dimecres, 4 de febrer del 2009

Mitja marató amb esquís a la Vall d'Incles

Segur que no entendreu res amb aquest títol... mitja marató amb esquís? La veritat és que mai havia fet més de 20 quilòmetres amb esquís i 1400 metres de desnivell, sempre hi ha una primera vegada i més en una sortida de pocafeines! El nom de "pocafeines" és una creació d'en Jordi Ballesté. La definició és prou senzilla i no cal explicar-la que després tot se sap... El que molts, encara ara, i després d'anys de conèixer-lo no sabem és de que treballa ell jua, jua, jua!
Com sovint passa en aquestes sortides, n'hi ha que són papes (sempre tenen pressa) i els que no ho som i tenim tot el temps del món. I així ens va sentar el ritme de la sortideta al Xavi, Nacho i a mi. Vam quedar cuits com el pa... en sé d'un que al arribar a la furgo va "dipositar-se" a terra fins que vam decidir marxar, t'has recuperat Antoniu?



Vam sortir (després de fer el cafè a petició meva) de l'inici de la Vall d'Incles en direcció nord est per anar a trobar un petit pont que ens permetria començar a pujar pel Serrat de l'Orri i en direcció a la Tossa d'Incles. S'ha de dir que el Sergi i el Xavi van fer feina de debò obrint una traça en neu fonda que feia esfereir, gairebé dues hores de neu mal parida.



Un cop dalt de la Tossa vam llençar-nos pala avall pel Pas de Vaques per anar a parar a l'Estany de Baix, un cop aquí tornem a posar pells i amunt. Vam passar a tocar de l'Estany de les Canals Roges i en direcció al coll que hi ha a la dreta de la Tossa del Cap de Siscaró. Un cop en aquest coll el Sergi i la Roser van haver de marxar cames ajudeu-me per anar a buscar en Bernat, és el que té ser papes ;) En aquest coll el Xavi i jo ens vam retirar i només van arribar al cim del Pic de la Cabaneta en Nacho (és un dièsel incombustible) i el Jordi (aquest és el rei dels pocafeines).



De la baixada no diré gaire cosa, només que hi havia massa, massa, massa neu... Vam fer-la passant a tocar del refugi del Siscaró, pont de la Baladosa i la llaaaaaarga Vall d'Incles fins arribar a la furgo. Al final més de vint quilòmetres de pells (ho deia el GPS d'en Jordi), 1400 metres de desnivell i gairebé cinc horetes de d'activitat. Ens veiem a les fotos...

6 comentaris:

Alfonso Gaston ha dit...

bonita excursion, estas como un toro bujarra. entrena que como ya sabes viene el hombre del mazo..je,je.

Ricard ha dit...

Liooooooooon!

Ja ho se ja que m'esperen uns quants "mazazos"... porto tota la setmana muntanya amunt i avall a veure si se'm fan més grans els pulmons!

Maaaaaaa deu!

Xavi ha dit...

Ja pots comprar una caixa industrial de "Panteras Rosas" que amb el Lion et seran de força utilitat, sobretot si no has esmorçat bé jajaja...(compre-les a mitges amb el Roger, a veure si us fan preu!).
La mitja marató aquesta em va agradar bastant, llàstima que em vaig cansar una mica obrint traça mentre altres "xupaven roda"...
Ens veiem a les muntanyes!!!

Ricard ha dit...

Eeeeei Antoniu!

No siguis rancuniós que ja vaig dir que t'ho havies currat molt...però com que només mires les fotos i no llegeixes!

L'Alfons és un paio com cal i segur que em portarà a esmorzar més del que us penseu malparits... mira avui mateix em estat fent un cafè plegats a Andorra!

...però ben pensat portaré unes quantes barretes i una mica de "suero" a la motxila per si de cas jua, jua, jua!!!

Fins demà!

Pere :-) ha dit...

Hola, Ricard! com sempre he mirat les fotos, però també he llegit la sortida!! Així que vas permetre que el pobre Antoniu obris traça tota l'estona, ay, ay...dolentot!! no serà la venjança del que ens va fer patir ell a Pedals del Vi!! je, je...

Ah, Ricard! T'has de tornar a canviar de setmana, et trobem a faltar!

Cuida't molt!!

Ricard ha dit...

Peeeeere!

M'he passat a l'altre bàndol, ja ho veus!

El Xavi ja me n'ha fet unes quantes, així que ara li toca donar "el callo".

Siau Senyor del Padró ;)