Avenc en algun lloc de la vall de Boi

Malgrat això dels forats no sigui sant de la meva devoció, quan aquests estan en entorns com aquest i la companyia s'ho val tot és una altre cosa...

Cal a dir que hi ha a la zona una regulació especifica pel que fa a la realització d'activitats ludico/esportives que cal respectar si no tens una autorització especifica per a la realització d'aquestes.

.

La precarietat dels equipaments es fa palesa aviat... després de des grimpar pels blocs de l'entrada trobem la primera instal.lació, un únic spit ben rovellat d'on es realitza el primer ràpel en la foscor... sort del carbur!

Seguim avall des grimpant per arribar al segon ràpel, el qual es reforça amb un pont de roca, doncs la instal.lació existent de cordinos és prou precària... aquest ràpel ens durà a uns sala que resseguirem fins al tercer ràpel.

....

Aquest tercer i ultim ràpel es en un pou vertical amb un merlet que també va caler reforçar, un cop realitzat ens trobarem en la gran sala on s'hi pot arribar també triant altres itineraris.



En aquesta sala ens trobem de nou amb el curs d'aigua que havíem deixat a l'entrada de l'avenc, i ja només cal seguir-lo per passos estrets i creuar una curta gatera per arribar a la ultima sala de la cova. En aquest punt un se n'adona de la capacitat d'erosió que té l'aigua en l'entorn per la quantitat de llastres despreses dels sostre. Fem alguna foto més i sortim per trobar-nos amb les magnifiques vistes de l'entorn.

Ha estat prou interessant, mai passaràs un dia sense aprendre una cosa nova... el Loren i el Yeti són uns pous de saviesa!

Bloc a Cubells

Fa ja uns dies i moguts per la baixada de temperatures el Ramonet i jo vam decidir apropar-nos a la zona de bloc de Cubells, sense ressenyes i amb la única intenció de tastar l'arenisca d'aquestes contrades... com sempre va valdre la pena!

Els caos de blocs els trobem passats cinc quilòmetres de la població de Cubells (Noguera), i en direcció a Balaguer. Aquests són ben visibles al costat dret de la carretera i s'hi accedeix per uns camps que segons l'època de l'any poden no estar segats, i cal respectar.

La qualitat de la pedra és bona, no obstant segur que a l'hivern els romos serien més agraïts, vaja que costava quedar-s'hi! Vam començar escalfant amb uns blocs curts però amb passos tècnics de peus, per acabar amb el que vam gaudir més... els llençaments a una i dos mans, mireu les seqüències de fotos del Ramonet!

Les ressenyes estan publicades amb format pdf al blog del Ferran Guerrero però malgrat es puguin descarregar costa de veure res. Sembla que aquestes són d'alguna revista especialitzada.

Per a aquells que allà on caguen deixen la merda, penseu en els altres i seguiu tibant però sense matalassos vells abandonats a la seva sort. Caldria ser més curós amb l'entorn per, amb el temps, poder seguir gaudint-ne..

Pedres de Cadí

El passat 30 d'agost la Laia i jo juntament amb un bon grapat de tupedalins i tupedalines, vam adreçar-nos als majestuosos peus del Cadí, ens donarien aquestes contrades cap satisfacció més a banda de gaudir del paisatge... Part d'aquesta ruta l'havia fet ja fa uns anys amb la Rosó, el Xavi Grané i el Jordi Farré... alguns però no ho recorden, deu ser la paternitat!

Vam començar a pedalar des del pont de la Palanca a les nou del matí, com sempre vam arribar ben just. Ens vam adreçar a Artedó per la carretera asfaltada que hi puja. Poc abans d'arribar-hi trencariem a la dreta per una pista de terra en direcció al Coll de Vanses. Va ser una ascensió per asfalt que a una que jo em se li va semblar un dels ports de categoria especial dels que es corren al Tour de França...

Pedalant per la pista de terra que passa pel bosc de Bentanacs tot va agafar un altre caire. Calia relaxar les cames i començar amb les fotografies i relacions socials, no és això part de l'encant que tenen aquestes sortides?
Un cop al Coll de Vanses i després d'una bonica ascensió, ens trobem amb les pistes que van en direcció a la collada de Lletó passant sota el Tossal de Lletó , i la que tancada per una barrera del Parc Natural s'adreça a la Molina de Lletó o si ens hi enfilem més amunt a Pedres de Cadí. Aquesta seria la pista que seguiriem nosaltres després de reposar forces i fer-la petar una estona.

Uns quilòmetres després de passar la tanca del Parc Natural, ens trobem a l'esquerra amb la pista que s'adreça a la molt anomenada Molina de Lletó pels avistaments d'una óssa i els seus dos cadells... l'Eva devia voler tornar-hi doncs va tirar avall seguida per algun altre tupedalí també força despistat!

Va caldre pujar encara una mica més, fins a arribar per sobre dels 1900 metres lloc on ens esperava l'aigua fresca d'una font propera i la foto oficial de grup. La Rosó va aprofitar per explicar-nos en l'esmentada font el lligam que hi havia entre les flors d'aquesta vessant del Cadí i les empreses de suavitzants...

Un cop a dalt de tot i per sota el Coll de Pradell, ja només calia deixar-se anar per la pista de Sant Salvador fins a arribar a la carretera que puja a Tuixén i a tocar del mirador de la Trava. I ja per asfalt vam tirar avall fins a passat el Ges, on els coneixedors de la zona ens van deleitar amb un magnífic descens per unes trialeres que van dur-nos fins a les rodalies de la carretera de Cerc, i poc després la Seu.... sense veure l'ós però satisfets pel viscut!