dimecres, 19 de maig de 2010

Arruix de Santa Fe

Aquest diumenge passat, es va celebrar la primera prova de la segona edició del Circuit Fer de curses de muntanya de l’Alt Urgell. Aquesta es va fer a Organyà, i consistia en una pujada amb totes les marxes posades a l’ermita de Santa Fe... 675 metres de desnivell en poc més de quatre quilòmetres, calia escalfar bé abans de començar a córrer!

Ens havíem vist amb la Tina la setmana abans, i com que sabia que l’Alfons estava fora per les Espanyes, vaig pensar que li agradaria una activitat com l’Arruix de Santa Fe... a la saga dels Bes tot el que sigui moure l’esquelet els agrada d’allò més... els ve de família.



Vam quedar prou aviat per poder escalfar a consciència per la zona, un cop allà i mentre començàvem a veure al personal van començar els riures... “però tu no m’havies dit que era una costellada” (em deia la Tina), i a mi que m’entrava el riure li deia “elles ara comencen a tenir por de veure’t a tu per aquí, jua, jua, jua”.... vam estar una estona així entre riures i salutacions.
.
A les cinc tocades van donar la sortida i fiuuuuuuuuuu.... començo a veure que la gent marxa esperitada cap amunt, i la Tina entre aquesta gent... “ja l’he vista prou” (penso jo). Però després d’una estona i de recuperar posicions la torno a tenir a la vista i poc abans de fer l’últim tram de pista i li faig saber que sóc allà, en aquell moment va començar el millor de la cursa...


Després de ser avançats per la primera noia classificada i de nosaltres avançar a la que va anar en primera posició als inicis de la cursa, va aparèixer darrera nostre la Roser Espanyol esbufegant com una màquina de tren dels anys 40... Tina la Roser ja està aquí (comento jo), i abans que la Tina pugui respondre’m sento la veu de la Roser que em diu “Ricard t’he sentit!”, estava clar que la Roser no deixaria de posar carbó a la caldera del tren fins a acabar la cursa!

I així va ser, ja a coll Marí em vaig apartar i la vaig deixar passar perquè elles dues decidissin com acabaria la seva cursa, poc després la Roser va avançar a la Tina i vam entrar a l’ermita en fila d’un fins a tocar la campana, felicitats a les dues. A la Cerdanya ara ja saben que l’ermita de Santa Fe d’escales només en té quatre jejejeje!


El resultat més que satisfactori... la Tina una tercera posició, un test ben fet per preparar les carreres que vindran i una bona panera d’embotits d’Organyà que vam acabar compartint, i jo (a part dels riures) haver millorat quatre minuts de l’Arruix de l’any passat, ens veiem a les fotos!