Camí dels Enginyers

La setmana passada vam estar amb el Ramonet i Roger pel Ripollès, és una comarca que conec una mica pel meu pare. El gran dels Cabré hi viu des de ja fa molts anys.

El Roger, com el meu pare, parla del Ripollès i rodalies com a la setena maravella del món, i part de raó tenen jejejje! La volta la va proposar el Ramonet, i tant a ell com a mi ens va semblar de les més boniques que havíem fet en moooooooolt de temps, si podeu no deixeu d’anar-hi…

El recorregut no té pèrdua i està degudament marcat. S’incicia a la zona coneguda com a Daió de Baix, a tocar dels Maristes de Queralbs. Des d’aquest punt iniciem un ascens realment preciós que ens durà al refugi de Coma de Vaca passant per les Gorgues del Freser i les Marrades. En aquesta darrera zona cal vigilar si es fa el recorregut sense material adequat a la primavera, per la presència de congestes de neu en alguns trams del corriol. Quins records…

.

Un cop al refugi de Coma de Vaca i després de gaudir de les vistes que ens regala l’entorn, cal agafar el GR- 11-7 (que ve del Coll de la Marrana i que passa per sobre el mateix refugi), per adreçar-se a Núria pel molt anomenat camí dels Enginyers.

.

Aquest camí és un magnífic recorregut que passa per sota el cim del Torreneules, la coma de Gispert i refugi forestal de les Pedrisses. Pel voltant d’aquest refugi tenim unes impressionants vistes de les roques de Totlomón.

.

Poc després d’aquest refugi i seguint l’esmentat GR apareix davant nostre la silueta del alberg del Pic de l’Àliga, alberg proper a l’estació d’esquí de la Vall de Núria. Ja només ens cal baixar els poc més de cent metres de desnivell que ens separen del Santuari de Núria.

.

El Roger ens va ensenyar i explicar sobre la imatge de Sant Bernat d’Aosta patró d’esquiadors i muntanyencs. En podreu gaudir a l’interior del Santuari.

A partir d’aquest punt ens adrecem a la part dreta de la presa, d’on agafarem el GR-11 que ens durà en sentit descendent per les Gorgues de Núria a Queralbs. Nosaltres vam agafar un camí marcat que passa per sota les roques de Totlomón i que ens va dur directes a Daió de Baix, on teníem el cotxe.

.

Track del recorregut

.

Un dia esplèndid… isards descarats, bona companyia, 24 quilòmetres de muntanya de la de veritat i 1500 metres de desnivell. Ens veiem a les fotos ; )

Cacos de la Seu d'Urgell a Martinet

Després de dies de córrer i caminar esperitat cara amunt a l’Arruix de Santa Fe, vertical Quiri i cronoescalada de Meranges, em va venir de gust trobar-me de nou amb el meu ritme de creuer (el wikipedia defineix creuer com a un viatge de plaer). I així va ser com d’un dia per l’altre vaig decidir-me per sortir a peu de la Seu i arribar fins a Martinet, lloc on em recolliria la Laia per tornar-me a la Seu en cotxe (ella és la meva assistència quan faig ruqueries com aquesta jejejeje).

Vaig preparar quatre fotocopies de mapes a mode de llibre de ruta i el gps per poder fer el track del recorregut. A grans trets l’itinerari triat va ser la Seu d’Urgell- Llirt (poble abandonat)- la Colomina- Estamariu- Bescaran- bordes de Carcolze- Aristot i per últim Martinet de Cerdanya, combinant corriols, pistes i algun petit tram d’asfalt per creuar la població de Bescaran i Aristot.

Els càlculs inicials no van ser gaire acurats... el recorregut total que vaig fer va ser de 42 quilòmetres i 2375 metres de desnivell positiu de cacos (caminar i córrer) pel nord de l’Alt Urgell. Per als que vulgueu fer el recorregut, he fet dues variacions en els trams més perdedors, ja que trenquen el ritme de l’activitat per el mal estat i dificultat de circular-hi i orientar-se. Aquestes dues variacions estan reflectides en la fotografia del track en color groc.

Track del recorregut

Els parcials aproximats van ser els següents: 09:20 La Seu d’Urgell, 10:15 Llirt, 10:44 les Colomines, 11:20 Estamariu, 12:15 Bescaran, 13:15 bordes de Carcolze, 14:37 Aristot, 16:45 Martinet.

És una bona activitat per a fer en un dia fent parada a Bescaran o Aristot per a dinar. Gaudiu-ne i ens veiem a les fotos!

Vertical Quiri 2010

El primer cop que vaig sentir parlar del Sant Quiri va ser de la ma d’un company de feina i bon amic de Vallfogona de Balaguer, salutacions Jordi! Em va semblar curiós pensar que allà a dalt hi podia haver una ermita… crec recordar que anualment s’hi celebra una trobada on hi assisteix la gent del país.

Amb el temps, i per la difusió que en va fer el Pedrito, s’hi va començar a pujar des de Noves de Segre. El boca a boca va fer la pujada a l’ermita de 900 metres de desnivell, una molt bona alternativa a altres recorreguts similars, com podien ser el tallafocs, el corriol de Vilanova de Banat o la pujada a la Freita.

.

Dissabte passat s’hi va celebrar la vertical Quiri. Una cronoescalada a peu que s’engloba amb la resta de proves que se celebren dintre de l’Escanyabocs- Grifone Challenge, i que organitza la Unió Excursionista Urgellenca (UEU).

.

En aquesta edició, donat que es van superar les 250 inscripcions, la sortida es va variar uns metres per afavorir que la gent arribés més estirada a l’entrada del corriol. Com cada any es va donar primer la sortida a les noies (que agafa-les a algunes…) i minuts després als nois.

.

Aquest any els temps en general van ser més elevats que els d’edicions anteriors, potser per l’estat del terra o la calor, qui sap. El que està clar és que tothom va posar totes les marxes que va poder i més... fins i tot, podreu veure en les fotos com el meu bon amic en Guilla donava les gràcies a déu per haver arribat, resant de genolls davant de la creu del Sant Quiri, us ho demanem senyor ; )

.

Felicitats als organitzadors, a tots els que vau córrer, als fotògrafs improvisats i a tota la gent que ens encoratjava fins a fer-nos trotar en els últims metres!