Btt per sobre casa

Feia dies que tenia ganes de passar de la cruïlla de l'antena que hi ha al Coll de Burbe, i endinsar-me en el bosc que duu el mateix nom per acabar arribant al refugi de Ras de Conques. Engrescar al Guilla va costar poc. Recordo que només em va dir: T'encarregues tu dels mapes no? jua, jua, jua!

La sortida la vam iniciar a Aravell per començar a pujar en direcció al Coll de Burbe, passant per la Torre de Sant Climent, cruïlla del poble abandonat de Sallent i fins a arribar a l'esmentat coll. En aquesta primera part ja ens haviem posat a la butxaca els primers 1ooo metres de desnivell.

Un cop al Coll de Burbe ja només calia seguir pujant en direcció al Coll del Pou i Coll de l'Estalella, punt des d'on ja començariem a baixar fins a arribar al refugi de Ras de Conques. En aquest últim tram vam haver de treure l'animal que duiem dintre per seguir pujant...els riures havien fet ja acte de presència!

Un cop al refugi esmorzem, quatre fotos i ens adrecem de nou al coll que et duu a Santa Magdalena, per des d'aquest punt començar el tram més curiós de la sortida en direcció al Pic de les Mongetes.

En aquesta zona havia estat l'any passat  amb una bona colla de Tupedales en una sortida que vam fer sortint de Sant Joan Fumat.

Un cop sota el Pic de les Mongetes vam adreçar-nos al Coll de Solanell... i vam fer un seguit de puja i baixa mentre carenavem en direcció a Sant Joan de l'Erm. No m'hi extendré gaire en aquest tram doncs se'ns faria massa llaaaaaaaaarg!

Vam arribar a Sant Joan de l'Erm passant pel Coll de Seix i  baixant pel Pla d'en Guillemet. Ja al refugi demanem pa amb tomàquet i botifarra mentre decidim per on fem la tant desitjada baixada fins a Castellbó... Ja que hi som, farem la baixada pel camí Vell de Castellbó. Realment brutal, una baixada assequible de 12,8 quilòmetres i gairebé 1000 metres de desnivell que ens va fer gaudir de valent, vam fer una molt bona tria!

Un cop a Castellbó ja només ens calia seguir pedalant per carretera fins a arribar de nou a Aravell, on al arribar vam seure a terra mirant-nos rient, satisfets i contents... ens havien sortit 58 quilòmetres d'autèntica btt i 1500 metres de desnivell en gairebé sis hores de pedalar... ens veiem a les fotos!

Els finals dels estius

Com cada any, i des de ja fa massa temps, veig passar els estius amb el regust de no haver-los aprofitat prou... potser ells són massa curts o jo he perdut ja la capacitat d’organitzar-me amb tot allò que tinc ganes de fer en i amb la meva vida!

Com sempre tard i a deshora, però a les acaballes d’aquest estiu m'he plantejat batre’m en un pols amb mi mateix i començar a fer totes aquelles activitats que per una cosa i altra he deixat de fer d’ençà que estic per la Seu... i qui sap, potser caminant sol per aquestes muntanyes trobo el camí que avui dia crec haver deixat de trepitjar, o qui sap, potser voldré desfer el camí fet volent tornar enrera, o qui sap... bé, de fet a dia d’avui ja no em preocupa saber o no saber, l’únic que desitjo és començar a caminar, i si pot ser cara amunt millor que millor...

Aquests dies he començat a fer uns tastets per seccions que no coneixia de la Cavalls del Vent i Estanys Amagats... ja m’he posat els deures i ara ja només cal creure i començar a caminar...uns dies sol i d’altres acompanyat, ens veiem a les fotos, que de ben segur que n’hi haurà!

.

Mitja marató per Martinet

Havia fet aquesta volta circular amb l'Alfons en més d'una ocasió. De totes elles recordo amb claredat la penúltima vegada i el contingut del que vam estar xerrant mentre caminàvem... de ben segur que ell també ho recordarà, a veure si aquest any el fruit del nostre treball és valorat d'una altre manera ; )

Totes les vegades havíem fet la volta caminant, de fet fins a l'últim moment vaig tenir seriosos dubtes de poder-la fer corrent en la seva totalitat, però com diu el guide encara no coneixo les meves limitacions... sembla que té més confiança en mi mateix ell que no pas jo!

La volta s'inicía a la zona dels bunquers de Martinet per començar a pujar per un corriol ben marcat fins a la carretera que puja a Bèixec. Un cop en aquesta la seguirem en direcció al poble per acabar trencant a l'esquerra per una pista just abans d'arribar-hi. Aquesta pista ens durà a tocar d'Estana tot passant pel Coll del Serrat de la Font.

Abans d'arribar a Estana trencarem a l'esquerra on hi ha les indicacions de la Font del Pouet , i seguirem ara ja per un corriolet (perdedor si no es coneix) que ens durà al Santuari de Bastanist tot passant per la Borda del Basté i Borda del Poncí. En aquest tram de la volta ja comencem a trobar-nos amb les marques del GR-150 que ens acompanyaran fins a la població de Montellà.

Un cop al santuari ens adreçarem cap a Can Valls, per posteriorment, passar per sota d' Escas i el Turó de la Canal on ja tot és baixada fins a arribar a la població de Montellà. Des d'aquest punt ja només ens caldrà baixar per darrera la població i fins al punt de sortida a tocar de Martinet.

Havíem fet corrent en dues hores i mitja, un total de 21 quilòmetres i 900 metres de desnivell. Les rampes més dures es troben després del Santuari (per primer cop vaig sentir bufar al Roger de debò jua, jua, jua). Com diria en Ansotano un que jo em sé... "ista ye una volta de puya y baixa..."