Aquests dies de
pluja, que ja fa massa que duren, no només porten aigua sino també van acompanyats
de renecs. Ciclistes, corredors, escaladors, la creme de la creme del voley Alt
Urgellenc i d’altres usuaris dels espais a l’aire lliure, n’estem ben farts!
Jo sóc un d’aquests
usuaris, que recenment i en més d’una ocasió, he fotut el crit al cel fart de
que l’aigua em condicionés tant els dies de festa… He arribat a pensar que no
fos una estratègia de les adminsitracions per desviar la nostra atenció, o
potser ara que no se sap si acabarem cobrant les pensions, els nostres
governants ens donen aigua (altre cosa no poden) i així tenint-nos tancats a
casa potser fomenten l’augment de la natalitat. Qui ho sap?
D’una manera o una
altra la Seta m’ha fet veure’n la part positiva, i amb el seu castellà de Beren
em va dir que aprofités per fer tot allò que em vingués de gust, frase que va
acabar amb un: Al mal tiempo buena cara. I jo que sóc de creure, m’he tornat a
trobar amb el blog…
Aquestes dues vies
les vam fer ja fa un temps en unes vacances als Alps, les dues estan a la zona
de Les Chéserys i s’hi accedeix des del Col des Montets a peu i amb unes
explèndides vistes del massís del Montblanc.
Aiguillete d’Argentiere – La Biscante
Aquesta via no té
altre interés que accedir al cim de l’agulla en quatre llargs i gaudir de les
vistes, està molt equipada amb químics, i per baixar-ne farem un rapel de 25
metres.
Voie Blue
De la Blue ja en
vam gaudir més. Son cinc llargs prou equipats amb parabolts, menys en el
darrer, i la baixada la vam fer en tres rapels. A la guia que teniem feia esment que als anys 60 el diedre
de la segona tirada havia fet de filtre per “a nombreux prétendants au diplôme
d’aspirant-guide… en grosses chausseres”.
Jo el vaig fer amb gats i em veig amb el deure moral de dir-vos que a mi
m’haguessin catejat segur! Ens veiem a les fotos ; )
