Varen ser unes vacances comprimides, anavem amb la intenció i il.lusió de fer moltes coses... potser era massa agoserat. Varem decidir compaginar la bicicleta de carretera amb alguna ascensió a peu d'algun quatremil. Després de mirar de fer una bona combinació els dies de vacances varen quedar així:
1 Dia: Desplaçament fins a Briançon i a buscar lloc per a dormir amb la flamant furgo del Joanet!
2 Dia: Després de dormir al Coll du Lautaret agafem la bicicleta i fem el Lautaret i el Galibier, ha començat l'activitat! Per la tarda i després de dinar ens adrecem al Massis dels Ecrins i pujem caminant fins al ref. Du Glacier Blanch per sobre dels tres mil metres.
3 Dia: Ens llevem ben aviat i cap a la Dome de Niege 4015 metres, el primer tram una glaçera perdedora de nit que ens va fer depertar-nos i restar atents. Per la resta res més que caminar. L'últim tram es posa més vertical, nosaltres varem posar un cargol de glaç i el vam passar a l'ensamble. Un cop al cim il.lusió i abraçades, haviem fet tots dos el nostre primer quatremil!
Només calia baixar o ver desgrimpant per on s'havia pujat o repelant per la goulotte que hi ha just sota el coll on pots triar de fer la Dome o la Barra dels Ecrins, nosaltres vam preferir el rapel.
4 Dia: Després de llevar-nos d'un càmping aprop de Briançon, ens adrecem cap a la Vall d'Aosta, vessant Italiana dels Alps. Parem a dinar en un poble abans de agafar la cruilla que ens durà a Pont, on varem menjar la millor pizza que mai haviem provat cap dels dos, impressionant! Un cop a Pont preparem el material i cap al Ref. Emanuele II, lloc des d'on sortiriem per per el Gran Paradiso 4061 metres. Riures i anecdotes mentre caminavem i arribem al refugi. Un cop descarregades les motxilles anem a estirar les cames per reconeixer la zona de blocs que hi ha darrera del refugi i que l'endemà ens marcara el primer tram del recorregut nocturn. sopem amb una parella curiosa, una Albanesa de trenta pocs anys amb la seva parella un home Italià de més de seixanta, xarem i expilquem anecdotes tot barrejant frances, català i una mica d'italià.
5 Dia: L'endemà ens llevem i com sempre sortim els últims del refugi, la gent amb botes i nosaltres igual que haviem fet a la Dome, amb bambes fins que començavem a trobar neu, i la veritat és que va anar força bé. Malgrat el dia lleig i tapat res més que caminar i caminar. Un cop al cim el temps va anar a pitjor i tot just va donar per a quatre fotos, fred i vent de veritat a dalt del Gran Paradiso 4061 metres. A la baixada riem satisfets de que tot ha anat bé, mentre ens creuem amb altres grups, hi ha gent lluitadora de veritat. Un cop al refugi i donat que encara era força d'hora decidim fer via i tirem avall fins a la furgo, semblava que no en teniem prou! Agafem la furgo i cap a Chamonix a passar una bona tarda. Al vespre furgo i a dormir a Altberville.
6 i Últim dia: Ens llevem més furgo i a per l'últim repte, el temut Alpe d'Huez! Era questió de pendre-s'ho amb calma... Cal apretar les cames, per més que vulguis calma i amb els metres que portavem a les cames i sense un tercer plat els mortals com nosaltres haviem de apretar les dents, un cop a dalt espectacular! Fotos alguna compra i avall, quin gust tanta baixada, és llavors quan t'he n'adonés del que has pujat, quines pendents! I s'ha acabat però n'hi haurà més, tornem cap a Andorra i Montferrer ... enduent-nos moltes experiències, fotos i ja records!
A finals de juny es va celebrar a la Sala Climbat de Bcn el primer curs d'entrenament d'escalada esportiva organitzat per la EEAM, amb la intenció d'apropar al col·lectiu d'escaladors la possibilitat de formar-se en el complex mon dels plans d'entrenament. L'encarregat de impartir el curs va ser David Macià, escalador llicenciat en INEF i conegut per tothom per ser l'entrenador personal d'escaladors i escaladores de renom en el mon de l'escalada esportiva.
