Fins a les orelles de vi anaven els que van fer l’escrit d’aquesta pedalada al Vertex... “com pot ser que encara no arribem si portem deu quilometres més del que marca la ruta” (aquesta va ser una de les frases que més vam dir el primer dia)...però calia arribar abans que es fes fosc...
El Xavi i en Pere ... fruita lleig! ..........Res a dir, això es ben sabut... Vaig trobar aquesta pedalada en un dels últims Vertex, animat pel que els autors exposaven vam decidir juntament amb el
Xavi i
l’Alfons escapar-nos cap al Priorat quan la feina ens ho permetés. I així va ser que amb la companyia d’en
Pere vam marxar cap a Morera de Montsant, l’Alfons i cia ho farien un dia després.
Jo creuo i el Pere marxa... ...............Les besties per la trialera de el Lloar De l’itinerari cal dir que no està marcat i que ens va caldre fer mans i mànigues per poder dur el collage de mapes que el nostre guia l’ Antoniu va preparar curosament. Ens va caldre un 1:50000 del Priorat, un 1:20000 de la Serra de Prades i l’1:20000 de la Serra de Lleberia, i potser algun d’altre que ara no recordo! Pels que penseu que ens hagués estat més fàcil anar-hi amb els tracks de la ruta que parla el Vertex, dir-vos que aquests fan referència a terres Gironines...
Patrocinador oficial de l'activitat ! ......Aquest padrí no va entendre res!El primer dia vam començar a pedalar tard, massa tard. Hem d’entendre que els que tenen fills tenen unes obligacions que a vegades els fan no arribar a l’hora... (el Pere i jo no t’ho tenim en compte Antoniu!) Total 76 quilòmetres i 9 horetes de btt... al arribar a un quart de deu a Falset se’m sentien picar les bieles!
El Pere i jo donant-li suport... .............El padrí mostrant el camí al Xavi Sort de l’altre part del grup: la Tineta, la Gema, l’Oriol i l’Alfons que devien veure’ns la cara torta al arribar per la atenta manera amb que ens van tractar, una bona dutxa, un sopar esplèndid i un llit que ens va anar de meravella, per cert el Xavi i en Pere van voler dormir junts...
Sense GPS no és ningú, perduts! .........Sol i abandonat pedala sense rumb...A l’endemà és va fer palès que n’hi havia que estaven més frescos que d’altres i al cap d’uns quilòmetres més d’un ho vam pagar... Vam anar plegats fins a Siurana, lloc on els més forts van decidir continuar per tal d’aprofitar el dia, els mortals vam haver de jeure una estona i menjar quelcom que ens permetés acabar els dia amb cara i ulls. Vam dinar al càmping de Siurana, records d’escalades amb gent d’Andorra, i xerrada entretinguda amb el Toni Arbonés, tot un personatge del món de l’escalada a Catalunya.
Uns a la Nargona i d'altres a Siurana .....La trista despedida...
Encara vam haver de pedalar després de Siurana fins a fer un total de 75 quilòmetres en aproximadament 8 hores de btt... potser el que ens va faltar va ser omplir els botellins de la bici amb un bon vi del Priorat, doncs la bona companyia i l’entorn idíl·lic ja hi era... Salut a tots i ens veiem a les fotos!
Un moment important a recordar! .......Ja no hi ha respecte per res!
4 comentaris:
Ostres! Ricard, ja tens raó, ja... els qui van muntar la ruta van beure molt vi, o van fumar-se alguna coseta...perquè els quilòmetres els devien fer volant. Te'n recordes de la pujada a La Figuera, i de la de Siurana, on deia 4 km i en va resultar que eren 7.4. I així en molts més llocs... però en fí! La ruta va agradar-me moltíssim, i el que més, el sopar i l'esmorzar que ens van preparar la Gemma, la Tina, l'Alfons i l'Oriol! sort d'això, que ens va permetre recuperar forces! Moltes gràcies!!
En definitiva, una experiència més,gratificant, gaudint de paisatges diferents, bona companyia i bon ambient, que podem demanar més...
Salut i pura vida!!
Lo Pere de Nargó
Ricardu veo que tus momentos de crisis no eran comedia!! je,je. Bueno ya puedes comenzar a entrenar que en septiembre os tengo preparada una vuelta maja...y no quiero ver caras agonizantes.. l'antoniu no tendra que llevar plano que el camino me lo conozco y a lo noi de nargo lo tendras que asesorar para que le haga un restiling a la bici y le quite algun quilillo.
salud y ciudado con las garrapatas!!!
Després de la pujada a Siurana, aquests plats combinats van ser el millor de la jornada...a veure si tornem a fer alguna pedalada llargueta (això sí, quedem d'hora i a veure si arribes EN PUNT!).
Apa-li, records i força a les bieles! (i ves entrenant que has de rebaixar més el crono de la Nargona, o voldràs que l'any que ve et segueixi guanyant un "veteranu"? jeje...).
Bones Ricard,
escric de part de la Marina,(et vaig contestar al bloc)...però just ahir em va demanar que et digues alguna cosa. Res, una simple salutació, que tenia ganes de contactar amb tu però ara mateix no té internet i li és impossible. Així que complint ordres: una súpersalutació de la teva amiga d'infància!!!
i una altra de part meva...salut!!!
lluïsa
Publica un comentari a l'entrada