Lo cogulló de Turp

El primer cop que vaig sentir a parlar d’aquest curiós cim va ser de la mà d’en Pere de Nargó, i en va parlar com si fos una pujada de les bones que es poden fer a l’Alt Urgell… avui dia i després d’haver-hi anat en dues ocasions n’estic segur que és la pujada més bonica que és pot fer per les alçades de l’Alt Urgell.

El primer cop hi vaig anar de descoberta amb en David, i com que estàvem per la Seu em tocava decidir a mi, ell ja ha de triar prou quan anem per la Cerdanya!

El segon cop el vaig viure amb mooooolta més intensitat (anant amb el Gaston i el Paquitu ja se sap), vam sortir trotant amb la incertesa de fins on arribaríem … i corre que correràs em vaig trobar de quatre grapes fent els darrers metres que hi ha abans no es corona el cim del Cogulló de Turp, van ser 68 minuts d’esbufegades i algun que altre “ma deu” entre inspiració i expiració jejeje!

L’activitat s’inicia en el punt quilomètric 4 de la carretera que puja a Perles, lloc on haurem de deixar el vehicle. Des d’aquest punt ens caldrà baixar a peu per una pista fins a trobar el curs del riu de Perles, punt d’on ja començem a guanyar alçada. El desnivell total és de 1060 metres que és fan per un corriol prou ben marcat, només cal anar seguint les fites de pedres i les senyalitzacions verticals de fusta. L’únic tram de pista l’agafem al coll de la Travessa i el deixem al coll de la coma de Turp, ben bé sota el cim.

Em va resultar realment curiosa l’escala de troncs que van ingeniar per salvar un petit desnivell proper a la pista, una bona feina! Aprofiteu algun dia dels tontos per anar a treure-hi el cap i gaudir de les vistes, de ben segur que tindreu la certesa d’haver-vos guanyat el dinar ; )

Track del recorregut

Travessant el Cadí

L'hivern passat ja en parlàvem a la feina de creuar el Cadí d'est a oest, la idea inicial era fer-ho amb esquís, però aprofitant les moltes hores d’activitat d’aquest estiu, la proposta del Ramonet i els projectes comuns que tenim per l’any vinent ens hi vam engrescar fa uns dies!

Vam quedar a Bor ben aviat (la “meca” del Border Collie i les seques amb botifarra negre jejeje) per pujar amb cotxe fins a sota de coll de Trapa, d’on començaríem a caminar. Amb prou feines eren les nou del matí quan entre riures, fotos i els temes calents de la setmana marxàvem a peu en direcció a coll de Pendís, lloc on deixaríem la pista per començar a trepitjar el GR-150.

.

Un cop en l’esmentat coll vam adreçar-nos tot seguint les marques del GR en direcció al pic del Comabona, tot passant pel coll de Tancalaporta. Anàvem amb la idea de en la mesura del possible fer tot el recorregut per l’aresta de la serra. Un cop al Comabona vam començar a trotar aprofitant la baixada fins al pas dels Gosolans.

Des del pas dels Gosolans vam seguir amb els cacos fins poc després del pas de la Roca Plana, on a falta d’un motor amb més prestacions vam començar a caminar per pujar per un terreny força emprenyador fins al cim del Costa Cabirolera, en aquest punt ja estàvem més que calents...

A partir d’aquí els cacos es van anar succeint mentre les nostres cames anàvem acumulant metres i metres de puja i baixa envoltats d’un paisatge realment bonic... sempre dic el mateix quan descobreixo un lloc nou jejejje!

... puig de la Canal del Cristall, pic Vulturó i fins on trenquen les aigües per devallar per la canal del Migdia, on vam deixar el GR-150 per seguir trepitjant un PR prou marcat que ens va acabar duent a la Torre de Cadí i al Cap de la Fresa.

Un cop al Cap de la Fresa i després de fer uns rectes avall per tallar la pista a mode "d'orientación al fallo", vam seguir corrents, un punt per sobre del que ho havíem fet fins el moment, els 15 quilòmetres de pista que ens mancaven per arribar a la cruïlla d’Adraen. On com una benedicció després de la nostre arribada va aparèixer l’Alfons per tal de baixar-nos amb cotxe a la Seu.

Track del recorregut

.

Vam reconèixer el recorregut per poder tornar-hi a l’hivern amb esquís, i vam gaudir de l’entorn i companyia les gairebé set hores, més 37 quilòmetres i 2200 metres de desnivell positiu... per poc que pugueu aneu-hi! Ens veiem a les fotos ; )

Dolomites 2010

Sovint acostumo a escriure massa i quan ho faig tendeixo a enrotllar-me com una persiana... ho he fet en els últims posts del blog. Aquest cop no em caldrà, res millor que les imatges dels espais viscuts per saber quan, on i amb qui vaig marxar aquest estiu a Dolomites.

Bé, escriure quatre apunts que penso poden ser interessants per a qui vulgui anar-hi a treure el cap...

El viatge fins allà és del tot aconsellable fer-lo en un parell de dies o més, des de la Seu ens van sortir al voltant de setze hores.

Als que com a mi les aglomeracions, olors a Chanel número 35 i gents d’alta “alcurnia”, fa que se us posi malament el dinar no aneu a Maddonna di Campiglio ni a Cortina d’Ampezzo... i menys amb pantaló curt i unes Crocs jejeje!

.

Amb el Guilla ens vam centrar molt en el Grupo di Sella, la Marmolada i els tres cims del Lavaredo. Va quedar pendent el mont Civetta i el Pelmo. En els punts d’informació cuiden força al turista pel que fa a guies, plànols i mapes. Però si no en teniu prou, en qualsevol botiga trobareu tota la documentació que us calgui.

El primer dia ens vam adonar que per gaudir de veritat, calia sortir pel matí amb la motxilla carregada amb el talabart, disipadora i casc. Era la millor manera per moure’t lliurement per aquelles muntanyes carregades de reas, sirgues metàl·liques i ponts de mico.

.

.

Les nits a la furgoneta gairebé van ser totes en les carreteres que pugen als ports o en aquests mateixos. Per la zona dels tres cims del Lavaredo, cal mirar-s’ho una mica més, doncs sembla que son mooooolt restrictius pel que fa al freecamping.

.

Si voleu més detalls podeu consultar el blog del Guilla, ell va anar apuntant metòdicament i a diari tot i cada cosa que fèiem o ens anava passant...ejem, ejem, el que passa a Dolomites es queda a Dolomites! Ens veiem a les fotos ; )