Treballant els "Yaniros"...

... a aquest dia només li va faltar el croissant de xocolata que el Gaston acostuma a menjar-se últimament per esmorzar, i no perquè no n’hi hagués, sinó perque ell les coses que no convenen vol compartir-les... i jo, ara que estic en 65 quilos de croissants ja no en menjo jejejejjejeje!

Durant el matí, dues horetes d’esquí de muntanya per la Vall en bona companyia, i per la tarda el plat fort... preses de resina i fusta, els piolets e-climb del David i la meva camera de fotos... els riures estaven més que assegurats!

Per aquest plafó ja fa dies que hi passa gent que li tiba de debò, però clar, res comparat amb Alfonso alias “Yaniro” amb botes Aku i els seus setanta i pico quilos llaaaaaargs... resultat: preses arrencades i girades davant la mirada atònita del Friky, l’amfitrió i artífex del plafó.

.

Si mai voleu saber o provar si algun material serà prou resistent i durador, feu-li arribar un correu electronic a http://www.pruebasderesistencia@ansotano.com/ segur que el vostre negoci us ho agrairà jua, jua, jua! Ens veiem a les fotos ; )

Víctima d'un allau...

Per més coses que ens expliquin dels allaus, i formació rebem en referència a aquests, res pot ser més explícit i enriquidor que poder veure unes imatges com les d’aquest vídeo. 

La filmació és del tot fortuïta, però ens permet veure i escoltar (feu-ho amb atenció), el abans, el durant i el després de l’experiència agònica d’un esquiador sorprès per un allau de placa. 

La localització de la víctima va ser duta a terme pels seus propis companys, en poc més de quatre minuts. Queda doncs clar, que la ràpida intervenció dels acompanyants i formació d’aquests, és determinant per aconseguir que la recerca i localització sigui exitosa o no... pensem en això tots els que en alguna ocasió o altre hem anat més enllà d’on hauríem d’haver anat, i aprofitem per aprendre’n...

Avalanche Skier POV Helmet Cam Burial & Rescue in Haines, Alaska from Chappy on Vimeo.

La Coma d'Arcalís

Moguts per les ganes que tenia el Gaston per començar a fer pells, i aprofitant que els súper guerrers del Guilla i el Joanet volien anar a prendre una mica el sol a Arcalís, vam carregar la furgo i cap a Andorra!

Vam quedar prou aviat amb el Joanet a Ordino per poder parar a fer el meu cafè de rigor... així i tot n’hi va haver un que va fer un amago de “fruncir el ceño”... s’ha de dir que un cop s’hi posa, el seu croissant de xocolata i cafè amb llet no li treu ningú jua, jua, jua!

Un cop sobre la neu i després de que el Joanet ens ensenyés les seves noves i flamants botes Dynafit, vam començar a tirar amunt entre les primeres fotos, riures i algun que altre comentari que em va fer entre veure com aniria el matí...

.

La cosa estava prou clara doncs en aquella sortida hi havia: els molts anys d’experiència del Gaston, el també llarg bagatge del xerraire del Joanet i per últim l'empenta, trempera i ganes de donar el salt del Guilla (salt que aquest any donarà) ... tota la carn estava a les graelles i es començava a coure!

.

Jo, com que hi places en les que no puc torejar els vaig deixar fer... s’ha de dir que quan van començar a fer les primeres series cara amunt, la imatge d’aquests tres Power Rangers en fila fent lliscar els esquís, feia goig de veritat!

.

Després d’unes quantes apretades de les de debò el Gaston va tornar a aparèixer al meu costat i els va deixar fer... els dos plegats vam encarar-nos més amunt de les pistes i després de unes quantes conversions i treure’ns els esquís per seguir a peu vam fer el cim del Cataperdis... que bé que s’hi estava allà a dalt gaudint de la muntanya. Mentre, jo sentia una veu al meu costat que no em parava de dir:

- Ostres aquí a Andorra s’hi poden fer bones excursions, mira puges per aquella pala et treus els esquís i amunt per aquella canal, després baixes per l’altre costat i segur que...

Si mai deixes de mostrar aquest desig i ganes de moure’s per la muntanya pesaria que està malalt... ens veiem a les fotos!