divendres, 28 de maig del 2010

Vertical Quiri 2010

El primer cop que vaig sentir parlar del Sant Quiri va ser de la ma d’un company de feina i bon amic de Vallfogona de Balaguer, salutacions Jordi! Em va semblar curiós pensar que allà a dalt hi podia haver una ermita… crec recordar que anualment s’hi celebra una trobada on hi assisteix la gent del país.

Amb el temps, i per la difusió que en va fer el Pedrito, s’hi va començar a pujar des de Noves de Segre. El boca a boca va fer la pujada a l’ermita de 900 metres de desnivell, una molt bona alternativa a altres recorreguts similars, com podien ser el tallafocs, el corriol de Vilanova de Banat o la pujada a la Freita.
.
Dissabte passat s’hi va celebrar la vertical Quiri. Una cronoescalada a peu que s’engloba amb la resta de proves que se celebren dintre de l’Escanyabocs- Grifone Challenge, i que organitza la Unió Excursionista Urgellenca (UEU).


.
En aquesta edició, donat que es van superar les 250 inscripcions, la sortida es va variar uns metres per afavorir que la gent arribés més estirada a l’entrada del corriol. Com cada any es va donar primer la sortida a les noies (que agafa-les a algunes…) i minuts després als nois.


.
Aquest any els temps en general van ser més elevats que els d’edicions anteriors, potser per l’estat del terra o la calor, qui sap. El que està clar és que tothom va posar totes les marxes que va poder i més... fins i tot, podreu veure en les fotos com el meu bon amic en Guilla donava les gràcies a déu per haver arribat, resant de genolls davant de la creu del Sant Quiri, us ho demanem senyor ; )


.
Felicitats als organitzadors, a tots els que vau córrer, als fotògrafs improvisats i a tota la gent que ens encoratjava fins a fer-nos trotar en els últims metres!

3 comentaris:

Laia ha dit...

Hola Ricard!!!
Molt bé aquesta faceta teva d'escriure posts... cada dia et surten millor!!
Una abraçada machine!
Laia

Xavi ha dit...

Buf! quin cansament només de veure les fotos. Sort que aquest any em tocava treballar, excusa perfecte per escaquejar-me d'aquesta agònica pujada...
Aviam si ens veiem a Aristot, tot i que amb el ritme d'entrenaments que porto, em fotràs, mínim, 10 o 15 minuts d'avantatge.

Adéu fiera!!!

Ricard ha dit...

Gràcies Laia, de fet els veus sempre tu abans que ningú... jejejje!

Xavi l'important d'Aristot és la butifarra de després de córrer ; ) A part com tu dius sempre... el que "tubo retubo", una abraçada!