Mitja marató amb esquís a la Vall d'Incles

Segur que no entendreu res amb aquest títol... mitja marató amb esquís? La veritat és que mai havia fet més de 20 quilòmetres amb esquís i 1400 metres de desnivell, sempre hi ha una primera vegada i més en una sortida de pocafeines! El nom de "pocafeines" és una creació d'en Jordi Ballesté. La definició és prou senzilla i no cal explicar-la que després tot se sap... El que molts, encara ara, i després d'anys de conèixer-lo no sabem és de que treballa ell jua, jua, jua!

Com sovint passa en aquestes sortides, n'hi ha que són papes (sempre tenen pressa) i els que no ho som i tenim tot el temps del món. I així ens va sentar el ritme de la sortideta al Xavi, Nacho i a mi. Vam quedar cuits com el pa... en sé d'un que al arribar a la furgo va "dipositar-se" a terra fins que vam decidir marxar, t'has recuperat Antoniu?

Vam sortir (després de fer el cafè a petició meva) de l'inici de la Vall d'Incles en direcció nord est per anar a trobar un petit pont que ens permetria començar a pujar pel Serrat de l'Orri i en direcció a la Tossa d'Incles. S'ha de dir que el Sergi i el Xavi van fer feina de debò obrint una traça en neu fonda que feia esfereir, gairebé dues hores de neu mal parida.

Un cop dalt de la Tossa vam llençar-nos pala avall pel Pas de Vaques per anar a parar a l'Estany de Baix, un cop aquí tornem a posar pells i amunt. Vam passar a tocar de l'Estany de les Canals Roges i en direcció al coll que hi ha a la dreta de la Tossa del Cap de Siscaró. Un cop en aquest coll el Sergi i la Roser van haver de marxar cames ajudeu-me per anar a buscar en Bernat, és el que té ser papes ;) En aquest coll el Xavi i jo ens vam retirar i només van arribar al cim del Pic de la Cabaneta en Nacho (és un dièsel incombustible) i el Jordi (aquest és el rei dels pocafeines).

De la baixada no diré gaire cosa, només que hi havia massa, massa, massa neu... Vam fer-la passant a tocar del refugi del Siscaró, pont de la Baladosa i la llaaaaaarga Vall d'Incles fins arribar a la furgo. Al final més de vint quilòmetres de pells (ho deia el GPS d'en Jordi), 1400 metres de desnivell i gairebé cinc horetes de d'activitat. Ens veiem a les fotos...

Padró dels quatre batlles o Pic dels renecs

Fa ja dies que vam fer aquesta sortideta. Que sí, que no... però al final ens hi vam posar. A uns ens va agradar més que a d'altres... i això que és el cim preferit d'en Pere de Nargó

Aquest cim està situat al cap damunt de l'estació de nòrdic que aquest any està tenint més èxit de les que hi ha a l'Alt Urgell i Cerdanya, Tuixent- La Vansa. És una activitat sense cap complicació tècnica ni grans desnivells. Així estava de domingueros que semblava més la diagonal que el Solsonès... ai, que poster em llegueix algú d'allà a baix!

Se surt de l'estació d'esquí nòrdic de Tuixent-La Vansa, cal seguir el tallafocs que va creuant les pistes de nòrdic, i un cop al punt més alt de l'estació entrar en un bonic i espès bosc que ens durà a un avant cim proper al Padró dels quatre batlles. Ja només ens cal baixar una mica sense treure les pells per acabar pujant els últims metres per fer cim. Des d'aquest punt, i això no és discutible, hi ha unes vistes realment boniques de veure... en Pere ho sap bé ;)

Hi ha varies combinacions per fer la baixada... i nosaltres vam triar la més lletja oi Ramonet?  Fins a l'estació del Port del Compte i a tornar posar pells per fer uns metres més. Després avall, i osties, la neu, no deu estar molt bona doncs The Lion està per terra arrebossat. L'antoniu que ho veu passa a "modo" esquí "evasión", jua, jua, jua!!! Ens veiem a les fotos.

Recerca en allaus

Fa uns dies i com molts d'altres ens vam aderçar amb el Ramonet a Masella, aquest dia però em va donar l'oportunitat de poder filmar el video que teniu més avall...una molt bona experiència!

Va ser el Subi, conegut per tots els amants de la muntanya per les seves incomptables i excel·lents aportacions en tot allò relacionat amb la seguretat i medicina de muntanya, que al arribar a l'estació ens va comentar que per Coma Oriola s'estaven desenvolupant unes jornades pràctiques que es fan anualment al Pirineu Català. Aquestes es desenvolupen i es centren en tot el referent a la recerca de víctimes d'allaus, i en les que els gossos tenen un paper tant important i sovint poc conegut.

En aquestes jornades hi van intervenir grups de socors del Pirineu Català, Francès i del país veí d'Andorra.

L'activitat consistia en la localització de varies víctimes en una zona delimitada a efectes de simular un allau. La recerca es feia amb gossos encinistrats a tal efecte i amb la supervisó dels seus guies, els quals donaven les indicacions pertinents a l'animal en el moment que aquest ja havia localitzat a una víctima perquè continués el seu treball fins a la localització de la totalitat de les víctimes.

En la pràctica es van poder veure varies races de gossos. El que més em va sorpendre per la seva activitat i motivació va ser un Border Collie que recentment s'ha estat formant a França i que si no tinc mal entès està treballant amb el seu guia i amo en una estació d'esquí d'Andorra.

Jo m'ho vaig passar molt bé, però en sé d'un que es desviuria per poder dedicar-s'hi amb el seu Border Collie...un gos que per cert es diu Drap!