Primers metres a la Tossa d'Alp

A Tignes ja parlàvem de si al tornar trobaríem la neu per les nostres muntanyes, i ha estat així hem fet els primers metres i les primeres conversions de casa nostra a Masella.

És curiós com al trobar-te de nou amb la neu també ho fas amb d'altres persones que a l'estiu no veus tant... l'Albert del Niu, l' Imma, l'Enric Nadal, el Miquel de G-DOS i molts d'altres que saps que hi són doncs els seus vehicles al pàrquing els delaten!

Aquest any les tardes de dijous ja que la Laia té festa, les dedicarem a disfrutar de la neu tot el que puguem... i també de les meves fideuàs!

..................

La tranquil.litat i la pau ha durat poc, doncs aquest cap de setmana Masella, i una mica a la desesperada (paraules d'algun treballador eh), ha obert portes. Haurem de buscar la tranquil.itat en d'altres paratges que ben segur que trobarem...

Estage a Tignes

Quan recordo els dies que van precedir el viatge a Tignes i la incertesa que va acompanyar-los... mmm... no diré res que després tot se sap. L'important és que vaig poder anar-hi malgrat els malgrats!

Recordo amb molta il.lusió el primer viatge als Alps que vaig fer amb el Joanet el setembre de 2006, l'any següent van marxar el Joanet i el Guilla sols, em va ser impossible acompanyar-los!
.

Aquest any no volia perdre'm-ho i cap a Tignes! El Xavi va estar dies abans mirant-se la meteo i la veritat és que pintaven bastos... al final no va ser per tant.

.

El dissabte vam marxar el Joanet, el Xavi, el Gerard i jo. El Guilla i la Olga vindrien l'endemà. Cal a dir que el lloc on varem instal.lar-nos va ajudar molt el dia a dia ... lavabos i aigua calenta.

Els primers dies haviem de fer a peu els primers 700 metres fins a poder calçar-nos els esquís. Vaig fer aproximadament 5000 metres en els quatre dies que vam fer pells, un dels dies vam fer esquí de fons que a 3000 metres ja vam aprofitar prou!



Les tardes eren realment profitoses ... piscina (amb tubogans eh), wellness i més wellness i més...
Algun vespre vam amanir-lo amb alguna pizza amb conexió wifi... riures, anècdotes i frases que quedaran en el record... ens veiem a les fotos!

Avenc en algun lloc de la vall de Boi

Malgrat això dels forats no sigui sant de la meva devoció, quan aquests estan en entorns com aquest i la companyia s'ho val tot és una altre cosa...

Cal a dir que hi ha a la zona una regulació especifica pel que fa a la realització d'activitats ludico/esportives que cal respectar si no tens una autorització especifica per a la realització d'aquestes.

.

La precarietat dels equipaments es fa palesa aviat... després de des grimpar pels blocs de l'entrada trobem la primera instal.lació, un únic spit ben rovellat d'on es realitza el primer ràpel en la foscor... sort del carbur!

Seguim avall des grimpant per arribar al segon ràpel, el qual es reforça amb un pont de roca, doncs la instal.lació existent de cordinos és prou precària... aquest ràpel ens durà a uns sala que resseguirem fins al tercer ràpel.

....

Aquest tercer i ultim ràpel es en un pou vertical amb un merlet que també va caler reforçar, un cop realitzat ens trobarem en la gran sala on s'hi pot arribar també triant altres itineraris.



En aquesta sala ens trobem de nou amb el curs d'aigua que havíem deixat a l'entrada de l'avenc, i ja només cal seguir-lo per passos estrets i creuar una curta gatera per arribar a la ultima sala de la cova. En aquest punt un se n'adona de la capacitat d'erosió que té l'aigua en l'entorn per la quantitat de llastres despreses dels sostre. Fem alguna foto més i sortim per trobar-nos amb les magnifiques vistes de l'entorn.

Ha estat prou interessant, mai passaràs un dia sense aprendre una cosa nova... el Loren i el Yeti són uns pous de saviesa!