1º Open Traça Muga

Esquí Alpinisme

El passat diumenge 9 de març es va celebrar a l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa (Cerdanya), el primer Open d'Esquí Alpinisme Traça Muga. Aquest va estar organitzat d'una forma curosa i amb molta il·lusió per la Unió Excursionista Urgellenca

.

Les condicions meteorològiques dels dies anteriors a la cursa feien preveure el pitjor per les males condicions de la neu, però unes moderades però benvingudes nevades van permetre que la prova es realitzés malgrat els inconvenients que van anar sortint...

.

Amb ganes d'assistir i donar el nostre suport el Xavi i jo vam decidir pocs dies abans córrer junts, ens haviem pres el pols a Certascan dies abans i l'ocasió s'ho valia.

.

El recorregut va ser de 850 metres positius que vam recorrer majoritariament pels boscos d'Aransa fins fer un tram de pista de fons que ens va dur al Coll de la Pera, lloc on novament vam entrar al bosc per adreçar-nos a una bonica canal que ens deixar sota el pic del Coll de la Barra, on després de fer cim baixavem en direcció a Pollineres i ... després de patinar una mica i tornar a posar pells arribavem de nou al Coll de la Pera i ja només quedava pista per a l'arribada... bé, pista i pedres!!!

Malgrat que el mateix dia se celebrava a Núria el ralli del CEC, a la prova hi van assistir parelles prou valentes com per assegurar una lluita que va fer quedar palesa des d'un principi la primera i segona posició, però que va estar prou disputada per als 3r i 4ts classificats fins als minuts finals de la cursa...

Consulta de resultats a la pàgina de la feec

Gel al Pedraforca

Columna del Verdet

Amb ganes d’aprofitar el poc que deixarà aquest anticicló que fa dies que ens acompanya, l’Alfons els Xavi’s i jo vàrem decidir apropar-nos a la majestuosa cara nord del Pedra per tal d’escalar dos dels itineraris més repetits de la zona: Somni d’Il.lusions i Il.lusions d’hivern. En aquests dos torrents i si les baixes temperatures de l’hivern ho permeten, es formen diferents ressalts de glaç amb una dificultat que no supera el IIIº grau i d’un desnivell aproximat de 150 metres, però que permet als mortals gaudir d’una escalada distreta, divertida i molt recomanable per a tots aquells que gaudeixen del glaç i la muntanya.

Després d’acabar el primer itinerari vaig tenir la grata sorpresa de veure per primer cop la molt anomenada columna del Verdet, 15 metres de gel i d’una dificultat de IIIº, aquesta estava prou formada com per considerar-la el regal del dia... o a mi m’ho va semblar.

Hi ha dies, i aquest va ser un d’aquests, que es recorden pel viscut... molts riures, superació, fotos i bona companyia!

Narieda amb express!

Via No ho se tio! 85 metres 6a/6a/6c+ (6c obligat)

El passat mes de setembre i després d'adonar-nos que amb la calor que feia tant sols ens podíem adreçar a la fresca de la cara oest de Narieda, el Xavi i jo vàrem decidir-nos per aquesta via, en la que només calia dur un bon grapat de cintes express.

La via té tres llargs de bon calcari, totalment equipats amb parabolts, las reunions estan amb parabolts sense anella, aquests però anusats amb algun bageto ( en la 2ª reunió vàrem deixar un cordino nou, el que hi havia ja havia suportat molt de les inclemències del temps...)

El primer llarg és un 6a ben posat de més de 30 metres, discorre per una placa exel.lent i tècnica, però que cal mirar-se donada la seva continuïtat.

El segon llarg també de 6a, de poc menys de 25 metres, és menys exigent que el primer però amb unes bones apretades en el desplom d'entrada a la reunió.

El tercer i últim llarg de la via està de 6c+ expo a la ressenya del Luichy, malgrat els parabolts semblaven estar al seu lloc vam decidir no fer-lo, a l'esmentada ressenya parla de 6c obligat i una mica exposat...(agrairia si algú l'ha fet recentment ens comentés alguna cosa al respecte).

Amb el Xavi parlàvem de que estaria bé canviar les xapes dels parabolts de les reunions i posar-les amb anelles donat que s'ha de rapelar per la mateixa via. Siau i a tibar-li!