Bucles per Andorra

Aquest vegada la definició de “bucle” del viquipèdia m’ha servit de ben poc, els amants de la muntanya sembla que anem errats. Avui doncs la definició me la trauré jo de la màniga: “el meu bucle és la porció d’un camí o corriol, de major o menor distància , que seguint-lo al final del seu recorregut sempre ens durà de nou al punt d’inici d’aquest però per un itinerari diferent al d’anada”.

Darrerament em deleixo per ells, de fet sempre busco, organitzo i planifico arribar al punt de partida per un lloc diferent al que he començat, deu ser per poder gaudir d’un tot…

Pic de Comapedrosa

Aquest bucle l’havia triat ja feia unes setmanes, amb l’afegit que hi tenia que haver llacs… i com més millor. Al final (les coses de la vida), me n’hi vaig anar amb el Guilla i en Marc… ells en podien gaudir amb o sense llacs.

.

Se surt de l’estació d’esquí d’Arinsal i agafem el GR 11 en direcció al refugi del Pla de l’Estany. Un cop allí ens enfilem en direcció als Estanys Forcats, situats aquests sota el Pic de Racofred. Un cop en aquests estanys ens caldrà pujar uns metres més per arribar a la Collada dels Estanys Forcats, d’on ja davallarem fins a arribar al Refugi de Baiau, ja dintre de territori català.

.

.

Pujarem de nou en direcció a la Portella de Baiau (agraireu dur bastons) i un cop dalt, de nou en territori Andorrà, ens adreçarem a la Collada del Forat dels Malhiverns, la qual ja ens durà per la carena fins al cim del Pic del Comapedrosa. La baixada la vam fer, evidentment per un lloc diferent, per l’aresta fins a l’Estany Negre, refugi guardat del Comapedrosa, obaga del Comapedrosa i de nou al GR fins a la furgo.

.

El recorregut total és d’uns 13 quilòmetres però amb un desnivell important d’uns 1800 metres positius i una durada aproximada de cinc horetes.

Pics de Monturull i Perafita

Aquest dia la planificació va ser poca… sabia d’on sortia però no fins on arribaria, era qüestió de com anés de sensacions, van ser prou bones!

El recorregut sortint d’Andorra (Certés) va ser el següent:

Del poble de Certés (Sant Julià de Lòria), comencem a pujar primer per pista i després per corriol seguint les marques de GR 7 fins al Coll de la Palomera, on ens desviarem a la dreta en direcció a la Collada de la Caülla. Des d’aquest coll i sense guanyar ni perdre gaire alçada arribarem al Refugi de Prat Primer, d’on començarem a pujar de valent fins a arribar a la Collada de Prat Primer, bonic mirador de l’Estany de la Nou.

Ens caldrà seguir pujant a la dreta per l’aresta per arribar al Calm de Claror. Des d’aquí i a tocar l’un de l’altre ens trobarem el Pic Negre, Pic Negre d'Urgell i Pic de Monturull, marxant d’aquest últim baixem per una aresta plena de blocs fins al Coll de Claror i un cop en aquest punt l’última apretada fins al Pic de Perafita, magnífic mirador de la Serra del Cadí.

Ara una estona cara avall fins a la Collada de Sant Vicenç, Refugi de Perafita i planejant fins al Refugi de Claror, on ens espera la darrera pujada per arribar a la Collada de Prat Primer i avall a buscar la furgo!

El recorregut total és d’uns 26 quilòmetres amb un desnivell d’uns 2200 metres positius i una durada aproximada de sis horetes.

… ho sento però és el que té no escriure més sovint, el proper cop seré més breu jejeje! Ens veiem a les fotos ; )

Pic de la Muga

Han passat de nou masses dies entre post i post... i de coses n’he anat fent. El que passa és que tot té un però, i el meu es diu isquiotibial i “hombre del mazo”. Potser són les plantilles noves (que la Montse ja em va dir que m’havia d’acostumar a elles...) o que com gairebé sempre he fet compro (en aquest cas les sabatilles de córrer) pel que et diu aquell o l’altre, i és clar… no vaig bé!

Vaig començar a córrer al mes de juny, i com que em sentia a gust i sobre tot amb moltes ganes de gaudir-ne no vaig parar de fer-ho fins la setmana passada. De res servia que el Joanet em digués que havia de començar per coses més curtes (principi de progressivitat), o que l’Alfons m’aconsellés que anés a fer-me una analítica... sentia que em trobava bé i em vaig deixar portar, el resultat ha estat el següent: el meu isquiotibial dret necessita a diari més gel que una nevera de la Frigo i les meves ganes d’anar a córrer han minvat tant com les competències de l’estatut!

... és clar que tot no és negatiu, faltaria ; ) El Ramonet, que com d’altres vegades ja ha fet, em va sorprendre fa uns dies i em va dur a caminar per un dels pocs entorns de la Cerdanya que permet gaudir-ne sense aglomeracions. És clar que no deixarà el crashpad per convertir-se en un trailrunner, però més d’un s’endurà una sorpresa quan el vegi l’any vinent en alguna classificació d’una carrera “cinco jotas” que jo ja sé... jejjejejeje!



El bucle comença al final de la pista que puja per la Vall de la Llosa, per pujar-hi haureu d’informar-vos a l’ajuntament de Lles de Cerdanya de com fer-ho, i és clar, que amb un vehicle tot terreny.



El recorregut s’enfila en direcció a la cabana dels Esparvers, d’on deixem la vall de la Llosa per endinsar-nos a Vallcibera. Aquesta vall ens durà al port de Vallcibera, que fa frontera amb Andorra. Un cop en aquest punt ens adreçarem en direcció sud cap al coll de la Muga, tot passant per sota la Tosseta de Vallcibera. Des d’aquest darrer coll ja només ens mancarà fer els darrers metres de pujada per completar l’ascensió al Pic de la Muga.



La baixada va ser el més lleig de l’activitat (bé la trobada del Ramonet i una gran fita també va ser-ne força de lletja jejejjejje). Val la pena seguir les indicacions de la imatge del track que he posat en color verd, les vostres cames i cul ho agrairan!

Un dia dels bons i tres hores llargues de muntanya i riures, ens veiem a les fotos ; )