació Vasca i a la ermita de Sant Cristo, edificacions que estan just a tocar del cim de l'Aizkorri.



Els núvols presents van fer d'aquell paisatge un moment per recordar. Em va cridar molt l'atenció una bústia en forma de destral que hi havia al cim... i em va fer pensar en la força i caràcter de les persones que viuen i han viscut en aquest país. Si mai marxés de Catalunya segur que m'haurieu de trobar al país Vasc! Ens veiem a les fotos...