Em sorprèn que encara hi hagi algú que entri al blog després de tant de temps sense escriure’n res… és però el que em motiva a tornar a explicar-vos com he viscut aquests darrers mesos i els propers que vindran… i ho faig amb moltes ganes!Després de les festes de nadal (que vaig treballar de valent), no vaig parar de moure’m amunt i avall per la neu d’Andorra, l’Alt Urgell i Pallars, de fet vaig trobar-m’hi tant que vaig decidir-me per unes Dyna, uns Pierramenta i les Shia que vaig adquirir a la cursa de la Vall Fosca… per cert un gran dia.
.
Vaig començar a projectar (ho faig sovint) amb qui i quines curses faria, em feia molta il·lusió fer els 3000 metres de desnivell de la cursa de Conangles amb la Tineta, però no va poder ser…
El dia 05 de març mentre feia unes practiques d’autodetenció en un curs de medicina de muntanya la meva espatlla va queixar-se de valent… subluxació recidivant!
El dia 05 de març mentre feia unes practiques d’autodetenció en un curs de medicina de muntanya la meva espatlla va queixar-se de valent… subluxació recidivant!
.
La resta ja us la podeu imaginar… tres setmanes immobilitzat, ressonància magnètica amb contrast, traumatòlegs i rehabilitació que encara faig. El resultat lesió de Hill Sachs i Brankart : (
He decidit no operar-me malgrat m’han dit que hauria de pensar en fer-ho, cal que cregui en mi i en el que puc fer al gimnàs per la meva espatlla, de ben segur que aviat tornaré a escalar… i és clar ens veure’m en les fotos!
He decidit no operar-me malgrat m’han dit que hauria de pensar en fer-ho, cal que cregui en mi i en el que puc fer al gimnàs per la meva espatlla, de ben segur que aviat tornaré a escalar… i és clar ens veure’m en les fotos!
